|
==Inicis==
Maximilià va néixer el 1459. En aquest temps la casa ducal de Borgonya, una branca cadet de la família reial francesa, governaven vastos territoris als límits nord i est de la moderna França; el duc [[Carles el Temerari]] era el principal opositor de Frederic III, el pare de Maximilià. Per contrarestar l'expansionisme borgonyó a la frontera occidental de l'Imperi, Frederic III va intentar assegurar el matrimoni de l'única filla de Carles, [[Maria de Borgonya]], amb el seu fill Maximilià. Després del setge de [[Neuss]] (1474–75) ho va aconseguir i l'enllaç entre MaxilimiliàMaximilià i Maria va tenir lloc el [[16 d'agost]] de [[1477]].
==Borgonya i Països Baixos==
Al segle XV els dos estats de Tirol i Baviera van entrar en guerra. Baviera va exigir diners de Tirol, diners que s'havien prestat amb la garantia de les terres tiroleses. El 1490 els dos estats van exigir que Maximilià I intervingués en la disputa. En resposta, el propi Maximilià va assumir el control del Tirol i el seu deute com ja s'ha dit abans. Com que Tirol no tenia codis de lleis en aquest moment, la noblesa lliurement expropiava els diners de la població, el que va provocar que el palau reial d'Innsbruck (residència de [[Segimon d'Habsburg]]) quedés associar a la corrupció. Després de prendre el control, Maximilià va instituir la reforma financera immediata. Per tal de simbolitzar la seva nova riquesa i poder, va fer construir el "Sostre d'Or" (està fet totalment de teules daurades), un dosser amb vistes al centre de la ciutat d'[[Innsbruck]], des del qual veure les festes que celebren la seva assumpció del domini sobre Tirol. Guanyar el control del Tirol per als [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] era d'importància estratègica, ja que limitava amb la [[Confederació Suïssa]] i amb les terres dels Habsburgo a [[ducat d'Àustria|Àustria]], i facilitava certa continuïtat geogràfica imperial.
La situació a Itàlia no va ser l'únic problema que va tenir Maximilià en aquell moment. ElEls suïssos vavan guanyar una victòria decisiva contra l'Imperi a la batalla de [[Dornach]] el [[22 de juliol]] de [[1499]]. Maximilià no tenia més remei que concertar un tractat de pau, signat el [[22 de setembre]] de [[1499]] a [[Basilea]], que va concedir la independència [[Confederació Suïssa]] del [[Sacre Imperi Romà]].
==Reformes==
Dins del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], Maximilià, es va trobar amb la pressió dels governants locals que van creure que les guerres contínues del rei amb els francesos per augmentar el poder de casa no estaven entre els seus propis interessos. També hi va haver consens en quequè, amb la finalitat de preservar la unitat de l'Imperi, eren necessàries profundes reformes, les quals s'havien retardat durant molt de temps, però que es van posar en marxa el 1495 a la Dieta de [[Worms]]. Un nou òrgan, el ''Reichskammergericht'' va ser introduït, el qual seria en gran manera independent de l'Emperador. Per finançar-ho, un nou impost, el ''Pfennig Gemeine'' es va posar en marxa. Però la seva recol·lecció mai va ser un èxit total. Els governants locals volien més independència enfront de l'emperador i un enfortiment del seu domini territorial propi. Això va portar a Maximilià a acordar l'establiment d'un òrgan anomenat ''Reichsregiment'', que es reuniria a [[Nuremberg]] i es compondria dels diputats de l'emperador, els governants locals, els comuns i els prínceps electors del Sacre Imperi. El nou òrgan va demostrar ser políticament feble i el seu poder va tornar a Maximilià de nou el 1502.
A causa de la difícil situació externa i interna que va enfrontar, Maximilià també va sentir la necessitat d'introduir reformes en els territoris històrics de la casa d'Habsburgo per tal de finançar el seu exèrcit. Usant les institucions borgonyones com a model, va intentar crear un estat unificat. Això no va ser un gran èxit, però un dels resultats a llarg termini fou la creació de tres subdivisions tan diferents de les terres austríaques: [[Baixa Àustria (Habsburg)|Baixa Àustria]], [[Alta Àustria (Habsburg)|Alta Àustria]] i [[Àustria Anterior]] (''Vorderösterreich'').
Maximilià estava angoixat sempre per dificultats financeres, la seva renda no semblava ser suficient per mantenir els seus grans objectius i les seves polítiques. Per això es va veure obligat a agafar crèdits substancials de les grans famílies de banquers alemanys, especialment de les famílies de Baumgarten, [[Fugger]] i Welser. Jörg Baumgarten fins i tot va actuar com a assessor financer de Maximilià. Els Fugger van dominar el negoci de la mineria de coure i plata al Tirol, a canvi d'un crèdit de gairebé 1 milió de florins amb el propòsit de subornar als prínceps electors per triar al nét de Maximilià, Carles (V) com el nou emperador. A la fi del govern de Maximilià, el muntant del deute dels Habsburg ascendia a 6 milions de florins, el que va correspondre a una dècada dels ingressos tributaris de les seves terres hereditàries. Hi va haver d'esperar fins al final del segle XVI per pagar aquest deute.
