Translatio estudii: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Referències: revisió de nota |
mCap resum de modificació |
||
Línia 5:
C. de Troyes. ''Cligés'' (v. 28-37)<ref>CERDÀ, JORDI (2011). "Qüestions preliminars", dins: ''Introducció a la literatura europea''. Barcelona: FUOC, 2011, pàgs. 9-10</ref>
En època romana, la idea de la translatio estudii apareixia ja formulada en Ciceró.<ref>"Exhorto a todos los que puedan hacerlo a arrancar a Grecia, que ya está en declive, la gloria también en este campo [la filosofía] y transferirla (''transferant'') a nuestra ciudad, del mismo modo que nuestros antepasados, con empeño y celo, nos transfirieron (''transtulerunt)'' las demás cosas". Ciceró, ''Dispustaciones tusculanas''. Madrid: Gredos, 2005, pàg. 209. Citat per VÉLEZ BARTOMEU, F. (2013), "'Translatio studiorum: Breve historia de la transmisión de los saberes". ''Mutatis Mutandis''. Vol. 6, núm. 1, 2013, pàgs. 126-138</ref>. A les ''Epístoles'' d'Horaci s'hi fa referència al trasllat de les arts des de la Grècia clàssica a Roma: ''Graecia...artes / intulit agresti Latio. ''Una de les referències més antigues a l'Europa medieval és una carta d'Heiric a Carles el Calb. El concepte segueix molt present a l'imperi dels Hohenstaufen, a partir de l'emperador Frederic I Barbarroja, que es vinculen encara més a l'herència literària llatina en assumir la corona de Sicília, on Frederic II instal·la la seva escola italiana de poetes.<ref>CURTIUS, ERNST ROBERT (1999),
No obstant això, autors com Florido [vegeu referències] posen l'èmfasi en descarregar el biaix occicèntric de la transferència dels sabers en l'Europa medieval negant la interpretació unidireccional i ampliant les aportacions culturals originàries i medievals que hi conflueixen. Així, les transferències es produïen simultàniament en l'Occident islamitzat, en què l'àrab es va convertir en vehicle de transmissió de la tradició grecollatina, en paral·lel a la tasca que es realitzava als monestirs i les corts de l'Occident cristià, i en el món bizantí, hereu de l'Imperi romà d'Orient. L'Escola de Traductors de Toledo, on treballen musulmans, cristians i hebreus, seria un exemple de la pluralitat d'aportacions que es dóna en els centres de recepció de la translatio. Altrament, la visió unidireccional també obvia de manera intencionada les aportacions egípcies i mesopotàmiques a la civilització clàssica grega, amb una clara voluntat d'apropiació i desfiguració occicèntrica de l'herència cultural rebuda.
| |||