Diferència entre revisions de la pàgina «Translatio imperii»

→‎Referències: Hem millorat les definicions compreses a l'article i les referències
(→‎Referències: Hem millorat les definicions compreses a l'article i les referències)
{{Títol cursiva}}
La '''''translatio imperii''''' és una [[locució llatina]] que resumeix el concepte que fa referència al traspàs, trasllat o trasnsferència entre governants i civilitzacions del poder o sobirania absoluta (imperi), sovint atorgat a qui el detenta pel diví o transcendent. D'acord amb aquesta teoria, elaborada per clergues intel·lectuals del segle XII i XIII, la transferència de poder circula històricament des de l'est a l'oest d'Euràsia, de l’imperi bizantí a l’imperi germànic<ref>(1) CERDÀ, J. (2011), "Questions preliminars", dins: ''Introducció a la literatura europea. ''Barcelona: FUOC, 1a edició, 2011, pàgs. 9-10</ref>,si bé, el Papat occidental també s'en reclama com a continuador de l'Imperi romà cristianitzat a partir de Constantí després de la cigudacaiguda d'aquest al segle V i durant l'etapa medieval. AquestLa poderpotestat heretatd'imperi dóna legitimitat a la dinastia o nou poder. Es pot veure reforçatreforçada per relats mítics que accentuenlegitimen el llinatge reial amb un aura de sacralitat.
 
La teoria de translatio imperii està en la base de l’[[eurocentrisme]], concepte que postula una suposada superioritat europea occidental envers les altres cultures, si bé, l'etnocentrisme<ref>(2) CERDÀ, J. (2011), "Qüestions preliminars"..., pàg. 9</ref>, com van demostrat l'antropòleg Lévy Strauss, és característic de totes les comunitats humanes.
La teoria de translatio imperii assenta les seves bases en l’[[eurocentrisme]], concepte que postula una suposada superioritat europea occidental envers les altres cultures.<ref name="jc">{{ref-publicació|cognom=Jordi|nom=Cerdà|títol=Qüestions preliminars|publicació=Introducció a la literatura europea|data=2011|pàgines=9}}</ref> Segons l'historiador medieval [[Otó de Freising]] (c. 1110- c. 1158) el poder va passar de Roma als grecs (bizantins), seguidament dels grecs als francs, dels francs als llombards i d’aquests últims als germànics. Pels historiadors francesos, en canvi, l’imperi final que assoliria aquesta transferència de poder seria el franc mentre que pels anglesos, seria el dels britons.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |enllaçautor=|títol=Literatura europea dels orígens: introducció a la literatura romànica medieval |volum=Volum 198 de ''Manuals Humanitats'' |editorial= Universitat Oberta de Catalunya |lloc= |data=2006 |pàgina=16 |col·lecció= |isbn= 9788497884914 |citació= |ref= }}</ref>
 
La teoria de translatio imperii assenta les seves bases en l’[[eurocentrisme]], concepte que postula una suposada superioritat europea occidental envers les altres cultures.<ref name="jc">{{ref-publicació|cognom=Jordi|nom=Cerdà|títol=Qüestions preliminars|publicació=Introducció a la literatura europea|data=2011|pàgines=9}}</ref> Segons l'historiador medieval [[Otó de Freising]] (c. 1110- c. 1158) el poder va passar de Roma als grecs (bizantins), seguidament dels grecs als francs, dels francs als llombards i d’aquests últims als germànics (Carlemany, coronat emperador pel Papa el 800 i posteriorment al Sacre Imperi Romanogermànic, que es prolonga formalment fins al 1806, quan el substitueix l'imperi de Napoleó Bonaparte. Pels historiadors francesos, en canvi, l’imperi final que assoliria aquesta transferència de poder seria el franc mentre que pels anglesos, seria el dels britons.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |enllaçautor=|títol=Literatura europea dels orígens: introducció a la literatura romànica medieval |volum=Volum 198 de ''Manuals Humanitats'' |editorial= Universitat Oberta de Catalunya |lloc= |data=2006 |pàgina=16 |col·lecció= |isbn= 9788497884914 |citació= |ref= }}</ref>
[[Jacques Le Goff]]<ref>Le Goff, Jacques. ''La civilisation de l'Occident médieval''. Paris. 1964</ref> va explicar la formulació precisa medieval com la suma de diversos elements: el concepte de la història i del temps que avancen línialment des de la creació (en oposició a altres cosmovisions com la del temps cíclic o la decadència de la història); la necessitat de legitimitat del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] i a la tradició del [[dret diví dels reis]] (visible al propi títol de "sacre" de l'imperi germànic). Ja [[Virgili]] va voler augmentar el prestigi dels romans en fer-los hereus d'Enees i per tant de la mítica Troia. Igualment a l'edat mitjana es va voler entroncar els monarques vigents amb l'esplendor clàssic: Brut (fill d'Enees) hauria fundat Gran Bretanya i Astíanax estaria a l'origen del llinatge franc, entre d'altres.
 
[[Jacques Le Goff]]<ref>Le Goff, Jacques. ''La civilisation de l'Occident médieval''. Paris. 1964</ref> va explicar la formulació precisa medieval com la suma de diversos elements: el concepte de la història i del temps que avancen línialment des de la creació (en oposició a altres cosmovisions com la del temps cíclic o la decadència de la història); la necessitat de legitimitat del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] i a la tradició del [[dret diví dels reis]] (visible al propi títol de "sacre" de l'imperi germàniceuropeu medieval). Ja [[Virgili]] va voler augmentar el prestigi dels romans en fer-los hereus d'Enees i per tant de la mítica Troia. Igualment a l'edat mitjana es va voler entroncar els monarques vigents amb l'esplendor clàssic: Brut (fill d'Enees) hauria fundat Gran Bretanya i Astíanax estaria a l'origen del llinatge franc, entre d'altres.
L'equivalent cultural del ''translatio imperii'' és el ''translatio studii,'' encunyat per [[Chrétien de Troyes]].
 
L'equivalent cultural del ''translatio imperii'' és el ''translatio studii,'' encunyat per [[Chrétien de Troyes]], i que va de la mà d'aquella, de manera que el poder i el saber (l'imperi i l'art, la cultura i la ciència) haurien seguit un camí de transmissió en paral·lel d'unes a altres formacions sociohistòriques.
 
==Referències==
42

modificacions