Joan Manén i Planas: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Correcció de dades incorrectes. Inclusió de noves dades en diversos apartats. |
m Corregit: assiduitat > assiduïtat |
||
Línia 9:
El 1892, amb nou anys, va realitzar una gira com a concertista per Llatinoamèrica. L'any següent va dirigir per primera vegada un concert simfònic a Argentina amb un cor de dos-cents homes. Amb tretze anys va escriure les primeres composicions, que serien publicades un parell d'anys després. El 1897 debutà al [[Carnegie Hall]] de Nova York. A partir de 1898 va començar a donar recitals per tot Europa i va realitzar duets musicals amb artistes de la talla d'[[Enric Granados]] i [[Pau Casals]], [[Richard Strauss]], Joaquin Nin, [[Camille Saint-Saëns|<u><font color="#000080">Camille Saint-Saëns</font></u>]] i [[Antonín Dvořák|<u><font color="#000080">Antonín Dvořák</font></u>]] entre altres músics rellevants.<ref>{{ref-web|url=http://transeuntquealbiraelnord.blogspot.com/2011/07/joan-manen-dinfant-prodigi-music.html |títol=Joan Manén, d’infant prodigi a músic oblidat |obra= |pàgines= |cognom= |nom= |editor= |lloc= |llengua= |data= |citació= |consulta=24/02/2014 |ref= }}</ref>
A Alemanya, on va ser fins i tot comparat amb [[Richard Strauss]], la seva música fou reconeguda ben aviat i les seves òperes foren representades amb
{{cita|La suavitat del seu so, d'una bellesa i una densitat gairebé insòlites, fa que hom es lliuri captivat a la seva personalitat i a la peculiar execució de l'instrument, i l'escolti amb delectació, seduït per la sonoritat i l'exclusivitat del seu timbre, de la més alta claredat i puresa, i per la màgia del seu virtuosisme.}}
| |||