|
| laterwork =
}}
'''Pere Joan Barceló i Anguera''' ([[Capçanes]], [[1682]] - [[Breisach|Breisach el Vell]], 3-[[4 de setembre]] del [[1743]]), conegut com a '''Carrasquet''' o '''Carrasclet''', fou un soldat, [[miquelet]]fuseller de muntanya, partidari delde la partitcausa [[austriacista]] durant la [[Guerra de Successió espanyola]]. Amb la seva partida de miqueletsfusellers de muntanya, hostilitzà els municipispobles governats per partidaris dels borbons a les comarques més meridionals del país. Derrotats els austriacistes, continuà la resistència un cop acabada la guerra, posant-se al servei del rei de França i a les ordres del [[Duc de Berwick]] en la [[Guerra de la Quàdruple Aliança]].<ref name="s1714espoli">{{ref-publicació| cognom=Aguilera | nom =Genna | article =La nació espoliada | publicació = Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 108 |data = setembre 2011 | pàgines = p.48-52 |issn = 1695-2014}}</ref>
== Orígens familiars ==
El sobrenom, popularitzat al segle XXI de '''Carrasclet''', li prové de la professió, ja que era carboner venedor de carrascles ([[carbó]]). Tot i així, el nom registrat a les cròniques era '''Carrasquet''' o '''Carrascot'''<ref name="En Guàrdia">{{cite podcast|url= http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=152185|title= 186 - Pere Joan Barceló "Carrasclet" |website= [http://www.catradio.cat catradio.cat] |host= [[Catalunya Ràdio]], Programa en Guàrdia |date= 09-12-2007 |accessdate= 9 de gener |accessyear= 2010}}</ref> La majoria de dades històriques que es conserven d'aquest personatge provenen d'un [[manuscrit]] de [[Francesc de Castellví i Obando]] conservat a la [[Biblioteca de Catalunya]] o bé de còpies més o menys fidels d'aquest document.
Barceló, provenia d'una família de [[carboner]]s que també erenforen [[Fusellers de Muntanya]], el seu pare, moliner d'ofici, fou [[capità]] i el seu germà [[tinent]]. Ell va començar essent [[alferes]] el 1707, a l'inici de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] i va arribar al grau de capità abans de la caiguda de Barcelona. El [[James Fitz-James Stuart|Duc de Berwick]] li atorgà el títolgrau de [[coronel]] desprésel de1719 lai caigudael deva Barcelonaposar peral taldavant qued'un organitzésdels unadotze guerrillabatallons perd'''arquebusiers'' aformats sublevar,al desprésRosselló confirmaten perel l'emperadormarc d'Àustriade la Guerra de la Quàdruple Aliança. La llegenda del personatge es comença a forjar a partir d'aquest moment. [[Francesc de Castellví i Obando|Castellví]] relata alguns dels seus fets transmesos oralment, de dubtosa realitat. El seu rang d'activitat es centrà al sud de Catalunya, al voltant de la [[Serra de Llaberia]]. La propaganda felipista el féu passar per guerriller, quan en realitat era un soldat regular de l'exèrcit francès.
[[Fitxer:DCP 0909.jpg|thumb|left|El [[Gegants de Reus|gegant Carrasclet]] de [[Reus]]]]
La campanya principal fou l'estiu del 1719, lligada a l'intent del [[Duc de Berwick]] amb el suport del [[Regne de França]], [[Anglaterra]] i [[Comtat d'Holanda|Holanda]] contra Espanya, a causa de les pretensions sobre els dominis italians dels borbons espanyols. Berwick intentà una invasió d'Espanya per [[Navarra]] i el [[País Basc]], així com per les valls del Pirineu català. Triomfaren efectivament, tot i fracassar l'intent d'invasió per Navarra, i el 1720 Felip V hagué de retornar els regnes de [[Regne de Sardenya|Sardenya]] i [[Regne de Sicília|Sicília]] embarcant-se amb negociacions a [[Cambrai]] amb la [[Quàdruple Aliança]].<ref name="En Guàrdia"/>
Durant la campanya, [[Valls]] resistí els embats dedel la partidabatalló del ''Carrasclet'' gràcies a la milícia local, que seria el germen dels [[Mossos d'Esquadra]], i que liderava la família Veciana,<ref name="En Guàrdia"/> mentre la partida de [[Francesc Bernic]] era capturada per [[Josep Anton Martí]] a [[La Llacuna]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Arnabat i Mata |nom=Ramon |títol=Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim |url=http://books.google.cat/books?id=De7iAAAAMAAJ&q=bernic+Mart%C3%AD+1719&dq=bernic+Mart%C3%AD+1719&hl=ca&sa=X&ei=s5erUaToGOfA7AbGiYCQCQ&ved=0CFQQ6AEwBA |llengua= |editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat |data=1997 |pàgines=72 |isbn=8478268758}}</ref> En finalitzar la campanya a finals de la tardor, lael seu guerrillabatalló tornà al [[Rosselló]] per preparar la nova campanya. No obstant això, Felip V s'adherí a la Quàdruple Aliança el gener de 1720, quan es van signar pactes d'amnistia recíproca per a les tropes. El seu batalló fou llicenciat el 26 d'abril del 1720. Carrasclet decidí llavors embarcar-se amb uns amics a [[Cotlliure]] cap a [[Maó]], llavors possessió anglesa, per atal d'anar fins a Viena, a l'exili.<ref name="En Guàrdia"/>
== Exili a Viena ==
En arribar a [[Viena]], l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Carles]] confirmà el grau de [[coronel]] atorgat per Berwick i li donà terres a [[Hongria]].<ref name="En Guàrdia"></ref> Tot i així, la vida de [[terratinent]] no durà gaire, i el [[1734]] va a intentar reconquerir el [[Regne de Nàpols]] davant de la invasió de Felip V produïda pocs mesos abans.
Barceló fou reclutat per a lluitar a la [[batalla de Bitonto]], on fou fet presoner per les tropes borbòniques i empresonat a [[Cadis]].<ref name="En Guàrdia"></ref> Alliberat el [[1740]], retornaretornà a Viena l'any de la mort de l'emperador. Llavors comandà una companyia d'exiliats catalans de l'[[exèrcit austríac]] a la [[Caríntia]], que es dissolgué 2 anys més tard ([[1742]]). Tot i així continuà fent de coronel en un cos de tropes regulars, fins que trobà la mort en un combat la nit del 3 al 4 de setembre del 1743 en una [[illa fluvial]] del [[Rin]] prop de [[Breisach|Breisach el Vell]] (actualment a [[Alemanya]] prop de la frontera amb França).<ref name="En Guàrdia"></ref>
== Referències==
|
