Humfrid: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Correccions de temps verbals, puntuació i canvi de minúscules per majúscules
m Corregit: "fins la"
Línia 5:
 
==Nomenament==
Hauria estat nomenat el [[857]] però no apareix documentat fins elal 858 al relat del trasllat de les relíquies dels sants Jordi i Aureli a l'[[abadia de Saint-Germain des Prés]], document contemporani escrit pel monjo Aimó, que explica: els religiosos de l'abadia s'havien assabentat de que les relíquies de sant Vicenç, el seu patró, eren a [[València]] on el sant havia patit el martiri, que estava sota domini musulmà, i van enviar ([[858]]) a dos monjos, Usuard -autor d'un martirologi- i un altre, amb una carta de Carles el Calb per aconseguir les relíquies; passant per Borgonya van comunicar l'encàrrec que tenien al marquès Humfrid de Gòtia el govern del qual anava fins a la frontera amb els musulmans (''Illis tunc in partibus principantem''). Humfrid residia en aquell moment a Borgonya, on tenia terres, i es va comprometre a ajudar als monjos, donant-los carta de recomanació pel seu govern i un criat per acompanyar-los i guiar-los; en arribar a [[Viviers]] van tenir notícies de que les relíquies de Vicenç haurien estat traslladades a [[Benevent]] a [[Itàlia]], i el bisbe d'[[Uzès]] Wallafrid els ho va confirmar, però els dos monjos no en van fer cas i van seguir la ruta arribant a Barcelona, anant a trobar a Sunifred, que era el vescomte i governant en absència d'Humfrid, al que van informar i van exposar el seu desig d'anar a territori musulmà i agafar les relíquies de Vicenç o altres si aquestes no hi eren. Sunifred els va voler dissuadir però sense èxit i van decidir anar a [[Còrdova]], on hi havia hagut una persecució i es podien trobar algunes relíquies. Finalment el vescomte i el bisbe Ataulf de Barcelona els van comunicar el nom d'un cristià de Còrdova que els assistiria i allotjaria. Es va escriure a Humfrid per demanar carta de recomanació per al seu amic Abdiluvar (Abd al-Awar), governador musulmà de Saragossa, la protecció del qual podia facilitat el viatge. Efectivament Abdiluvar va rebre als dos monjos i els va portar segurs fins a Còrdova on van restar prop de dos mesos i on van obtenir dels cristians del país i del bisbe local Saül les relíquies dels sants Jordi, Aureli i Natàlia, que havien estat martiritzats durant la persecució d'Abd al-Rahman (+[[852]]). Amb les relíquies van tornar cap a Saragossa, on després d'agrair a Abdiluvar la seva protecció i generositat, aquest els va donar salva-conductes per tornar a Barcelona. Aquí va passar dos dies i van marxar llavors cap a [[Narbona]] i cap a [[Besiers]] i en aquesta ciutat van depositar temporalment els ossos sagrats a l'oratori de Nostra Senyora. El vescomte de Besiers, Guerí, que era amic i parent dels religiosos, els va allotjar durant un mes; els vescomte tenia un escuder de nom Bricti que estava paralític des de feia dos anys i ja tenia el cos cobert de llagues, i va recórrer al poder de les relíquies dels màrtirs quedant curat; el mateix Guerí, afectat de dolors, fou curat per l'efecte dels ossos dels màrtirs i en agraïment, va donar escorta als dos religiosos i als ossos fins al [[Vivarès]]. Usuard i el seu company es van separar del camí marcat per anar a marcar la seva devoció per sant [[Andeol del Vivarès|Andeol]], màrtir tanmateix i visitar el lloc on s'exposaven les seves relíquies; després van passar a Argilli a Borgonya, prop de [[Beaune]], on estava Humfrid de Gòtia i li van agrair la seva protecció, i després van marxar carregats de regals.
 
