Translatio estudii: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Article en construcció |
Article en construcció |
||
Línia 5:
C. de Troyes. ''Cligés'' (v. 28-37)<ref>CERDÀ, JORDI (2011). "Qüestions preliminars", dins: ''Introducció a la literatura europea''. Barcelona: FUOC, 2011, pàgs. 9-10</ref>
La idea de la translatio estudii apareixia ja formulada a les ''Epístoles'' d'Horaci, fent referència al trasllat de les arts des de la Grècia clàssica a Roma: ''Graecia...artes / intulit agresti Latio. ''I apareix també en una carta d'Heiric a Carles el Calb. El concepte segueix molt present a l'imperi dels Hohenstaufen, a partir de Frederic I Barbarroja, que es vinculen encara més a l'herència literària llatina amb l'assumpció de la corona de Sicília, on l'emperador Frederic II instal·la la seva escola italiana de poetes. <ref>CURTIUS, ERNST ROBERT, ''Edad media, Edad Media Latina, Romania''. Material docent de la UOC, pàgs. 52-53</ref>.
No obstant això, autors com Florido [vegeu referències] posen l'èmfasi en descarregar el biaix occicèntric de la transferència dels sabers en l'Europa medieval negant la interpretació unidireccional posant en valor les tansferències que es produïen simultàniament en l'Occident islamitzat, en què l'àrab es va convertir en vehicle de transmissió de la tradició grecollatina en paral·lel a la tasca que es realitzava als monestirs i les corts de l'Occident cristià, i en el món bizantí, hereu de l'Imperi romà d'Orient. Altrament, la visió unidireccional també obvia de manera intencionada les aportacions egípcies i mesopotàmiques a la civilització clàssica grega, en què s'origina la translatio, amb una clara voluntat d'exclussiització i occidentalització de l'herència cultural rebuda.
== Referències ==
| |||