Humfrid: diferència entre les revisions

Hauria estat nomenat el [[857]] però no apareix documentat fins elal 858 al relat del trasllat de les relíquies dels sants Jordi i Aureli a l'[[abadia de Saint-Germain des Prés]], document contemporani escrit pel monjo Aimó, que explica: els religiosos de l'abadia s'havien assabentat de que les relíquies de sant Vicenç, el seu patró, eren a [[València]] on el sant havia patit el martiri, que estava sota domini musulmà, i van enviar ([[858]]) a dos monjos, Usuard -autor d'un martirologi- i un altre, amb una carta de Carles el Calb per aconseguir les relíquies; passant per Borgonya van comunicar l'encàrrec que tenien al marquès Humfrid de Gòtia el govern del qual anava fins a la frontera amb els musulmans (''Illis tunc in partibus principantem''). Humfrid residia en aquell moment a Borgonya, on tenia terres, i es va comprometre a ajudar als monjos, donant-los carta de recomanació pel seu govern i un criat per acompanyar-los i guiar-los; en arribar a [[Viviers]] van tenir notícies de que les relíquies de Vicenç haurien estat traslladades a [[Benevent]] a [[Itàlia]], i el bisbe d'[[Uzès]] Wallafrid els ho va confirmar, però els dos monjos no en van fer cas i van seguir la ruta arribant a Barcelona, anant a trobar a Sunifred, que era el vescomte i governant en absència d'Humfrid, al que van informar i van exposar el seu desig d'anar a territori musulmà i agafar les relíquies de Vicenç o altres si aquestes no hi eren. Sunifred els va voler dissuadir però sense èxit i van decidir anar a [[Còrdova]], on hi havia hagut una persecució i es podien trobar algunes relíquies. Finalment el vescomte i el bisbe Ataulf de Barcelona els van comunicar el nom d'un cristià de Còrdova que els assistiria i allotjaria. Es va escriure a Humfrid per demanar carta de recomanació per al seu amic Abdiluvar (Abd al-Awar), governador musulmà de Saragossa, la protecció del qual podia facilitat el viatge. Efectivament Abdiluvar va rebre als dos monjos i els va portar segurs fins a Còrdova on van restar prop de dos mesos i on van obtenir dels cristians del país i del bisbe local Saül les relíquies dels sants Jordi, Aureli i Natàlia, que havien estat martiritzats durant la persecució d'Abd al-Rahman (+[[852]]). Amb les relíquies van tornar cap a Saragossa, on després d'agrair a Abdiluvar la seva protecció i generositat, aquest els va donar salva-conductes per tornar a Barcelona. Aquí va passar dos dies i van marxar llavors cap a [[Narbona]] i cap a [[Besiers]] i en aquesta ciutat van depositar temporalment els ossos sagrats a l'oratori de Nostra Senyora. El vescomte de Besiers, Guerí, que era amic i parent dels religiosos, els va allotjar durant un mes; els vescomte tenia un escuder de nom Bricti que estava paralític des de feia dos anys i ja tenia el cos cobert de llagues, i va recórrer al poder de les relíquies dels màrtirs quedant curat; el mateix Guerí, afectat de dolors, fou curat per l'efecte dels ossos dels màrtirs i en agraïment, va donar escorta als dos religiosos i als ossos fins al [[Vivarès]]. Usuard i el seu company es van separar del camí marcat per anar a marcar la seva devoció per sant [[Andeol del Vivarès|Andeol]], màrtir tanmateix i visitar el lloc on s'exposaven les seves relíquies; després van passar a Argilli a Borgonya, prop de [[Beaune]], on estava Humfrid de Gòtia i li van agrair la seva protecció, i després van marxar carregats de regals.

El [[863]] Humfrid ocupà la ciutat de Tolosa de Llenguadoc i s'apoderà dels comtats de Tolosa, Pallars i Ribagorça; el comte [[Ramon I de Tolosa|Ramon]], fidel al rei, va morir en la lluita (863 o 864?). Al mateix temps, Esteve, conseller d'Aquitània, en un cop de mà, expulsà al comte Bernat d'Alvèrnia i ocupà el poder als seus dominis. Carles el Calb va fer ocupar per les tropes els honors borgonyons de Humfrid i Esteve, al mateix temps que, amb la mediació del Papa, Carles l'Infant es va sotmetre al seu pare (precisament a Nevers, domini familiar d'Esteve) i el regne d'Aquitània fou dissolt. Al mateix temps [[Salomó d'Urgell i Cerdanya]], se suposa que va negociar un tractat de pau i neutralitat amb l'emir de [[Còrdova]], que ja devia haver pactat la pau abans amb Humfrid i podia esdevenir el seu aliat. Un dieta a Verberie a la tardor del 863 (finals d'octubre) va confirmar la pau acordada i si bé el tractat definitiu no es va concloure fins elal [[865]], deixava a Humfrid sense potencials aliats exteriors.