42
modificacions
Diferència entre revisions de la pàgina «Translatio imperii»
→Referències: Hem millorat les definicions compreses a l'article i les referències
(→Referències: Hem millorat les definicions compreses a l'article i les referències) |
|||
|
{{Títol cursiva}}
La '''''translatio imperii''''' és una [[locució llatina]] que resumeix el concepte que fa referència al traspàs, trasllat o trasnsferència entre governants i civilitzacions del poder o sobirania absoluta (imperi), sovint atorgat a qui el detenta pel diví o transcendent. D'acord amb aquesta teoria, elaborada per clergues intel·lectuals del segle XII i XIII, la transferència de poder circula històricament des de l'est a l'oest d'Euràsia, de l’imperi bizantí a l’imperi germànic<ref>(1) CERDÀ, J. (2011), "Questions preliminars", dins: ''Introducció a la literatura europea. ''Barcelona: FUOC, 1a edició, 2011, pàgs. 9-10</ref>,si bé, el Papat occidental també s'en reclama com a continuador de l'Imperi romà cristianitzat a partir de Constantí després de la
La teoria de translatio imperii està en la base de l’[[eurocentrisme]], concepte que postula una suposada superioritat europea occidental envers les altres cultures, si bé, l'etnocentrisme<ref>(2) CERDÀ, J. (2011), "Qüestions preliminars"..., pàg. 9</ref>, com van demostrat l'antropòleg Lévy Strauss, és característic de totes les comunitats humanes.
La teoria de translatio imperii assenta les seves bases en l’[[eurocentrisme]], concepte que postula una suposada superioritat europea occidental envers les altres cultures.<ref name="jc">{{ref-publicació|cognom=Jordi|nom=Cerdà|títol=Qüestions preliminars|publicació=Introducció a la literatura europea|data=2011|pàgines=9}}</ref> Segons l'historiador medieval [[Otó de Freising]] (c. 1110- c. 1158) el poder va passar de Roma als grecs (bizantins), seguidament dels grecs als francs, dels francs als llombards i d’aquests últims als germànics. Pels historiadors francesos, en canvi, l’imperi final que assoliria aquesta transferència de poder seria el franc mentre que pels anglesos, seria el dels britons.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |enllaçautor=|títol=Literatura europea dels orígens: introducció a la literatura romànica medieval |volum=Volum 198 de ''Manuals Humanitats'' |editorial= Universitat Oberta de Catalunya |lloc= |data=2006 |pàgina=16 |col·lecció= |isbn= 9788497884914 |citació= |ref= }}</ref>▼
▲
[[Jacques Le Goff]]<ref>Le Goff, Jacques. ''La civilisation de l'Occident médieval''. Paris. 1964</ref> va explicar la formulació precisa medieval com la suma de diversos elements: el concepte de la història i del temps que avancen línialment des de la creació (en oposició a altres cosmovisions com la del temps cíclic o la decadència de la història); la necessitat de legitimitat del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] i a la tradició del [[dret diví dels reis]] (visible al propi títol de "sacre" de l'imperi germànic). Ja [[Virgili]] va voler augmentar el prestigi dels romans en fer-los hereus d'Enees i per tant de la mítica Troia. Igualment a l'edat mitjana es va voler entroncar els monarques vigents amb l'esplendor clàssic: Brut (fill d'Enees) hauria fundat Gran Bretanya i Astíanax estaria a l'origen del llinatge franc, entre d'altres.▼
▲[[Jacques Le Goff]]<ref>Le Goff, Jacques. ''La civilisation de l'Occident médieval''. Paris. 1964</ref> va explicar la formulació precisa medieval com la suma de diversos elements: el concepte de la història i del temps que avancen línialment des de la creació (en oposició a altres cosmovisions com la del temps cíclic
L'equivalent cultural del ''translatio imperii'' és el ''translatio studii,'' encunyat per [[Chrétien de Troyes]], i que va de la mà d'aquella, de manera que el poder i el saber (l'imperi i l'art, la cultura i la ciència) haurien seguit un camí de transmissió en paral·lel d'unes a altres formacions sociohistòriques.
==Referències==
| |||