Viquipèdia

Translatio estudii: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Errada mecanogràfica
Revisió final
Línia 1:
La locució llatina '''''Translatio estudii''''' o ''Translatio studiorum'' (transferència del saber) apareix a l'Occident medieval en paral·lel a la de [[Translatio imperii]] (transferència del poder) i defineix igualmenntigualment un trajecte espacial i temporal en sentit Est-Oest que arrenca de l'antiga Grècia, passa per la Roma imperial i fineix a París, en ll'imperi medieval francogermànic, on s'instal·la. [[Chrétien de Troyes]] (1135-1190) al·ludeix als dos processos paral·lels al pròleg del seu romanç ''Cligés:''
 
''"Pels nostres llibres hem après que / Grècia va ser la primera en la ca- / valleria i en la clerecia. Després va / passar la cavalleria a Roma i el mi- / llor de la clerecia, i ara ha vingut / a França. Déu vulgui que hi siguin / mantingudes i estimades, i mai sur- / ti de França l'honor que les va fer / deturar-s'hi" ''C. de Troyes. ''Cligés'' (v. 28-37)<ref>CERDÀ, JORDI (2011). "Qüestions preliminars", dins: ''Introducció a la literatura europea''. Barcelona: FUOC, 2011, pàgs. 9-10</ref>
 
C. de Troyes. ''Cligés'' (v. 28-37)<ref>CERDÀ, JORDI (2011). "Qüestions preliminars", dins: ''Introducció a la literatura europea''. Barcelona: FUOC, 2011, pàgs. 9-10</ref>
La idea de la translatio estudii apareixia ja formulada a les ''Epístoles'' d'Horaci, fent referència al trasllat de les arts des de la Grècia clàssica a Roma: ''Graecia...artes / intulit agresti Latio. ''I apareix també en una carta d'Heiric a Carles el Calb. El concepte segueix molt present a l'imperi dels Hohenstaufen, a partir de Frederic I Barbarroja, que es vinculen encara més a l'herència literària llatina amb l'assumpció de la corona de Sicília, on l'emperador Frederic II instal·la la seva escola italiana de poetes.<ref>CURTIUS, ERNST ROBERT, ''Edad media, Edad Media Latina, Romania''. Material docent de la UOC, pàgs. 52-53</ref> S'hi poden trobar també referències en Ciceró.<ref>"Exhorto a todos los que puedan hacerlo a arrancar a Grecia, que ya está en declive, la gloria también en este campo [la filosofía] y transferirla (''transferant'') a nuestra ciudad, del mismo modo que nuestros antepasados, con empeño y celo, nos transfirieron (''transtulerunt)'' las demás cosas". Ciceró, ''Dispustaciones tusculanas''. Madrid: Gredos, 2005, pàg. 209. Citat per VÉLEZ BARTOMEU, F. (2013), "'Translatio studiorum: Breve historia de la transmisión de los saberes". ''Mutatis Mutandis''. Vol. 6, núm. 1, 2013, pàgs. 126-138</ref> En el ''Compendiloquium'' de Joan de Galles es presenta la idea que la França carolíngia havia de ser una "nova Atenes".<ref>FLORIDO, F. LEÓN (2005), "Translatio Studiorum: traslado de los ibros y diálogo de las civilizaciones en la Edad Media". ''Revista General de Información y Documentación'', 2005, vol. 15, núm. 2, pàgs. 51-77</ref> Otto von Freising, en la seva Historia de duabus civitatus (1157), dedicada a Frederic I Barbarroja, vincula la translatio imperii amb la translatio estudii.<ref>VÉLEZ BARTOMEU, F. (2013). "Translatio studiorum...", pàg. 130</ref> ▼
 
