Diferència entre revisions de la pàgina «Miró III de Cerdanya»

m
negreta
m (Robot normalitza el tag de referències)
m (negreta)
Com a comte de Besalú, el problema més gran que hagué d'afrontar el Miró, fou la invasió del seu cosí Borrell II de Barcelona.<ref name=":1" /> Les relacions entre la casa comtal Barcelona-Girona i la dels comtes de Besalú-Cerdanya no sempre foren cordials. Apart de la implicació de Borrell en la revolta d’Adalbert, ja en el 943 el comte [[Sunyer de Barcelona]] organitzà una incursió armada contra la Cerdanya dirigida pel seu fill [[Ermengol I d'Osona|Ermengol I d’Osona]], que fou mort a Balltarga. Existien diferències entre els dos casals pel que fa a la divisió del patrimoni comtal acordada entre el comte Sunyer, pare de Borrell, i Miró I el jove comte de Cerdanya-Besalú i també discrepàncies sobre les fronteres entre Girona i Besalú.<ref name=":2" /> Borrell es situà amb les seves tropes a la muntanya de [[Sant Patllarí|Sant Patllari]] amb la intenció d'envair el comtat de Besalú. Al cap de pocs dies arriba al comte Borrell la nova que Sobeyah, vídua del difunt califa de Còrdova, [[Al-Hàkam II]], havia confiat el govern, durant la minoria del seu fill [[Hixem II]], al terrible cabdill [[Almansor]], el qual tot seguit va trencar la pau amb els cristians. Borrell II, davant la gravetat que aquest esdeveniment representava, manà de retirar el seu exèrcit per acudir immediatament a la defensa dels seus comtats. Aquest fet fou classificat per Miró com un miracle.
 
== Viatges a Roma''' ''' ==
Miró va viatjar al menysalmenys dues vegades a Itàlia: els anys 979 i 981.<ref name=":1" /> A la primavera de l'any 979 marxà a [[Roma]] juntament amb el bisbe d'Elna, el comte de Carcassona, els abats de Rodes, de Sant Hilari de Carcassona i de Sant Pere de Besalú. De Roma, Miró en torna amb una butlla per al seu monestir de Sant Pere de Besalú, signada pel papa [[Benet VII]] i datada el 8 de maig. Aquesta butlla confirmava la subjecció del cenobi directament al Papa sense que cap rei duc o comte pogués exercir-hi jurisdicció i exigir-hi tributs.<ref>{{Ref-publicació|cognom = de Sanjosé|nom = Lourdes|article = El comte Miró Bonfill i l’arribada de les relíquies al monestir de Sant Pere de Besalú|publicació = Quaderns de les Assemblees d’Estudis núm 1|url = http://www.amicsdebesalu.cat/upload/pdf/assemblea/id27_sanjose.pdf|data = 2014|pàgines = 131-142}}</ref>
 
Dos anys després (maig del 981) Miró va assistir a un nou concili, sobre la [[simonia]], convocat per Benet VII a la basílica de Sant Pere amb l’assistència de l'emperador [[Otó II del Sacre Imperi|Otó II]]. El Papa, en acabar el sínode, encomanà a Miró de distribuir per la Marca una epístola, veritable encíclica, que condemnava la simonia.
54.849

modificacions