Nasqué el [[27 de març]] de [[1662]] al Palau Reial de [[París]]. Filla del duc [[Felip d'Orleans (I duc d'Orleans)|Felip d'Orleans]], germà petit del rei [[Lluís XIV de França]], i de la princesa [[Enriqueta d'Anglaterra]].<ref name=gran>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0040289.xml?s.q=Maria+Llu%C3%AFsa+d%27Orleans#.UfE0stJM-uI|consulta=25 juliol 2013|títol=Maria Lluïsa d'Orleans|editor=Gran Enciclopèdia Catalana|autor=DD. AA}}</ref> Era néta per línia paterna del rei [[Lluís XIII de França]] i de la infanta [[Anna d'Espanya]], i per línia materna del rei [[Carles I d'Anglaterra]] i de la princesa [[Enriqueta Maria de França]].
== Núpcies i descendentsMatrimoni ==
EsQuan es signà la [[Pau de Nimega]] el [[1678]] entre França i Espanya, ambdues corones van formalitzar un matrimoni entre el rei [[Carles II de Castella]] i Maria Lluïsa. L'encarregat de les negociacions fou [[Pablo Spínolla Doria]], enviat a París des de Brussel·les com a ambaixador extraordinari, rebut a la cort francesa el [[7 de juny]] de [[1679]]. Ben aviat s'anuncià la noticia de l'acord matrimonial, que arribà a Madrid el [[15 de juliol]]. A [[Madrid]] es realitzaren celebracions per la noticia; es tenien grans esperances pel matrimoni pel fet de la seva joventut i llur fama de pietosa, de formosa i gràcil en els moviments.{{Sfn|Flórez|any = 1790|p = 971}}La parella es casà de presència el [[19 de novembre]] de [[1679]] a [[Quintanapalla]] ([[Província de Burgos|Burgos]]) amb el rei Carles II de Castella.<ref name=gallach>{{ref-llibre|cognom=Pericot García|nom=Luis (dir.)|títol=Historia de España: La Casa de Austria |pàgines=257 |lloc=Barcelona |editorial=Instituto Gallach de Librería y Ediciones |isbn=84-7505-725-X|coautors=DD. AA|editor=Ediciones Océano|data=1983}}</ref> Maria Lluïsa no fou ben rebuda a [[Madrid]],<ref name=gran/> primerament a causa de qui era neboda, i segon per llur impossibilitat de quedar-se embarassada.<ref name=sapiens/> El retard en l'arribada d'hereus provocà la desesperació dels membres de la cort, que la varen sotmetre a uns mètodes molt perillosos per intentar curar la seva, suposada, infertilitat i ho feren a través de pocions i beuratges preparats per metges, astròlegs i nigromants. Durant segles es va considerar que l'esterilitat no era cosa d'homes sinó ben al contrari, la culpa requeia en les reines i en resultà aquesta situació.<ref name=sapiens>{{ref-publicació|títol=Totes les malalties de Carles II|publicació=Sàpiens|data=Abril 2010|pàgines=30-34|autor=M{{mida|1=ATA}}, Jordi; A{{mida|1=LCOVERRO}}, Augstí|lloc=Barcelona|editorial=GrupCultura03|issn=1695-2014}}</ref>
Finalment, la reina morí el [[12 de febrer]] de [[1689]] sense haver proporcionat descendència a la monarquia. S'afirma que a causa d'una [[apendicitis]], encara que no es descarta tampoc que morís d'[[indigestió]] a causa de tots els beuratges que li arribaren a subministrar per tal que aconseguís quedar-se embarassada.<ref name=sapiens/>
