Diferència entre revisions de la pàgina «Translatio imperii»

cap resum d'edició
m
{{Títol cursiva}}
La '''''translatio imperii''''' és una [[locució llatina]] que resumeix el concepte que fa referència al traspàs, detrasllat o trasnsferència entre governants i civilitzacions del poder o sobirania absoluta (imperi), sovint deatorgat caràctera diví,qui entreel monarquesdetenta ipel civilitzacionsdiví o transcendent. SegonsD'acord amb aquesta teoria, elaborada per clergues intel·lectuals del segle XII i XIII, la transferència de poder vacircula d’esthistòricament capdes de l'est a l'oest: d'Euràsia, de l’imperi bizantí a l’imperi germànic.<ref>(1) nameCERDÀ, =J. jc>{{ref-publicació|cognom=Jordi|nom=Cerdà|títol=Qüestions(2011), "Questions preliminars|publicació=", dins: ''Introducció a la literatura europea|data=. ''Barcelona: FUOC, 1a edició, 2011|pàgines=, pàgs. 9}}-10</ref>,si bé, el Papat occidental també s'en reclama com a continuador de l'Imperi romà cristianitzat a partir de Constantí després de la ciguda d'aquest i durant l'etapa medieval. Aquest poder heretat dóna legitimitat a la dinastia o nou poder. Es pot veure reforçat per relats mítics que accentuen el llinatge reial.
 
La teoria de translatio imperii assenta les seves bases en l’[[eurocentrisme]], concepte que postula una suposada superioritat europea occidental envers les altres cultures.<ref name="jc">{{ref-publicació|cognom=Jordi|nom=Cerdà|títol=Qüestions preliminars|publicació=Introducció jca la literatura europea|data=2011|pàgines=9}}</ref> Segons l'historiador medieval [[Otó de Freising]] (c. 1110- c. 1158) el poder va passar de Roma als grecs (bizantins), seguidament dels grecs als francs, dels francs als llombards i d’aquests últims als germànics. Pels historiadors francesos, en canvi, l’imperi final que assoliria aquesta transferència de poder seria el franc mentre que pels anglesos, seria el dels britons.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |enllaçautor=|títol=Literatura europea dels orígens: introducció a la literatura romànica medieval |volum=Volum 198 de ''Manuals Humanitats'' |editorial= Universitat Oberta de Catalunya |lloc= |data=2006 |pàgina=16 |col·lecció= |isbn= 9788497884914 |citació= |ref= }}</ref>
 
[[Jacques Le Goff]]<ref>Le Goff, Jacques. ''La civilisation de l'Occident médieval''. Paris. 1964</ref> va explicar la formulació precisa medieval com la suma de diversos elements: el concepte de la història i del temps que avancen línialment des de la creació (en oposició a altres cosmovisions com la del temps cíclic o la decadència de la història); la necessitat de legitimitat del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] i a la tradició del [[dret diví dels reis]] (visible al propi títol de "sacre" de l'imperi germànic). Ja [[Virgili]] va voler augmentar el prestigi dels romans en fer-los hereus d'Enees i per tant de la mítica Troia. Igualment a l'edat mitjana es va voler entroncar els monarques vigents amb l'esplendor clàssic: Brut (fill d'Enees) hauria fundat Gran Bretanya i Astíanax estaria a l'origen del llinatge franc, entre d'altres.
 
==Referències==
{{referencies|2}}[[Categoria:Edat mitjana]]
 
[[Categoria:Edat mitjana]]
[[Categoria:Frases en llatí]]
[[Categoria:Monarquia]]
42

modificacions