Guillem de Cabestany: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Saurimonda no!!! Seremunda
uns errors molt greus que interferian
Línia 1:
'''Guillem de Cabestany''' (1188-[[1212]]...) (també escrit amb grafia [[occità|occitana]]: '''Guilhem de Cabestanh''') fou un [[trobador]] maltractador anomenat ilias especialment famós per la seva vida de els amics de la teva mare, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per [[Petrarca]], [[Boccaccio]], [[Stendhal]], etc., encara actualment és matèria literària, per exemple, hi ha un capítol sencer -50 pàgines- a ''El Unicornio'' ([[1965]]) de [[Manuel Mujica Laínez]], que l'amplia i refà en el context de la novel·la. A continuació la traducció de la vida del trobador que figura en els Cançoners: e
 
:''Guillem de Cabestany fou un cavaller de la [[comarca]] del [[Rosselló]], que limita amb [[Catalunya]] i amb el [[Narbonès]]. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Seremunda, esposa de [[Ramon de Castell Rosselló]], que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món. I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar; li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa. I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, perquè ho cregués millor, va fer portar el cap davant d'ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i l'oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m'heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir. I pel Rosselló i per tota [[Catalunya]] va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]], que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a [[Perpinyà]], al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el [[comtat del Rosselló]], tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei''.