Orfeó Barcelonès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Participació a la > Participació en la
m Corregit: Municipal de Musica > Municipal de Música
Línia 18:
Els Tolosa foren uns prestigiosos professors de música a l'edifici de Sant Gaietà, ensenyant els alumnes des dels elements de la música fins al més complicat de la composició, el piano i tota mena d'instruments.<ref>{{ref-notícia|títol=Dades a La Vanguardia|publicació=La Vanguardia|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1884/04/15/pagina-3/34719139/pdf.html|data=27 de setembre de 1881}}</ref>
 
El 1881 els germans Tolosa encara eren al capdavant de les classes de música de l’Orfeó Barcelonès,<ref>La Vanguardia” 27.9.1881, pàg. 5271</ref> però la fundació el 2 de març de 1886 de l’Escola Municipal de MusicaMúsica de Barcelona, precedent de l’actual [[Conservatori Municipal de Música de Barcelona | Conservatori]], afebleix el model i la seva pervivència. Per animar una situació que es començava a qüestionar es promou a la Ciutat un magne encontre d’orfeons i la circumstància serà l’[[Exposició Universal de 1888]].
 
El concurs va tenir lloc el 25 de novembre de 1888 al Palau de Belles Arts, i esdevingué una revelació d’on havia arribat l’orfeonisme. Dels quatre grans premis, tres foren per a França i un per el País Basc.<ref>"La Exposición” núm. 63 del 31 de desembre, pàgs. 11 i 12 “Concurso de orfeones”</ref> Malgrat els meritoris intents del comitè organitzador de formar un orfeó amb els millors de la ciutat sota el nom d’Orfeó Barcino,<ref>En ocasions a l’Orfeó Barcelonès se l’ha citat com Orfeó Barceloní (Revista Musical Catalana, núm. 28 d’abril de 1906, pàg. 85) o de Barcelona (La Vanguardia 12.12.1891, pàg. 2).</ref> aquest només va merèixer un accèssit. D’aquesta fet l’Orfeó Barcelonès entra en una llarga crisi, que es radicalitzaria el 10 d’octubre de 1898,<ref>“La Vanguardia” 11.11.1898, a Notas locales, pàg. 2</ref> i de la que en sortiria una entitat molt millorada.