|
L''''Edat mitjana''', el període de la història occidental que se sol situar entre la fi de l'[[Imperi romà d'Occident]] (476) i la presa de [[Constantinoble]] (1453), entre l'Antiguitat i l'Edat moderna, ha estat considerada tradicionalment com un període de tenebra, violència i irracionalitat en què la civilització europea toca fons després de les brillants etapes de l'antiguitat clàssica grecorromana i just abans del [[Renaixement]]. AquestaLa visió pejorativanegativa continuacondiciona condicionantencara la imatge popular que se'n té, amb l'únic contrapunt en la visió idealitzada queaportada va aportar elpels [[romanticisme]]<ref>La revalorització de l'Edat mitjana com un dels elements definitoris del romanticisme, i, singularment en el romanticisme alemany, s'ha explicat sovint com una reacció a la Il·lustració i el racionalisme positivista (Comte) i s'ha vinculat als moviments de renaixença de les cultures nacionals sense Estat durant tot el XIX (Catalunya, Alemanya, Itàlia, Occitània, Irlanda, Escòcia). Opera en la literatura (Scott), en la pintura (Friedrich i els prerrafaelites), en l'arquitectura (neogoticisme) i, curiosament, arriba al segle XX amb el modernisme i el simbolisme, singularment a Catalunya (Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Gaudí). </ref> com a nostàlgia d'un temps prístinpur en què es van formar les cultures nacionals europees. DesNo obstant això, des de mitjan segle XX, diversos historiadors i medievalistes, entre els quals Le Goff, han rebatut la visió simplistaconcepció del període medieval com una etapa de foscor i regressió civilitzatòria.
ElLa concepteidea pejorativa d'Edat mitjana com a etapa de decadència de les arts i de les lletres entre les etapes de l'Antiguitat i l'Edat moderna, emergeix en els prolegòmens del Renaixement italià amb l'humanista [[Francesco Petrarca]], si bé el terme no serà encunyat definitivamentfixat fins als segles XVI-XVII. Al seu poema ''Africa'' (1336), Petrarca al·ludeix a un ''Medium tempus'' de decadència cultural que identifica amb ella seuseva tempsèpoca per oposició a les glòries del passat clàssic, i expressa la seva convicció en l'arribada d'un nou temps nou d'esplendor, que els humanistes italians que el van succeir identificaran ja plenament com el Renaixement.
''"El meu destí es viure enmig de tempestes variades i confuses. A tu, en canvi, si -com espera i desitja la meva ànima- em sobrevius molts anys, t'esperen potser temps millors; aquest sopor d'oblit no ha de durar eternament . Esvaïdes les tenebres, els nostres néts podran caminar de nou en el pur resplendor del passat".''
PETRARCA. Àfrica, XI, 451-57<ref>"''Michi degere uitam / impositum uaria rerum turbante procella. / At tibi fortassis, si -quod mens sperat et optat- / es post me uictura diu, meliora supersunt / secula non omnes uenet Letheus in annos / iste sopor! Poterunt discussis forte tenebris / ad purum priscumque iubar remeare nepotes''". Traducció al català a partir de la cita de BAURA GARCÍA, E. (2012), "El origen del concepto historiográfico de la Edad media oscura. La labor de Petrarca". ''Estudios Medievales Hispánicos'', 1 (2012), pàgs. 7-22. </ref>
A partirDes de Petrarca es comença a desenvolupar el concepte i el terme "Edat mitjana" amb diferents expressions en les llengües romàniques i germàniques: ''Medii dictatores'' (Salutatti, 1395), ''Media philosophia'' (Biondo, 1443), ''Temps moien'' (Anònim, 1453-61), ''Media tempestas'' (G. Andrea, 1469), ''Media antiquitas'' (Poliziano, 1494), ''Mitlerjare'' i ''mitteljärig'' (J. von Watt, Vadianus, 1519-25), ''Medium tempus'' (Heerwagen, 1531), ''Media aetas'' (J. von Watt, Vadianus, 1537-1605), ''Mittle alter'' (A. T. von Glarus, 1538), ''Moyen aage'' (Pasquier, 1560-65), ''Medium aevum'' (Lipsius, 1596) i ''Medium seculum'' (Emnius, 1598)<ref>BAURA GARCÍA, E. (2013), "De la 'media tempestas' al 'medium aevum'. La aparición de los diferentes nombres de la Edad Media". ''Estudios Medievales Hispánicos'', 2 (2013), pàgs. 27-46</ref>. Concepte i terme queden fixats el 1688 pel pedagog suís Christopher Keller, a qui molts medievalistes consideren el creador de la idea d'Edat mitjana<ref>El terme apareix al segon volum de la Història universal de Keller, titulat oportunament ''Historia Medii Aevi a temporibus Constantini Magni ad Constantinopolim a Turcis captal deducta. ''Citat per BAURA GARCÍA, E. (2013), "De la 'media tempestas'...", pàg. 30</ref>.
