Era de l'exploració: diferència entre les revisions

L''''era de l'exploració''' o l''''era dels descobriments''' fou un període que començaria el [[segle XV]] i que va continuar fins al [[segle XVII]], durant el qual els vaixells [[Europa|europeus]] van recórrer el món a la recerca de noves rutes i socis comercials per alimentar el naixent [[capitalisme]] d'Europa. En el procés, els europeus van trobar altres civilitzacions i pobles, i van crear mapes de terres que els eren desconegudes. Entre els exploradors més famosos d'aquest període es troben: [[Cristòfor Colom]], [[Vasco da Gama]], [[Ferran Magallanes]],...

El preludi de l'era de l'exploració va ser una sèrie d'expedicions europees cap a [[Àsia]] per terra durant l'[[edat mitjana]]. Encara que els mongols havien amenaçat Europa segles abans, també havien unificat tota [[Euràsia]] per mitjà de la creació de rutes comercials i línies de comunicació que s'estenien des de l'[[Orient Pròxim]] fins a la [[Xina]]. Un grapat d'europeus es van aprofitar d'aquestes rutes per realitzar exploracions cap a l'est, la majoria [[Itàlia|italians]] atès que el comerç entre Europa i el l'Orient Pròxim era controlat gairebé completament per comerciants de les ciutats-estats italianes.

La primera onada d'expedicions va començar amb [[Portugal]] sota el príncep [[Enric el Navegant]]. Viatjant cap a l'Atlàntic van descobrir les illes [[arxipèlag de Madeira|Madeira]] el [[1419]] i i les [[Açores]] el [[1427]], les quals es convertirien en colònies portugueses. L'objectiu principal d'Enric el Navegant era l'[http://www.britannica.com/EBchecked/media/2703/European-exploration-of-the-African-coast exploració de la costa occidental d'Àfrica]. Per molts segles les úniques rutes que connectaven l'Àfrica Occidental amb el [[mar Mediterrani]] creuaven el desert del [[Sàhara]] i eren controlades pels estats musulmans del nord d'Àfrica, rivals de Portugal. Els portuguesos esperaven trobar un pas per mar que els permetés comerciar directament amb l'Àfrica Occidental. ElsEl progrés va ser lent, però, el [[1434]] van arribar al cap [[Bojador]]. En menys de dues dècades la barrera del Sàhara havia estat vençuda i el comerç d'or, plata i esclaus va començar amb el territori que avui dia compren l'estat dedel [[Senegal]]. Poc després es van construir els forts d'Elmina i [[São Tomé i Príncipe]] es va convertir en la primera colònia productora de [[sucre]]. El [[1482]] una expedició encapçalada per [[Diogo Cão]] va arribar al [[regne del Congo]]. L'expedició més important va ser la de [[Bartolomeu Dias]] que va arribar al [[cap de Bona Esperança]], demostrant que la ruta cap a l'Índia per mar era possible. Després d'[http://www.britannica.com/EBchecked/media/2943/European-penetration-of-the-Indian-Ocean altres expedicions] vers l'Oceà Índic, el [[1498]] [[Vasco da Gama]] arribà finalment a Calicut.

[[Fitxer:Eertvelt, Santa Maria.jpg|thumb|La Nao Santa Maria a l'ancora, obra de Andries van Eertvelt, pintat el 1628, representa la carraca famosa de Cristòfor Colom]][[Castella]], el rival de Portugal no va començar les seves exploracions marítimes sinó fins a finals del [[segle XV]], data en què els navegants castellans van començar a competir amb els navegants portuguesos. La primera prova va ser la lluita pel control de les [[Illes Canàries]], que van ser preses per Castella. Amb la unió de Castella i [[Corona d'Aragó|Aragó]], i acabada la [[Reconquesta|Colonització d'al-Àndalus]], el regne va tenir l'oportunitat i els recursos per a la recerca de les noves rutes i l'establiment de noves colònies a ultramar. El [[1492]], els governats de Castella i Aragó van patrocinar el viatge de [[Cristòfor Colom]] amb la intenció d'arribar a l'[[Índia]] navegant cap a l'oest.

Colom, però, no va arribar a l'Àsia, sinó al [[Nou Món]]. El [[1501]], el navegant portuguès [[Pedro Álvares Cabral]] també va descobrir el Nou Món, l'estat actual de [[Brasil]]. Es va requerir de la intervenció papal per definir les àrees d'influència el [[1494]], data en què es va signar el [[Tractat de Tordesillas]] que dividia el món entre les dues potències. Els portuguesos rebien "tot" el que es trobava a l'oest d'Europa i a l'est d'una línia a 270 llegües de [[Cap Verd]]; això els donava el control d'[[Àfrica]], [[Àsia]] i la regió oriental de [[Sud-amèrica]]. Els espanyols rebien "tot" el que es trobava a l'oest d'aquesta línia, un territori que era desconegut i força ampli: la resta del continent americà i les illes de l'[[oceà Pacífic]].

