Josep Maria Arnavat Vilaró: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 4:
Va estudiar a la ciutat i després de la guerra va treballar com a dependent d'una botiga de roba i més endavant a la Caja de Ahorros Provincial de Tarragona, entitat sorgida del pas del grup d'oficines de la Diputació de Barcelona a una caixa depenent de la Diputació de Tarragona, i en fou nomenat director de l'agència coneguda com a Jaume I (més tard agència Hércules), que fou una de les primeres "agències urbanes" (és a dir agències de la sucursal principal) que es van obrir a Reus, lloc en el qual es va jubilar<ref name=":0" />.
Als primers anys quaranta va formar part de l'anomenada "Peña del Laurel" que aplegava artistes reusencs de diferents disciplines: el músic [[Francesc Tous Aulès|Tous]], els escriptors [[Joaquim Bargalló Borràs|Bargalló]], [[Ramon Amigó Anglès|Amigó]], [[Francesc Ardèvol i Blanch|Ardèvol]], [[Josep Borrell Aloy|Borrell]], [[Francesc Martí i Queixalós|Martí Queixalós]], el pintor [[Pere Calderó Ripoll|Calderó]], l'escultor Bofarull i d'altres, i que es reunia al cafè del Teatre Bartrina<ref>Amorós, Xavier. "Temps estranys I". A: ''Obra completa vol. III''. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 556-557. ISBN 9788489688353</ref>. Es relacionava assíduament amb els intel·lectuals locals, com [[Joaquim Santasusagna]], [[Josep Iglésies i Fort|Josep Iglésies]], [[Teresa Miquel i Pàmies|Teresa Miquel]] i el doctor [[Lluís Grau Barberà|Lluís Grau]]. Va fer d'agent cultural, proporcionant quadres i llibres que les circumstàncies feien de difícil difusió. Amb [[Ramon Amigó i Anglès|Ramon Amigó]] i [[Xavier Amorós Solà|Xavier Amorós]] (els hi deien La Triple A) va fundar els "Amics de la Poesia", i van aconseguir portar al [[Centre de Lectura de Reus]] [[Carles Riba i Bracons|Carles Riba]], [[Clementina Arderiu]], [[Josep Maria López-Picó|López-Picó]], [[Octavi Saltor i Soler|Octavi Saltor]] i [[Blai Bonet i Rigo|Blai Bonet]], i encara més endavant [[Joan Triadú i Font|Joan Triadú]] i [[Maria Aurèlia Capmany i Farnés|Maria Aurèlia Capmany]].
Va publicar el llibre ''Gamma'' ([[1946]]), que fou el primer llibre imprès en català a la ciutat després de la victòria de Franco, i més tard ''Desfent silencis'' ([[1950]]), ''Declaro pertot i enlloc'' ([[1963]]),'' Els set pecats capitals'' ([[1963]]), ''D'un Nadal a l'altre'' (1972), i ''No us dono el braç a tòrcer'' ([[1976]]). Va col·laborar amb obres pròpies a l'[[Antologia de la Poesia Reusenca]] ([[1956]]-[[1961]]) i va rebre diversos premis. Publicà també alguns poemes al ''[[Setmanari Reus]]''
| |||