Orde de Cluny: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 28:
|fundacions a terres catalanes=[[Sant Pere de Casserres]], [[Sant Ponç de Corbera]], [[Sant Pere de Camprodon]]
|persones destacades=Sant [[Odó de Cluny]], [[Sant Maiol]], [[Sant Odiló]], [[Gregori VII]] [[Hug de Cluny|Sant Hug]], [[Pere d'Osma]]}}
L''''orde de Cluny''' és un orde [[benedictí]] (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per [[Guillem I d'Aquitània|Guillem I]], duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a [[Bourges]] l'[[11 de setembre]] de [[909]] (o [[910]]) on cedeix uns terrenys de [[Borgonya]] al monjo [[Bernó de Borgonya|Bernó]] per fundar-hi un [[monestir]] de dotze monjos, l'Abadia de Cluny, situada a Mâconnais, entre Saona i Loira.
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada on tots els seus membres emeten vots solemnes. Cada comunitat es comportarà de diferent manera depenent del caràcter i al finalitat de cada institut.
Sorgeix amb la voluntat de l'església catòlica de reformar l'[[Orde de Sant Benet]], aplicant la ''[[Regla de sant Benet]]'' amb el rigor i l'observança que hi havia hagut en els inicis de l'orde. Amb el pas del temps, la vida monàstica s'havia relaxat i havia perdut de vista l'ideal de Sant Benet. A més, el clergat secular de l'Església tampoc no donava bon exemple de vida cristiana. Els sants abats [[Ot de Cluny]], [[Maiol de Cluny|Maiol]], [[Odiló de Cluny|Odiló]], [[Hug de Cluny|Hug]] i [[Pere el Venerable de Cluny]], van creure que els principals problemes de l'Església eren, en aquell moment:
Linha 47 ⟶ 49:
Van influir notablement en la cultura i l'art.
La seva expansió es va dur a terme gràcies a l'abad Sant Odon, que va viatjar de convent en convent per ensenyar la reforma. Alguns es negaven a dmitir-lo com a abad però, gràcies a ell la influència de Cluny va augmentar encara que tenia una organització pobra.
L'orde de Cluny va entrar en crisi per diferents motius així com la seva rigidesa que no permetia la flexibilitat entre cases diferents. A més, a poc a poc, es van anar incorporant nobles sense vocació a l'orde amb l'objectiu de beneficiar-se de les comoditats de la vida monàstica; aquest fet, va fer que es produís una relaxació de costums. Progressivament, també es va anar orientant l'orde cap a aspectes ermítics i ascètics. L'orde de Cluny va desapareixer deixant pas a noves ordes, com la de Císter.
| |||