Colom i els altres exploradors europeus es van desil·lusionar amb els descobrimentdescobriments. A diferència d'Àfrica i Àsia, els habitants de les illes del [[Carib]] tenien molt poc per comerciar amb els navegants espanyols. L'atractiu de les illes seria, per tant, la mà d'obra i la producció que s'hi podria realitzar per mitjà de la colonització. Quan els conqueridors van arribar al continent, però, van descobrir enormes jaciments d'or i plata a [[Mèxic]] i al [[Perú]]. Després de la conquesta de l'[[Imperi Asteca]] i de l'[[Imperi Inca]], les pandèmies europees i l'esclavatge van devastar els pobles nadius americans.

El [[1519]], el mateix any que Cortés va arribar a Mèxic, la corona castellana va finançar l'expedició de [[Ferran Magallanes]], un portuguès, la missió del qual era circumnavegar el món i arribar a Àsia navegant cap a l'oest del continent americà. L'expedició de Magallanes va assolir aquesta empresa i va retornar a [[Espanya]] tres anys després.

L'exploració i la colonització portugueses continuaren malgrat la rivalitat d'[[Espanya]]. Els portuguesos es van convertir en els primers occidentals a comerciar amb el [[Japó]]. L'estratègia portuguesa estava basada en la construcció de forts que els permetessin controlar les rutes comercials més importants de l'est. Forts i noves colònies van ser establertes sobre la costa africana, a [[Luanda]], [[Moçambic]], [[Zanzíbar]], [[Mumbassa]], [[Socotra]], [[Regne d'Ormuz |Ormuz]], [[Calcuta]], [[Goa]], [[Mumbai]], [[Malacca]], [[Macau]] i [[Timor]]. Els portuguesos també controlaven el [[Brasil]], que seria descobert el [[1500]] per [[Pedro Álvares Cabral]], ja que la regió es trobava sobre l'àrea portuguesa del [[Tractat de Tordesillas]].

Portugal es va enfrontar a diversos problemes en expandir el seu territori més enllà de les àrees constanerescostaneres. Amb el temps la nació no tindria prou recursos ni exèrcits per administrar l'empresa. Els forts que havien construït arreu del món no podien competir amb les altres potències europees que amenaçaven el seu imperi i el seu monopoli comercial. L'hegemonia comercial portuguesa de l'est va desaparèixer amb l'arribada dels exploradors [[Països Baixos|neerlandesos]], [[regne de França|francesos]] i [[Regne de la Gran Bretanya|britànics]] que van ignorar la divisió papal del món. El [[1580]], el rei [[Felip II de Castella]] també es convertiria en [[rei de Portugal]], com a hereu de la corona després que el seu cosí Sebastià morís sense descendència. aixíAixí, sota FelipeFelip, els dos imperis es van unificar, i el nou i immens imperi era massa gran per resistir les amenaces de les colònies britàniques i neerlandeses. [[Mumbai]] va ser cedida als britànics, encara que [[Macau]], [[Timor]], [[Goa]], [[Angola]] i [[Moçambic]], així com el [[Brasil]], on la presència portuguesa va ser efectiva, van romandre com a territoris portuguesos després del ressorgiment del [[Regne de Portugal]], independent d'Espanya. No obstant els neerlandesos van intentar conquerir el [[Brasil]] i per un breu període de temps van controlar gairebé la meitat del territori, però, es retirarien després.

Durant mimil·lennis l'economia mediterrània havia estat la més poderosa i vibrant; les regions d'Itàlia i Grècia havien estat les més riques i poderoses. Amb l'era de l'exploració, la nova economia atlàntica, controlada pels estats de l'Europa Occidental, com ara Franca, Regne Unit, Espanya i Portugal, es convertiria en la més puixant i poderosa del món aleshores, mentre que les economies mediterrànies entrarien en un període de declivi. A més de l'exploració del Nou Món, [[Rússia]] es convertiria en una potència europea sota el tsar [[Pere I de Rússia|Pere el Gran]] i la conquesta de [[Sibèria]].

* {{en}} [[Ricard Duchesne]]: [http://fortnightlyreview.co.uk/2012/06/explore-duchesne/ ''The Faustian impulse and European exploration''], ''The Fortnightly Review'' 2012.