D'aquesta relació feta per Aimó religiós de Saint- Germain des Prés al temps dels fets i confrare de Usuard resulta que Humfrid ja era marquès el 858 i amb seguretat al principi de l'any doncs els monjos van tornar de Còrdova l'[[11 de maig]] on havien estat prop de dos mesos; si a més ja era amic del governador de Saragossa (amb el que hauria signat un tractat el 857, doncs el 858 estava a Borgonya) resultaria que havia estat nomenat el 857. El 858 Carles va intentar contenir la revolta d'Aquitània i el [[21 de març]] del [[858]] va celebrar una assemblea general a Quierzy on va exigir als senyors i prelats presents un nou jurament de fidelitat; entre els que van fer el jurament apareixen Odalric, comte de Barcelona i marquès de Gòtia, i Humfrid, el primer ja hauria perdut el càrrec i el segon l'havia rebut; Humfrid hauria anat a l'assemblea des de Borgonya.
Línia 20:
A la tardor del [[861]] Carles el Calb va planejar espoliar a [[Carles de Provença]], fill de [[Lotari I]] però va fracassar quan el regne de Provença, sota la direcció del regent [[Gerard del Rosselló]] va fer front a l'intent annexionista. Això va causar malestar, sigui pel fracàs o sigui per la injustícia. Més nobles es giraren contra Carles i entre ells sembla que Humfrid de [[Septimània]] i [[Gòtia]]. [[Carles l'Infant]] d'Aquitània, instigat pel conseller Esteve es revoltà. Tot el sud s'escapà del control de Carles el Calb. Aquest, feu acusar immediatament Humfrid d'infidelitat. Sembla que el [[19 d'agost]] del [[862]] Humfrid ja havia estat desposseït dels seus honors i investit un tal Sunyer, potser l'antic [[comte d'Empúries]] Sunyer I o potser el seu fill [[Sunyer II]] o potser un altre magnat, del qual no se sap res, però que no va poder prendre possessió perquè Humfrid restava rebel als seus dominis. Pel que se sap només es van poder ocupar els comtats de Empúries i [[Peralada]] (entregats a [[Sunyer II]] i [[Delà]], fills de Sunyer I) i [[Girona]] i [[Besalú]] (entregats a [[Otger]]) però Barcelona, [[Osona]], [[Narbona]], [[Agde]], [[Besiers]], [[Melguelh]] i [[Nimes]], restaren en mans de Humfrid. A finals del [[862]] dos dels seus enviats de noms Lambert i Adaulf van tenir un ''placitum'' o assemblea a [[Narbona]]; en aquests assembla s'ordena entre altres la restitució a Richimir, abat de [[Abadia de Montoliu|Montoliu]] o Mallast, del lloc de ''Stacian'' a la diòcesi de Narbona, lloc que havia estat usurpat al monestir o abadia; el judici es va sotmetre a la llei visigoda que era segons sembla la del acusat i la sentència fou executada 15 dies després, quan el procurador del monestir va demostrar la usurpació en un altre ''placitum'' a Pégan, després Capestang, al Narbonès. A l'acta Humfrid s'anomena Ananfred.
 
El [[863]] Humfrid ocupà la ciutat de Tolosa de Llenguadoc i s'apoderà dels comtats de Tolosa, Pallars i Ribagorça; el comte [[Ramon I de Tolosa|Ramon]], fidel al rei, va morir en la lluita (863 o 864?). Al mateix temps, Esteve, conseller d'Aquitània, en un cop de mà, expulsà al comte Bernat d'Alvèrnia i ocupà el poder als seus dominis. Carles el Calb va fer ocupar per les tropes els honors borgonyons de Humfrid i Esteve, al mateix temps que, amb la mediació del Papa, Carles l'Infant es va sotmetre al seu pare (precisament a Nevers, domini familiar d'Esteve) i el regne d'Aquitània fou dissolt. Al mateix temps [[Salomó d'Urgell i Cerdanya]], se suposa que va negociar un tractat de pau i neutralitat amb l'emir de [[Còrdova]], que ja devia haver pactat la pau abans amb Humfrid i podia esdevenir el seu aliat. Un dieta a Verberie a la tardor del 863 (finals d'octubre) va confirmar la pau acordada i si bé el tractat definitiu no es va concloure fins elal [[865]], deixava a Humfrid sense potencials aliats exteriors.
 
El mateix [[863]] els [[normands]], rebutjats al [[riu Loira|Loira]] per [[Robert el Fort]], van marxar cap a [[Aquitània]], van arribar a Saintes, on el comte Turpion d'[[Angulema]] va morir a l'assalt de la seva capital ([[4 d'octubre]] del [[863]]) i assolaren la regió de [[Poitou]], [[Perigoux]] i [[Llemotges]]. El [[864]] arribaren a [[Alvèrnia]] on, a [[Clermont]], estava [[Esteve d'Alvèrnia|Esteve]]. Assetjat a aquesta ciutat va morir en combat. També ocuparen [[Bordeus]] on van fer presoner al rei Pipí II, que els va guiar.<ref> El que va passar no se sap; per uns, els va contractar com a mercenaris per anar a Tolosa i conquerir la seva capital, com segurament ja havia fet abans, aprofitant potser la situació de provisionalitat del poder en aquesta; per altres, els normands van atacar pel seu compte com a molt enganyats per Pipí, al que qualsevol lluita podia afavorir </ref> fins a Tolosa que van atacar però van ser rebutjats per Humfrid o per uns missi dominici de Carles.<ref> Es sap que Carles el Calb va enviar uns missi dominici a fer-se càrrec de la ciutat (abans de l'atac normand) però sembla que es van haver de retirar sense fer res, be perquè els habitants preferien el domini d'Humfrid o bé perquè el setge ja havia començat</ref> Immediatament després Humfrid, sense aliats ni esperances, va fugir cap a Itàlia si no ho havia fet ja a l'inici del setge. Humfrid va marxar a demanar asil de l'emperador [[Lluís II d'Itàlia]] però després de passar per [[Provença]] i els [[Alps]] no torna a ser esmentat i la seva sort final és desconeguda.