Translatio estudii: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 5:
La idea de la translatio estudii apareixia ja formulada a les ''Epístoles'' d'Horaci, fent referència al trasllat de les arts des de la Grècia clàssica a Roma: ''Graecia...artes / intulit agresti Latio. ''I apareix també en una carta d'Heiric a Carles el Calb. El concepte segueix molt present a l'imperi dels Hohenstaufen, a partir de Frederic I Barbarroja, que es vinculen encara més a l'herència literària llatina amb l'assumpció de la corona de Sicília, on l'emperador Frederic II instal·la la seva escola italiana de poetes.<ref>CURTIUS, ERNST ROBERT, ''Edad media, Edad Media Latina, Romania''. Material docent de la UOC, pàgs. 52-53</ref> S'hi poden trobar també referències en Ciceró.<ref>"Exhorto a todos los que puedan hacerlo a arrancar a Grecia, que ya está en declive, la gloria también en este campo [la filosofía] y transferirla (''transferant'') a nuestra ciudad, del mismo modeo que nuestros antepasados, con empeño y celo, nos transfirieron (''transtulerunt)'' las demás cosas". Ciceró, ''Dispustaciones tusculanas''. Madrid: Gredos, 2005, pàg. 209. Citat per VÉLEZ BARTOMEU, F. (2013), "'Translatio studiorum: Breve historia de la transmisión de los saberes". ''Mutatis Mutandis''. Vol. 6, núm. 1, 2013, pàgs. 126-138</ref> En el ''Compendiloquium'' de Joan de Galles es presenta la idea que la França carolíngia havia de ser una "nova Atenes".<ref>FLORIDO, F. LEÓN (2005), "Translatio Studiorum: traslado de los ibros y diálogo de las civilizaciones en la Edad Media". ''Revista General de Información y Documentación'', 2005, vol. 15, núm. 2, pàgs. 51-77</ref> Otto von Freising, en la seva Historia de duabus civitatus (1157), dedicada a Frederic I Barbarroja, vincula la translatio imperii amb la translatio estudii.<ref>VÉLEZ BARTOMEU, F. (2013). "Translatio studiorum...", pàg. 130</ref>
No obstant això, autors com Florido [vegeu referències] posen l'èmfasi en descarregar el biaix occicèntric de la transferència dels sabers en l'Europa medieval negant la interpretació unidireccional.
== Referències ==
|