Federació Catalana de Basquetbol: diferència entre les revisions

Va entrar el 1954 com a secretari i el 1956 va ser nomenat vicepresident i el 1959 president. El 1972 va ser nomenat president de la Federació Espanyola, el 1977 el van reelegir i el 25 de juliol de 1981 va tornar a ser escollit en les primeres eleccions democràtiques. El 1984, però, va haver de deixar el càrrec a conseqüència d’un reial decret promulgat aquell mateix any que impedia continuar als presidents que haguessin complert tres mandats consecutius. Malgrat això, el 5 d’octubre de 1991 va tornar a la presidència de la FEB fins al 2004. També va ser membre del Comitè Executiu de la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA), en la qual va presidir diverses comissions. Va ser president del Comitè Organitzador del Mundial de Bàsquet d’Espanya 1986 i, entre altres càrrecs, va formar part de les juntes directives del [[Comitè Olímpic Espanyol]] (de 1977 a 1992) i del Consejol Superior de deportes (1975-1985), organisme en el qual també va ocupar la vicepresidència del Comitè de Disciplina Esportiva.

 

Va ser responsable de la secció de bàsquet del [[Club de Tennis Barcino]], i membre de la junta directiva del Joventut i president del Comitè de Competició de la Federació Catalana. Va ser president en funcions, des del 15 de desembre de 1972, quan Ernest Segura de Luna va marxar a la Federació Espanyola, fins al 18 de desembre de 1973, quan va ser nomenat Andreu Ponsirenas. Durant l’any de la seva presidència, la Federació Catalana va celebrar el seu 50 aniversari

 

Va ser president de la Federació Catalana entre 1979 i 1984. El 1980 va crear la Lliga catalana, va recuperar les seleccions catalanes amb un partit entre Catalunya i el País Basc i va promoure la creació de l'Escola Catalana d'Àrbitres. El 1984 va ocupar la presidència de l'Espanyola, càrrec per al qual va ser reelegit el 1988, el va portar a ocupar llocs de responsabilitat a la Federació Internacional, al [[Comitè Olímpic Espanyol]], al Consejo Superior de deportes i al Comitè Organitzador dels [[Jocs Olímpics de Barcelona]] 1992.

 

Es va formar en el Penya les Corts, va ser jugador del Laietà entre 1947 i 1959, i el 1953 i posteriorment va ser-ne el president de la secció de bàsquet fins al 1973, quan va entrar a la junta directiva de la Federació Catalana com a tresorer. El 1983 va ser ascendit a vicepresident i el mes de novembre de 1984 va substituir Pere Sust en la presidència quan aquest va ser elegit nou president de la Federació Espanyola. Durant els anys que va estar al front de la Federació Catalana, aquesta va passar de 25.000 a 90.000 llicències, amb un notable increment de les femenines i de les categories inferiors, Catalunya va acollir les principals competicions internacionals (Campionat del Món, Jocs Olímpics, [[Eurobasket]], [[Final Four]] de l'[[Eurolliga]], Congrés de la FIBA, visites d’equips de l'[[NBA]], etc.), es van construir noves instal·lacions, com la de [[Bac de Roda]], i es van engegar importants campanyes, com “Bàsquet al carrer: 1.000 cistelles a Catalunya”. Després de deixar la presidència de la federació, però, va seguir mantenint la de la Fundació del Bàsquet Català.