Joan Garcia Oliver: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 30:
El seu germà Pere va morir de [[meningitis]] amb 7 anys, quan Joan encara era molt jove. Arran d'això la família es va haver d'endeutar i llavors la seva mare va haver de començar a treballar de rodetera. Quan tenia 7 anys, va poder rebre l'[[educació primària]] durant uns pocs mesos. Però, arran del naixement de les seva germana Antònia i de l'inici d'una vaga al Vapor Nou on treballava son pare, l'abocaren a abandonar temporalment els seus estudis i a posar-se a treballar. Va exercir de noi dels encàrrecs per un [[Ral espanyol|ral]] al dia en una petita [[fàbrica]] de bosses.<ref name="infantesa"/> Malgrat tot, en Joan va poder reprendre els seus estudis primaris al complir 8 anys a l'escola del mestre republicà Grau, després de superar un examen d'admissió. La seva escolarització va acabar als onze anys amb els estudis primaris.<ref name="infantesa"/>
 
El petit Joan Garcia va estar treballant de mosso a la casa elscomercial de vins de la viuda de [[Lluís Quer i Cugat|Lluís Quer]] per un duro al mes durant tres anys. A finals de 1914, amb només tretze anys i cansat de la feina rutinària, va decidir escapar-se a França per buscar feina; només tenia coneixements bàsics de [[francès]] que havia après autodidàcticament. Quan era prop de la frontera i sense diners, s'adonà que això no havia estat una bona pensada i se'n va tornar a Reus. Posteriorment, treballaria transitòriament en diversos restaurants. Primer, de xerric de cuina a la fonda La Nacional per quatre duros al mes, després al restaurant Sport Bar per una pesseta diària i finalment, a l'Hotel Nacional de Tarragona per deu duros al mes. Amb quinze anys, decideix traslladar-se a [[Barcelona]] a trobar feina i comença treballant de cambrer a La Ibérica del Padre i posteriorment, a la fonda de segona classe Hotel Jardín.<ref name="infantesa"/>
 
=== Presa de consciència social ===
Línia 37:
 
=== Anarcosindicalisme ===
 
El [[1919]] s'afilià primer a la Societat de Cambrers L'Aliança, adherida a la [[Unió General de Treballadors|UGT]], però més tard participà en la constitució del Sindicat de la Indústria Hostalera, Restaurants, Cafès i Annexes que s'integrà a la [[CNT]]. Participà en la formació del grup d'acció [[Los Solidarios]] ([[1922]]), que va atemptar contra el cardenal [[Juan Soldevila y Romero]] a [[Saragossa]] i contra el secretari general dels [[Sindicats Lliures]] [[Joan Laguía Lliteras]] a [[Manresa]] el 1923.