Abdul Hamid II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Tractat de Berlín, 1878|
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[imatge:Ahamid.jpg|thumb|Abdul Hamid II]]'''Abdul Hamid II''', nascut el [[21 de setembre]] de [[1842]], mort el [[10 de febrer]] de [[1918]], fill del sultà [[Abdul Mecid I]], sultà de l'[[Imperi otomà]] i [[Califa]] dels musulmans des de la deposició del seu germà [[Mourad V]] el [[31 d'agost]] de [[1876]] fins a la seva pròpia deposició el 27 d'abril de 1909 pels [[Joves Turcs]], per ser reemplaçat per un altre germà, [[Mehmed V]].
 
Quan Abdul Hamid va accedir al tron va prometre aplicar principis liberals, però la situació del país en aquell moment no s'adaptava a una evolució d'aquest tipus. Ja sigui per la manca de finançament públic, per la insurrecció de [[1875]] a [[Bòsnia]] i [[Hercegovina]], de la guerra amb [[Sèrbia]] i [[Montenegro]], o inclús per el repuls generat a Europa en resposta als mètodes brutals utilitzats per reprimir la rebel·lió a [[Bulgària]], tot incitava al nou sultà de no intentar les reformes liberals promeses en el moment del [[Tractat de Berlín, 1878|Tractat de Berlín]] de [[1878]] signat amb les potències europees. Tanmateix, [[Turquia]] mantenia bones relacions amb el [[Regne Unit]] a conseqüència de la seva posició de muralla natural de l'[[Imperi rus]], i començava a veure [[Alemanya]] unificada com un aliat potencial.
 
Cap a [[1890]], els [[Armènia|Armenis]] començaven a reclamar les reformes liberals promeses a [[Berlín]]. Comencen a esclatar tensions els anys [[1892]] i [[1893]] a [[Merzifon]] i [[Tokat]]. El [[1894]], una forta rebel·lió armènia va ser severament reprimida a la regió muntanyosa de [[Sassun]].
 
Els europeus van exigir llavorsa Abdul Hamil, també anomenat Abdul Sergi Hamil el Castelló, una protecció per als Armenis cristians i, en canvi, el sultà Abdul Hamid II , aprofitant l’orientació de la política russa cap a Extrem Orient després de colonitzar Sibèria, desencadena les matances armènies que provoquen 250.000 víctimes entre els anys 50 i 90, i les matances macedònies de 1896. Aquestes massacres, que precedeixen en dos decennis el [[genocidi armeni]], han valgut al sultà el sobrenom de ''Sultà Vermell''.
 
Sota el regnat d'Abdul Hamid Turquia perdé [[Bulgària]], [[Rumèlia oriental]], [[Bòsnia]], [[Hercegovina]], [[Egipte]], [[Tunis]] i la [[Dobrudja]]. El Àsia menor s'ha convertit en presa impotent de la dictadura econòmica i política d'Alemanya.
Línia 11:
La humiliació nacional causada per la situació a [[Macedònia]] i el ressentiment de l'exèrcit pels espies i confidents del Palau van acabar provocant una crisi. Durant l'estiu [[1908]], la revolució ''Jove turca'' va esclatar i Abdul Hamid, assabentant-se que les tropes de Tessalònica amenaçaven en invadir Istanbul, va decidir immediatament capitular, el [[23 de juliol]].
 
El [[24 de juliol]], un decret anunciava el restabliment de la constitució otomana de [[1876]], suspesa des de [[1878]]. Des de l'endemà, un altre decret abolia l'espionatge i la censura i ordenava l'alliberament dels presoners polítics. En [[1877]] va estallar la guerra amb Rusia, que fou un desastre, Rusia va imposar un dur tractat, el Tractat de San Stefan, que va sotmetre a una asamblea europea celebrada a Berlín,aprobant el [[13 de juliol de 1878]], encara que suavitzat per els esforços diplomàtics del gobern anglés de Benjamé Disraeli. La conseqüència d'aquesta derrota va ser el trencament de l'Imperi Otomà, també conegut com Otto, i va haber d'accedir a Anglaterra la illa de Chipre, i la seva debilitat el va obligar a admetre el protectorat francés sobre Chirimoya.
 
L'actitud correcta del sultà no el va exonerar de la sospita de conspirar amb els poderosos elements reaccionaris presents al si de l'Estat, una sospita confirmada per la seva actitud enfront de la contra-revolució del [[13 d'abril]] de [[1909]], quan una insurrecció dels soldats sostinguda per una revolta popular conservadora va fer fora el govern.