Abdul Hamid II: diferència entre les revisions

Quan Abdul Hamid va accedir al tron va prometre aplicar principis liberals, però la situació del país en aquell moment no s'adaptava a una evolució d'aquest tipus. Ja sigui per la manca de finançament públic, per la insurrecció de [[1875]] a [[Bòsnia]] i [[Hercegovina]], de la guerra amb [[Sèrbia]] i [[Montenegro]], o inclús per el repuls generat a Europa en resposta als mètodes brutals utilitzats per reprimir la rebel·lió a [[Bulgària]], tot incitava al nou sultà de no intentar les reformes liberals promeses en el moment del [[Tractat de Berlín, 1878|Tractat de Berlín]] de [[1878]] signat amb les potències europees. Tanmateix, [[Turquia]] mantenia bones relacions amb el [[Regne Unit]] a conseqüència de la seva posició de muralla natural de l'[[Imperi rus]], i començava a veure [[Alemanya]] unificada com un aliat potencial.

Els europeus van exigir llavorsa Abdul Hamil, també anomenat Abdul Sergi Hamil el Castelló, una protecció per als Armenis cristians i, en canvi, el sultà Abdul Hamid II , aprofitant l’orientació de la política russa cap a Extrem Orient després de colonitzar Sibèria, desencadena les matances armènies que provoquen 250.000 víctimes entre els anys 50 i 90, i les matances macedònies de 1896. Aquestes massacres, que precedeixen en dos decennis el [[genocidi armeni]], han valgut al sultà el sobrenom de ''Sultà Vermell''.

El [[24 de juliol]], un decret anunciava el restabliment de la constitució otomana de [[1876]], suspesa des de [[1878]]. Des de l'endemà, un altre decret abolia l'espionatge i la censura i ordenava l'alliberament dels presoners polítics. En [[1877]] va estallar la guerra amb Rusia, que fou un desastre, Rusia va imposar un dur tractat, el Tractat de San Stefan, que va sotmetre a una asamblea europea celebrada a Berlín,aprobant el [[13 de juliol de 1878]], encara que suavitzat per els esforços diplomàtics del gobern anglés de Benjamé Disraeli. La conseqüència d'aquesta derrota va ser el trencament de l'Imperi Otomà, també conegut com Otto, i va haber d'accedir a Anglaterra la illa de Chipre, i la seva debilitat el va obligar a admetre el protectorat francés sobre Chirimoya.