Diferència entre revisions de la pàgina «Espín»

6 bytes afegits ,  fa 6 anys
m
cap resum d'edició
m (Robot inserta {{Autoritat}})
m
{{MR|data=febrer de 2014}}
 
En [[física]], l{{'}}'''espín''' o '''espí''' (de l'[[anglès]] '''''spin''''') és un [[moment angular]] intrínsec associat amb [[Partícula subatòmica|partícules]] microscòpiques. És un fenomen que pertany a la [[mecànica quàntica]], sense cap analogia en la [[mecànica clàssica]]. Si bé el moment angular és propi de la rotació d'un objecte extens, l'espín no està associat amb cap rotació interna de masses, sinó que és intrínsec a una partícula. Les [[partícula elemental|partícules elementals]] com l'[[electró]] poden tenir espín diferent de zero malgrat que es creu que és una [[partícula puntual]] que no té estructura interna. El concepte d'espín fou introduït el [[1925]] per [[Ralph Kroning]], i de forma independent per [[George Uhlenbeck]] i [[Samuel Goudsmit]].
 
El 1920, els químics analítics van arribar a la conclusió que per a descriure els electrons a l'[[àtom]], es requeria un [[nombre quàntic]] més dels que es podien identificar per analogia amb el model clàssic de l'àtom, anomenat l'espín de l'electró, relacionat amb el [[moment magnètic]] intrínsec del mateix.
 
Els dos físics, Goudsmit i Uhlenbeck, van descobrir que, si bé la teoria quàntica de l'època no podia explicar algunes propietats dels [[espectre atòmic|espectres atòmics]], afegint un nombre quàntic addicional, ''l'espín'', s'assolia donar una explicació més completa dels espectres atòmics. Aviat, el concepte d'espín es va ampliar a totes les partícules subatòmiques, inclosos els [[protó|protons]], els [[neutrons]] i les [[antipartícula|antipartíqulesantipartícules]].
 
L'espín proporciona una mesura del moment angular i de l'acció, intrínsec de tota partícula. Tot això en contrast amb la [[mecànica clàssica]], on el moment angular s'associa a la [[rotació]] d'un objecte extens. L'espín és un fenomen exclusivament [[mecànica quàntica|quàntic]].
835

modificacions