Cop d'estat del 18 de brumari: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
Ampliació
Línia 9:
L'esquema del cop d'Estat preveia el següent: Napoleó Bonaparte tindria el comandant en cap de l'exèrcit pel manteniment de l'ordre a [[París]] i en les [[Parlament francès|assemblees]]. Hi havia plans per traslladar les assemblees a [[Saint Cloud]] amb el pretext del perill [[jacobinisme|jacobí]] En efecte, des de [[1789]], les assemblees es troben sempre sota l'amenaça de la població parisenca. Desplaçant les assemblees, s'assegura que el poble de París no pot intervenir. La ciutat de París està tancada sota el control de la policia, l'entrada o sortida estarà prohibida.
 
Els esdeveniments essencial tindrantingueren lloc el 19 de brumari de l'any VIII (10 de novembre de 1799), a Saint-Cloud. Els revisionistes havien previst una dimissió col·lectiva dels membres de la [[Consell dels Cinc-cents]], (''Conseil des Cinq-Cents'') però les reunions es van retardar perquè la idea no era unànime; especialentespecialment entre dos jacobins que es neguen a dimitir. Bonaparte s'impacienta i decideix intervenir.
 
== Els preparatius del cop d'estat per Emmanuel-Joseph Sieyès ==
[[Emmanuel-Joseph Sieyès|Sieyès]] volia revertir la [[Constitució de l'any III]], que no es podia revisar fins passats 9 anys, i va imaginar un [[cop d'estat]]. Per això, utilitzautilitzà la complicitat del Consell d'Ancians, i donant com a pretext un aixecament que amenaçava la vida dels diputats, els van obligar a traslladar-se a Saint Cloud. EllNecessitat també es necessitade suport militar, que el trobà en [[Napoleó Bonaparte]], recentment retornat de la [[Campanya napoleònica d'Egipte i Síria]]<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol= |url= |llengua= |editorial= |data= |pàgines= |isbn=}}</ref> qui assegurarà el comandament de les tropes de París i la custòdia del cos legislatiu. Llavors vostè caldràcalia que el Directori s'enfonsienfonsés per permetre la redacció d'una nova Constitució. Sieyès, [[Roger Ducos]] i [[Paul Barras|Barras]] dimiteixendimitiren i els altres dos del Directori, Moulin eti Gohier, sónforen posats sota vigilància.<ref>{{ref-llibre |títol=The Directory |cognom=Lefebvre |nom=Georges |coautors=[[Albert Soboul|Soboul, Albert]] |enllaçautor=Georges Lefebvre |any=1962 |editorial=Routledge and Kegan Paul |lloc=London |isbn= |oclc=668426465 |pàgina=199 |citació=Gohier and Moulin were powerless, and Moreau held them prisoners until they tendered their resignations. }}</ref>
 
=== Decisions de Napoleó ===
[[Emmanuel-Joseph Sieyès|Sieyès]] vol revertir la [[Constitució de l'any III]]. Aquesta no es pot revisar fins passata 9 anys, ell ha d'imaginar un [[cop d'estat]].
{{AP|Consolat francès}}
 
[[Emmanuel-Joseph Sieyès|Sieyès]], [[Roger Ducos]] i [[Napoleó Bonaparte]] foren nomenats cònsols, i Napoleó com a primer cònsol.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hanson |nom=Paul R. |títol=Historical Dictionary of the French Revolution |url=https://books.google.es/books?id=mOJdBgAAQBAJ&pg=PA47&dq=18+brumari+1799+napoleon+egypt&hl=ca&sa=X&ei=m_IFVdGpC4LbaICTgqgH&ved=0CCYQ6AEwAQ#v=onepage&q=18%20brumari%201799%20napoleon%20egypt&f=false |llengua=anglès |editorial=Rowman & Littlefield |data=2015 |pàgines=47-48 |isbn=0810878925}}</ref> La primera decisió important de Napoleó va ser nomenar [[Martin Michel Charles Gaudin]] com a Ministre d'Economia i de Finances. Ell serà un dels seus principals col·laboradors durant tot el Consulat i el primer Imperi a més durant els ''Cent dies'' de 20 de març a 22 de juny de 1815.
Per això, utilitza la complicitat del Consell d'Ancians, i donant com a pretext un aixecament que amenaçava la vida dels diputats, els van obligar a traslladar-se a Saint Cloud. Ell també es necessita suport militar, que el trobà en Napoleó qui assegurarà el comandament de les tropes de París i la custòdia del cos legislatiu. Llavors vostè caldrà que el Directori s'enfonsi per permetre la redacció d'una nova Constitució. Sieyès, [[Roger Ducos]] i [[Paul Barras|Barras]] dimiteixen i els altres dos del Directori, Moulin et Gohier, són posats sota vigilància.<ref>{{ref-llibre |títol=The Directory |cognom=Lefebvre |nom=Georges |coautors=[[Albert Soboul|Soboul, Albert]] |enllaçautor=Georges Lefebvre |any=1962 |editorial=Routledge and Kegan Paul |lloc=London |isbn= |oclc=668426465 |pàgina=199 |citació=Gohier and Moulin were powerless, and Moreau held them prisoners until they tendered their resignations. }}</ref>
 
=== Decisions de Napoleó ===
La primera decisió important de Napoleó (primer cònsol) va ser nomenar [[Martin Michel Charles Gaudin]] Ministre d'Economia i de Finances. Ell serà un dels seus principals col·laboradors durant tot el Consulat i el primer Imperi a més durant els ''Cent dies'' de 20 de març a 22 de juny de 1815.
 
El Consulat va ser un règim autoritari dirigit per tres cònsols, però només el primer cònsol ostenta realment el poder.
 
== Notes i referènciesReferències ==
{{Referències}}
 
<references />
 
== Bibliografia ==
 
* [[Jacques-Olivier Boudon]], ''Histoire du Consulat et de l'Empire'', Perrin, Paris, 2003.
* [[Jean-Paul Bertaud]], ''Bonaparte prend le pouvoir'', Complexe, Bruxelles, 1987.
Linha 41 ⟶ 37:
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Cop D'Estat Del 18 De Brumari}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Revolució Francesa]]