Diferència entre revisions de la pàgina «Translatio imperii»

Translatio imperii (modifica)

Revisió del 13:34, 8 març 2015

875 octets eliminats ,  fa 5 anys
m
Revertides les edicions de Duoda de Septimània (discussió) a l'última versió de Flamenc
(→‎Referències: Hem millorat les definicions compreses a l'article i les referències)
m (Revertides les edicions de Duoda de Septimània (discussió) a l'última versió de Flamenc)
{{Títol cursiva}}
La '''''translatio imperii''''' és una [[locució llatina]] que resumeix el concepte que fa referència al traspàs, trasllat o trasnsferència entre governants i civilitzacions delde poder o sobirania absoluta (imperi), sovint atorgatde acaràcter quidiví, elentre detentamonarques peli diví o transcendentcivilitzacions. D'acord ambSegons aquesta teoria, elaborada per clergues intel·lectuals del segle XII i XIII, la transferència de poder circulava històricamentd’est des de l'estcap a l'oest d'Euràsia,: de l’imperi bizantí a l’imperi germànic.<ref>(1) CERDÀ,name J.= (2011), "Questionsjc>{{ref-publicació|cognom=Jordi|nom=Cerdà|títol=Qüestions preliminars", dins: ''|publicació=Introducció a la literatura europea. ''Barcelona: FUOC, 1a edició, |data=2011, pàgs. |pàgines=9-10}}</ref>,si bé,Aquest el Papat occidental també s'en reclama com a continuador de l'Imperi romà cristianitzat a partir de Constantí després de la caiguda d'aquest al segle V i durant l'etapa medieval. La potestatpoder d'imperiheretat dóna legitimitat a la dinastia o nou poder. Es pot veure reforçadareforçat per relats mítics que legitimenaccentuen el llinatge reial amb un aura de sacralitat.
 
La teoria de translatio imperii estàassenta enles laseves basebases deen l’[[eurocentrisme]], concepte que postula una suposada superioritat europea occidental envers les altres cultures,.<ref siname bé,= jc/> Segons l'etnocentrisme<ref>historiador medieval [[Otó de Freising]] (2)c. CERDÀ,1110- Jc. 1158) el poder va passar de Roma als grecs (2011bizantins), "Qüestionsseguidament preliminars"...dels grecs als francs, pàgdels francs als llombards i d’aquests últims als germànics. 9Pels historiadors francesos, en canvi, l’imperi final que assoliria aquesta transferència de poder seria el franc mentre que pels anglesos, seria el dels britons.</ref>,{{Ref-llibre com|cognom= van|nom= demostrat|enllaçautor=|títol=Literatura europea dels orígens: introducció a la literatura romànica medieval |volum=Volum 198 de l'antropòleg'Manuals LévyHumanitats'' Strauss,|editorial= és característicUniversitat Oberta de totesCatalunya les|lloc= comunitats|data=2006 humanes.|pàgina=16 |col·lecció= |isbn= 9788497884914 |citació= |ref= }}</ref>
 
[[Jacques Le Goff]]<ref>Le Goff, Jacques. ''La civilisation de l'Occident médieval''. Paris. 1964</ref> va explicar la formulació precisa medieval com la suma de diversos elements: el concepte de la història i del temps que avancen línialment des de la creació (en oposició a altres cosmovisions com la del temps cíclic o la decadència de la història); la necessitat de legitimitat del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] i a la tradició del [[dret diví dels reis]] (visible al propi títol de "sacre" de l'imperi europeu medievalgermànic). Ja [[Virgili]] va voler augmentar el prestigi dels romans en fer-los hereus d'Enees i per tant de la mítica Troia. Igualment a l'edat mitjana es va voler entroncar els monarques vigents amb l'esplendor clàssic: Brut (fill d'Enees) hauria fundat Gran Bretanya i Astíanax estaria a l'origen del llinatge franc, entre d'altres.▼
Segons l'historiador medieval [[Otó de Freising]] (c. 1110- c. 1158) el poder va passar de Roma als grecs (bizantins), seguidament dels grecs als francs, dels francs als llombards i d’aquests últims als germànics (Carlemany, coronat emperador pel Papa el 800 i posteriorment al Sacre Imperi Romanogermànic, que es prolonga formalment fins al 1806, quan el substitueix l'imperi de Napoleó Bonaparte. Pels historiadors francesos, en canvi, l’imperi final que assoliria aquesta transferència de poder seria el franc mentre que pels anglesos, seria el dels britons.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |enllaçautor=|títol=Literatura europea dels orígens: introducció a la literatura romànica medieval |volum=Volum 198 de ''Manuals Humanitats'' |editorial= Universitat Oberta de Catalunya |lloc= |data=2006 |pàgina=16 |col·lecció= |isbn= 9788497884914 |citació= |ref= }}</ref>
 
L'equivalent cultural del ''translatio imperii'' és el ''translatio studii,'' encunyat per [[Chrétien de Troyes]].
▲[[Jacques Le Goff]]<ref>Le Goff, Jacques. ''La civilisation de l'Occident médieval''. Paris. 1964</ref> va explicar la formulació precisa medieval com la suma de diversos elements: el concepte de la història i del temps que avancen línialment des de la creació (en oposició a altres cosmovisions com la del temps cíclic); la necessitat de legitimitat del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] i la tradició del [[dret diví dels reis]] (visible al propi títol de "sacre" de l'imperi europeu medieval). Ja [[Virgili]] va voler augmentar el prestigi dels romans en fer-los hereus d'Enees i per tant de la mítica Troia. Igualment a l'edat mitjana es va voler entroncar els monarques vigents amb l'esplendor clàssic: Brut (fill d'Enees) hauria fundat Gran Bretanya i Astíanax estaria a l'origen del llinatge franc, entre d'altres.
 
L'equivalent cultural del ''translatio imperii'' és el ''translatio studii,'' encunyat per [[Chrétien de Troyes]], i que va de la mà d'aquella, de manera que el poder i el saber (l'imperi i l'art, la cultura i la ciència) haurien seguit un camí de transmissió en paral·lel d'unes a altres formacions sociohistòriques.
 
==Referències==
{{referencies|2}}[[Categoria:Edat mitjana]]
 
[[Categoria:Edat mitjana]]
[[Categoria:Frases en llatí]]
[[Categoria:Monarquia]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/14986610»