En 1508, Maximilià, amb el consentiment del papa [[Juli II]], va adoptar el títol de ''Erwählter Römischer Kaiser'' ("Emperador Romà Electe"), posant així fi a l'antic costum de que l'emperador havia de ser coronat pel papa.
==Política matrimonial==
En el marc del [[tractat d'Arras]], Maximilià va prometre a la seva filla de tres anys, [[Margarida d'Habsburg]], amb el [[delfí de França]] (més tard [[Carles VIII de França]]), fill del seu adversari Lluís XI de França. Sota els termes del compromís, Margarida va ser enviada a LluisLluís per ser educateducada sota la seva tutela. Malgrat la mort de Lluís el 1483, poc després que Margarida va arribar a França, va romandre a la cort francesa. El delfí, ara Carles VIII, era menor d'edat, i la seva regent fins a 1491 va ser la seva germana [[Anna de França]]. Malgrat la presència i continu compromís de Margarida a la cort francesa, Anna va arreglar un matrimoni entre Carles i [[Anna de Bretanya]]. Aquesta última Anna, al seu torn, havia estat promesa el 1483, i en realitat es va casar per poders amb el propi Maximilià el 1491, però Carles i la seva germana volien la seva herència (Bretanya) per a França. El resultat final de totes aquestes maquinacions era que Carles va repudiar el seu compromís amb Margarida quan va aconseguir la majoria d'edat el 1491, va envair Bretanya, va obligar a Anna de Bretanya a repudiar el seu matrimoni no consumat amb Maximilià, i es va casar amb ella. Margarida va romandre a França fins a 1493, quan va ser finalment retornada al seu pare.
El 1493, Maximilià va contreure un altre matrimoni per si mateix, aquesta vegada amb la filla del [[ducat de Milà|duc de Milà]], des d'on va seguir les guerres prolongades italiansitalianes amb França. Així Maximilià a través dels seus propis matrimonis i el matrimoni (o intent) de la filla, va tractar d'estendre la seva esfera d'influència en perjudici de la de França. Els matrimonis arreglats per ell dels seus dos fills buscaven el mateix objectiu, i després del final del segle XV i l'inici del XVI, els aparellaments anaven enfocats pels seus néts, als quals volia oposar a França.
Per tal de reduir les creixents pressions sobre l'Imperi provocadaprovocades pels tractats entre els governants de França, Polònia, Hongria, Bohèmia i Rússia, així com per assegurar [[regne de Bohèmia|Bohèmia]] i [[Regne d'Hongria|Hongria]] pels Habsburg, Maximilià es va reunir amb el rei [[Ladislau II d'Hongria]] i Bohèmia i amb [[Segimon I de Polònia]] en el [[Primer Congrés de Viena]] el [[1515]]. Allà es va organitzar el casament de la néta de Maximilià, [[Maria d'Habsburg]], amb Lluís, el fill de Ladislau, i el d'Anna (la germana de Lluís) amb el nét de Maximilià, Ferran (tots dos néts eren fills de [[Felip I de Castella|Felip el Bell]], fill de Maximilià, i de [[Joana la Boja|Joana de Castella]]). Els matrimonis concertats van portar la monarquia Habsburg sobre Hongria i Bohèmia el 1526. Tant Anna com Lluís van ser adoptats per Maximilià després de la mort de Ladislau. Aquests matrimonis polítics es resumeixen en el l'apariat elegíac llatí: ''Bella gerant alii, tū fēlix Austria nūbe / Nam quae Mars aliīs, dat tibi regna Venus'': "Que altres facin la guerra, però tu, feliç Àustria, casat, i aquells regnes que Mart dóna als altres, Venus te'ls dóna a tu".
== Successió==
Quan es va fer evident que les polítiques de Maximilià a Itàlia no havien tingut èxit, i després de que el [[1517]] en que [[Venècia]] va reconquerirreconquerís les últimes peces del seu territori a Maximilià, l'emperador va començar a centrar-se exclusivament en la qüestió de la seva successió. El seu objectiu era assegurar el tron a un membre de la casa i evitar que [[Francesc I de França]] pogués guanyar el tron, i la resultant "campanya electoral" va ser sense precedents a causa de l'ús massiu del suborn. La família Fugger va proporcionar a Maximilià un crèdit d'un milió de florins, que es va utilitzar per subornar als prínceps electors. Al principi, aquesta política sembla encertada, i Maximilià va aconseguir obtenir els vots de [[arquebisbat de Magúncia|Magúncia]], [[arquebisbat de Colònia|Colònia]], [[marcgraviat de Brandenburg|Brandenburg]] i [[regne de Bohèmia|Bohèmia]] pel seu nét [[Carles V del Sacre Imperi|Carles V]]. La mort de Maximilià el 1519 semblava posar en perill la successió, però en pocs mesos l'elecció de Carles V va quedar assegurada.
==Maximilià a Barcelona==
|