Al descrèdit del període medieval introduït pel Renaixement italià amb clares intencions d'autoafirmació cultural al servei del projecte de rellançament d'Occident s'uneix la [[reforma protestant]]. Els autors luterans utilitzen l'Edat mitjana contra els seus rivals catòlics, presentant-la com el període de foscor en què l'Església s'hauria corromput i hauria oprimit el poble, pervertint el sentit original del missatge de Crist<ref>BAURA GARCÍA, E. (2012), "El origen del concepto historiográfico...", pàg. 11</ref>.
Però seria la Il·lustració i, en general, la idea de "progrés"<ref>"(...) la costumbre de fijar el límite entre las dos épocas poco antes o después de 1500 descansa además en la creencia general, más omenos abiertamente confesada, de que acabariala Edad moderna, hasta 1914 es realización de un progreso (...) Esta idea de progreso (...) se ha visto desmentida por las guerras mundiales del siglo XX. Hay además otro factor que hace anticuado en concepto de d'universalitzarEdad moderna': la transformación decisiva del mundo durante los siglos XIX y XX es obra de la industria y de la técnica, que en el principio se consideraron 'progresos' y que más tarde se revelaron también como potencias destructoras". CURTIUS, ERNST R., ''Edad Media, Edad Media Latina, Romania''. Material docent de la UOC, pàg. 45</ref>, que en el XIX és impulsada pel positivisme comteà o el marxisme, la que universalitzaria la imatge contemporània de l'Edat mitjana com una era de tenebra. Com assenyala Guerreau, "el terme mateix d'Il·lustració (''Lumières'', en francès) implica que fins aleshores regnava la foscor (en els termes alemany i anglès el significat és encara més evident, ''AufklarungAufklärung'' i ''Enlightenment'')<ref>GUERREAU, A. (2001), ''El futuro de un pasado. La Edad Media en el siglo XXI''. Barcelona: Crítica, 2012, pàgs. 20-21</ref>". Si la Il·lustració era "per definició" la fi de la "minoria d'edat de l'home", i de l'autonomia de la raó, en la famosa definició de Kant, l'Edat mitjana emergia de nou -i potser més que mai- com el negatiu necessari per legitimar la necessitat d'un nou començament de la cultura.
En el XVIII, la condemna de la medievalitat es va dur a terme en tots els àmbits del saber: Adam Smith va presentar l'Edat mitjana com un temps d'anarquia i estancament econòmic en què el feudalisme obstaculitzava el desplegament del lliure mercat capitalista; Rousseau i, en general, els ''philosophes'' i historiadors de les Llums, entre els quals Gibbon, van denunciar la tirania i l'arbitrarietat i van crear la noció d'obscurantisme medieval. Si la Il·lustració era la fi de la "minoria d'edat de l'home", en la famosa definició de [[Kant]], l'Edat mitjana emergia de nou -i potser més que mai- com el negatiu necessari per legitimar un nou començament de la cultura a cavall d'un nou canon de racionalitat que havia de superar definitivament la foscor del passat.<ref>"La Ilustración se definió por oposición: aquello que les había precedido era arbitrario en política, fanatismo en religión, marasmo en economía. La Ilustración era una ideología de lucha, unida a un tenso antagonismo social: en todo ello sólo había lógica. En esa batalla, el Enlightenment logró desacreditar y deslegitimar un modelo de organización social que, a partir de entonces, fue considerado ridículo, ineficaz y odioso. Una imagen muy contrastada, la Ilustración frente a las tinieblas exteriores". GUERREAU, A. (2001), ''El futuro...'' pàg. 27</ref>.
== Referències ==
|