▲LaEn època romana, la idea de la translatio estudii apareixia ja formulada a les ''Epístoles'' d'Horaci, fent referència al trasllat de les arts des de la Grècia clàssica a Roma: ''Graecia...artes / intulit agresti Latio. ''I apareix també en una carta d'Heiric a Carles el Calb. El concepte segueix molt present a l'imperi dels Hohenstaufen, a partir de Frederic I Barbarroja, que es vinculen encara més a l'herència literària llatina amb l'assumpció de la corona de Sicília, on l'emperador Frederic II instal·la la seva escola italiana de poetes.<ref>CURTIUS, ERNST ROBERT, ''Edad media, Edad Media Latina, Romania''. Material docent de la UOC, pàgs. 52-53</ref> S'hi poden trobar també referències en Ciceró.<ref>"Exhorto a todos los que puedan hacerlo a arrancar a Grecia, que ya está en declive, la gloria también en este campo [la filosofía] y transferirla (''transferant'') a nuestra ciudad, del mismo modo que nuestros antepasados, con empeño y celo, nos transfirieron (''transtulerunt)'' las demás cosas". Ciceró, ''Dispustaciones tusculanas''. Madrid: Gredos, 2005, pàg. 209. Citat per VÉLEZ BARTOMEU, F. (2013), "'Translatio studiorum: Breve historia de la transmisión de los saberes". ''Mutatis Mutandis''. Vol. 6, núm. 1, 2013, pàgs. 126-138</ref>. A les ''Epístoles'' d'Horaci s'hi fa referència al trasllat de les arts des de la Grècia clàssica a Roma: ''Graecia...artes / intulit agresti Latio. ''Una de les referències més antigues a l'Europa medieval és una carta d'Heiric a Carles el Calb. El concepte segueix molt present a l'imperi dels Hohenstaufen, a partir de l'emperador Frederic I Barbarroja, que es vinculen encara més a l'herència literària llatina en assumir la corona de Sicília, on Frederic II instal·la la seva escola italiana de poetes.<ref>CURTIUS, ERNST ROBERT, ''Edad media, Edad Media Latina, Romania''. Material docent de la UOC, pàgs. 52-53</ref> En el ''Compendiloquium'' de Joan de Galles es presenta la idea que la França carolíngia havia de ser una "nova Atenes".<ref>FLORIDO, F. LEÓN (2005), "Translatio Studiorum: traslado de los ibros y diálogo de las civilizaciones en la Edad Media". ''Revista General de Información y Documentación'', 2005, vol. 15, núm. 2, pàgs. 51-77</ref> Otto von Freising, en la seva ''Historia de duabus civitatus'' (1157), dedicada a Frederic I Barbarroja, vincula la translatio imperii amb la translatio estudii.<ref>VÉLEZ BARTOMEU, F. (2013). "Translatio studiorum...", pàg. 130</ref>
No obstant això, autors com Florido [vegeu referències] posen l'èmfasi en descarregar el biaix occicèntric de la transferència dels sabers en l'Europa medieval negant la interpretació unidireccional. Les transferències es produïen simultàniament en l'Occident islamitzat, en què l'àrab es va convertir en vehicle de transmissió de la tradició grecollatina en paral·lel a la tasca que es realitzava als monestirs i les corts de l'Occident cristià, i en el món bizantí, hereu de l'Imperi romà d'Orient. Altrament, la visió unidireccional també obvia de manera intencionada les aportacions egípcies i mesopotàmiques a la civilització clàssica grega, en què s'origina la translatio, amb una clara voluntat d'exclussivització i occidentalització de l'herència cultural rebuda. ▼
 
▲No obstant això, autors com Florido [vegeu referències] posen l'èmfasi en descarregar el biaix occicèntric de la transferència dels sabers en l'Europa medieval negant la interpretació unidireccional i ampliant les aportacions culturals originàries i medievals que hi conflueixen. LesAixí, les transferències es produïen simultàniament en l'Occident islamitzat, en què l'àrab es va convertir en vehicle de transmissió de la tradició grecollatina, en paral·lel a la tasca que es realitzava als monestirs i les corts de l'Occident cristià, i en el món bizantí, hereu de l'Imperi romà d'Orient. L'Escola de Traductors de Toledo, on treballen musulmans, cristians i hebreus, seria un exemple de la pluralitat d'aportacions que es dóna en els centres de recepció de la translatio. Altrament, la visió unidireccional també obvia de manera intencionada les aportacions egípcies i mesopotàmiques a la civilització clàssica grega, en què s'origina la translatio, amb una clara voluntat d'exclussivitzacióapropiació i occidentalitzaciódesfiguració occicèntrica de l'herència cultural rebuda.
 
== Referències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Translatio_estudii»