Teatre cantat tradicional xinès: diferència entre les revisions

→‎Desenvolupament: ortografia revisada
(→‎Vegeu també: -VT en vermell)
(→‎Desenvolupament: ortografia revisada)
 
 
L<nowiki>'</nowiki>'''òpera xinesa ''' és una forma de [[drama]] a la [[Xina]]. Es practica des de la [[dinastia Tang]] amb el l'[[emperador]] [[emperador Xuanzong de Tang Xina|Xuanzong]] ([[712]]-[[755]]), que va fundar el "[[Jardí de peres]] "(梨园), la primera companyia d'[[òpera]] que es coneix a la Xina.
 
La companyia estava gairebé exclusivament al servei dels emperadors. En l'actualitat, les professions de l'òpera són encara anomenades ''Disciplines del jardí de les peres '' (梨园 子弟). Durant la [[dinastia Yuan]] ([[1279]]-[[1368]]), es van introduir en l'òpera les varietats com el '' [[Zaju]] '' (杂剧), amb actuacions basades en esquemes de rima i innovacions com la introducció de papers especialitzats com "[[Dan de l'òpera xinesa|Dan]]" (旦, femení), "[[Sheng de l'òpera xinesa|Sheng]]" (生, masculí) i "[[Chou]] "(丑, pallasso). Actualment hi ha més de 300 varietats d'òpera xinesa, la més coneguda a l'[[Òpera de Beijing]], que va prendre la seva forma actual a mitjan [[segle XIX]] i va ser extremadament popular durant la [[dinastia Qing]] ( [[1644]]-[[1911]]).
 
A l'Òpera de Beijing, les cordes tradicionals de la Xina i els instruments de percussió proveeixen un acompanyament rítmic a l'actuació. L'actuacióLa representació es basa en il·lusions, [[gest]]os i altres moviments de [[coreografia]] que expressen accions com muntar un cavall, remar en un potbot o obrir una porta. El diàleg parlat pot ser un [[text]] recitat, emprat pels personatges '' seriosos '' de la trama, o un text col loquial emprat per dones i [[pallasso]]s. Els papers estan estrictament definits. Els [[maquillatge]]<nowiki/>s elaborats permeten distingir el personatge que s'està representant. El repertori tradicional de l'Òpera de Beijing inclou més de 1000 peces, la majoria provinentprovinents de relats històrics sobre enfrontaments polítics i militars.
[[Fitxer: Chengdu-opera-sichuan-actores-d04.jpg|thumb|250px|Representació d'una òpera en [[Chengdu]].]]
 
== Desenvolupament ==
Al [[teatre]] tradicional xinès no es realitzaven representacions en xinès vernacle. Ai, a més, totes eren cantades. A principis del [[segle XX]], els estudiosos van començar a experimentar amb un model de representació semblant a l'occidental. Després del [[Moviment del Quatre de maig]] de [[1919]], es van dur a terme nombroses representacions de teatre occidental a la Xina i els [[escriptor]] és<nowiki/>s xinesos van començar a imitar el seu estil. Potser el més destacat d'aquests dramaturgs va ser [[Cao Yu]]. Les seves principals obres, '' La tempesta '', '' L'alba '', '' La selva '' i '' L'home de Beijing '' es van convertir en un èxit per tot el país.
 
== L'òpera a la República Popular ==
En els inicis de la República Popular, es va promocionar el desenvolupament de l'òperaÒpera de Beijing, es van escriure nombroses obres, tant de tematemàtica històrichistòrica com ded'altres temesde més modernsmodernes. Les òperes clàssiques es van seguircontinuar representant. Com una forma d'art popular, l'òpera va ser una de les arts que va reflectir els canvis en la política xinesa. A mitjans de lamitjan dècada de [[anys 1950|1950]], va ser una de les beneficiades a la [[campanya de les cent flors]]. Durant la [[revolució cultural]], la majoria de les companyies d'òpera es van dissoldre, els [[actor]]s i [[autor]]s van ser perseguits i totes les òperes, amb excepció de les vuit "òperes model", aprovades per [[Jiang Qing]], van ser prohibides. Les representacions a l'estil occidental es van qualificar com a "drames mortals" i com a "herbes verinoses" i tampoc es vavan permetre la seva representació. Després de la caiguda de la [[Banda dels quatre]] ael [[1976]], l'òperaÒpera de Beijing va viure una recuperació, i es va convertir en un entreteniment popular, tant en els [[teatre]] <nowiki/>s com en la [[televisió]].
 
== Vegeu també ==
57

modificacions