'''Francesc Tous Aulès''' ([[Reus]] 1912 - post 1980) va ser un músic i compositor català
Professor de música, pianista i compositor, va rebre les seves rimeresprimeres lliçons a Reus i a Barcelona. Estudià amb els professors [[Pere Vallribera i Moliné|Pere Vallribera]], [[Josep Caminals]], [[Enric Morera i Viura|Enric Morera]] i [[Cristòfor Taltabull i Balaguer|Cristòfol Taltabull]]. Als 15 anys ja donava, a Reus, classes de piano, fundà una coral polifònica i va dirigir el Cor de Clavé local. Va ser fundador i director, a l'[[Institut Pere Mata]], el manicomi de Reus, del primer orfeó, sembla que de tot el món, format per malats mentals, duran els anys 1932 al 1936. A la postguerra, va ser un defensor a ultrança de l'ensenyament de la música a les escoles i instituts, i va presentar una ponència amb el títol "La educación musical en los centros docentes" el 1946 a una "Asamblea Nacional de Músicos" celebrada a Madrid. El 1956 ingressà com a professor de música a la [[Universitat Laboral de Tarragona]], on va exercir fins a la seva jubilació el 1980. En aquell centre creà un orfeó universitari, una coral de música de cambra, un grup de música folklòrica i una estudiantina. Cap als anys 1940 participava en una tertúlia progressista, "La Peña del Laurel" que agrupava diversos artistes i escriptors reusencs.
Algunes de les seves obres han estat estrenades per l'Orquestra Filharmònica de Barcelona, (1942) el Quartet Dini (1943), i la Cobla Barcelona. El 1954 va realitzar l'harmonització i instrumentalització del tradicional Ball dels Nanos de Reus. Va ser autor de les sardanes Bonretorn, Esclat, Font Major i d'altres. Va publicar diversos articles sobre temes musicals, on destaca "La influencia terapéutica de la música en los enfermos mentales" el 1935 i "La evolución del concepto armónico en la música europea" el 1965<ref>{{ref-llibre|cognom=Olesti Trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de reusencs|pàgines=650|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=1992}}</ref>.
