42
modificacions
Diferència entre revisions de la pàgina «Translatio imperii»
m
cap resum d'edició
m (→Referències) |
m |
||
|
La filosofia d'[[Agustí d'Hipona|Agustí]] va ser clau en la creació d'una consciència de continuïtat entre l’Imperi romà i l’Edat mitjana llatina amb la divisió de la història en quatre regnes, l’últim dels quals abans de la fi dels temps era el romà<ref>CURTIUS, ERNST ROBERT. ''Edad Media, Edad Media Latina, Romania'', pàg. 51 (material docent de la UOC)</ref>. El concepte de translatio prové de la paraula ''transferre'' (“traslladar”). El regne, imperi o sobirania es podia transferir d’una entitat política a una altra a causa de les “injustícies, violències, greuges i enganys diversos", és a dir, quan s’havia abusat d’un poder que es considerava atorgat per Déu: ''Regnum a gente in gentem transfertur propter iniustitias et iniurias et contumelias et diuersos dolos ''(''Ecclesiàstic de Jesús ben Sirac'', X, 8)<ref>CURTIUS, E. R., ''Edad Media''... pàgs. 52 i 53</ref> En el segle IV ja havia sorgit entre els cristians romans el concepte de “Roma penitent”, que, no obstant, era incorporable a la Cristiandat en la mesura que purgués els “pecats” –entre els quals la persecució dels primers cristians- i abracés la fe cristiana, com va succeir a partir de l’emperador [[Constantí I el Gran|Constantí el Gran]].
L’absorció de la teoria clàssica de l’imperi a l'Occident medieval cristià per mitjà de la translatio va ser facilitada perquè la cultura política romana es basava en el sentiment de ''pietas'' o pràctica de la ''virtus ''–cristianitzat com a ''virtut''- amb el seu arquetip en l’''Eneida'' de Virgili. La pietas es concretava en valors com la lleialtat a la família, la comunitat i la defensa de la religió. A ''De civitate Dei'',
==Referències==
| |||