Bramante: diferència entre les revisions

'''Donato d'Angelo Bramante''' conegut simplement per '''Bramante''' ([[Urbino]], [[1444]] - [[Roma]], [[11 de març]] de [[1514]]), fou un [[arquitecte]] del [[Renaixement]], va tenir una formació quatrecentista però la seva plenitud artística li arribà al [[segle XVI]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.71|consulta=23 de novembre de 2014}}</ref>

De qualsevol manera, la sort no li'n fou adversa. Durant la sevaEn vida no li mancaren glòria ni honors. [[Ludovico il Moro]], que entenia d'art, l'aprecià molt i el portà a la seva Cort.;, i el molt exigent [[Papa Juli II]] l'elegí, entre molts artistes, per a confiar-li la reconstrucció de la [[Basílica de Sant Pere]].

L'oportunitat de demostrar les seves qualitats com arquitecte se li presentà el [[1481]], a [[Milà]]. Assabentat que el duc Ludovic il Moro tenia instruccions de reconstruir l'Església de Sant Sàtiro, Bramante li presentà el seu projecte. El duc restà entusiasmat, confiant-li la reconstrucció. Per a Bramante fou un gran esdeveniment. Acabada l'obra (any [[1486]]), fou considerat comuncomú dels millors arquitectes de l'època.

Ludovico il Moro no deixà que se li escapés un artista de tant talent. El rebé en la seva cort i li oferí un sou mensual de 5ducats --–(força superior al que rebien els altres arquitectes que treballaven en la Cort)--–. A Bramante, que fins llavors havia viscut en la misèria, l'entusiasmà poder disposar de tant diner. Però s'ho mereixia. En els anys que va estar al servei del duc de Milà treballà en moltes obres arquitectòniques. La que li'n donà major fama fou l'Església de [[Santa Maria delle Grazie]], precisament a Milà. La majestuosa cúpula que s'alça sobre la part de l'absis de l'església és considerada com una de les més belles construccions arquitectòniques de l'època.

L'any [[1499]], poc abans de la caiguda de Ludovico il Moro, Bramante decideix traslladar-se a Roma. L'elecció de destí no s'havia fet a l'atzar. Acudia a Roma amb determinat propòsit d'estudiar els monuments antics, les seves proporcions i la tècnica amb la que s'havien construït. Estava fermament convençut de que només inspirant-se en les antigues obres gregues i romanes resultaria possible renovar verdaderamentrealment l'arquitectura italiana; o sia donar-li simultàniament senzillesa i harmonia, dues característiques que encara li mancaven.

Altres primers treballs foren el claustre de [[Santa Maria della Pace]], el Palau del [[Cardenal de Corneto]] --–(actual [[Palazio Torlonia]])--–, la façana i el pati del Palau del [[Cardenal Riario]] --–(l'actual Cancelleria)--.

L'''admirableLadmirable'' disseny fou acceptat pel Papa, i l'any [[1505]] Bramante fou nomenat ''director de la nova construcció de Sant Pere''. Els treballs varen començar l'any següent. Era tal ''el desig de veure avançar aquesta obra'' --escriu''–escriu Vasari--Vasari– ''que arruïnà en la vella basílica moltes coses belles''. Se sap que Bramante feu enderrocar, sense cap mirament, les belles columnes i capitells que es podrien haver salvat intactes. Per aquesta ''fúria destructora'' Bramante es guanyà dels romans el poc simpàtic apel·latiu de ''Mestre enderrocador''. Prescindint d'aquest detall, s'ha de dir que el seu projecte per la nova basílica era verdaderament grandiós. L'edifici de planta grega havia d'estar superat per una immensa cúpula i flanquejat per quatre torres.

Però els treballs foren interromputs l'any [[1513]] per la mort del papa Juli II. L'any següent, Bramante desapareixia del món. La direcció dels treballs fou confiada, successivament, a altres artistes ([[Rafael]], [[Giuliano da Sangallo]] i [[Antonio da Sangallo el Jove]], [[Miquel Àngel]] i finalment [[Carlo Maderno]]), --que–que el va concloure--concloure–, els quals, uns més i altres menys, canviaren el projecte de Bramante. Encara que, Miguel Àngel s'aproximà en part afirmant que ''qui s'aparta de Bramante s'aparta de la veritat''. Una medalla gravada per l'orfebre milanès [[Caradosso]] ens dóna una idea clara de com hauria d'haver sigut la basílica segons la concepció de Bramante.

* ''Enciclopèdia Estudiantil'', fascicle 192, any IV, pàgspàg. 12-13 (Diposit Legal M. 3201-1966)