Literatura de canya i cordill: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa títol a {{GEC|0208614|romanç de cec}} |
reestructuro l'article, amb referències |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Literatura_de_canya_i_cordill.png|dreta|thumb|Gravat de 1850 recreant una parada de romanços al costat del [[convent de Sant Agustí Vell]] (Barri de la Ribera, Barcelona).]]
La '''literatura de canya i cordill''' o '''de fil i canya''',sorgeix amb el naixement de la [[impremta]] i és un gènere de literatura popular d'extensa divulgació, que ha perviscut fins a mitjans del segle XX.
Normalment consisteix en un full, o un foli plegat en quatre, o també llibrets de diverses pàgines, escrits en vers o en prosa que tracten temes variats. El seu nom, "de fil i canya" o "de canya i cordill", els ve donat per la forma en que el producte s'exposava a la venda: els exemplars estaven penjats d'un cordill i agafats amb un tros de canya a manera de pinça, perquè no se'ls emportés el vent.
El format en foli plegat característic dels '''romanços de canya i cordill''', també anomenat ''plec solt'', va ser difós principalment a través dels exemplars que venien cecs i rodamons, transmissors o mediadors entre l'editor i el públic a qui anaven destinats (encara que, de vegades, ells mateixos en fossin els autors i prenguessin part en el negoci).<ref>Antonio Lorenzo, ''[http://www.funjdiaz.net/folklore/07ficha.cfm?id=151 «Una aproximación a la literatura de cordel» {{es}} ]''. (en català: «Una aproximació de la literatura de canya i cordill»</ref> El romanços de canya i cordill van ser sobretot mitjans de comunicació de masses. Anaven encapçalats per una xilografia que no sempre lligava prou bé amb el contingut del text. Els venedors els recitaven o cantaven com a reclam, i la gent els adquiria per a llegir-los i repetir-los en reunions d'amics, al cafè o en trobades familiars. El contingut és divers: poden ser relats fantàstics però d'altres expliquen fets històrics o esdeveniments recents, episodis d'una història popular barrejada amb la llegenda o biografies de personatges coneguts. Parlen de fets sensacionals, expliquen contes o transcriuen novel·les, resumeixen obres conegudes, com ara llibres de cavalleries, expliquen malifetes de lladres i bandolers, tenen to de sàtira o són humorades, tracten també de temes religiosos, vides de sants, miracles, novenes, sermons i moralitats, de vegades són pronòstics, o calendaris. També hi havia lloc per a la descripció de costums o per a la denúncia de les condicions de vida de les classes treballadores, per la difusió de les idees i per a la crítica política, ideològica i social, sobretot als segles XIX i XX. Les cròniques de successos i els afers amorosos hi abunden, i també les històries truculentes<ref>Palomar, Salvador. "Introducció" A: Josep Ferré (a) [[Queri]]. ''Explicació del carnaval de Reus i dels costums que hi ha durant l'any''. Reus: Carrutxa, 2010. Pàgs. 7-8. ISBN 9788487580499</ref>. El text era encomanat per l’editor a un autor especialitzat i, després d’imprimir-lo en fulls o plecs solts de poc preu, el venia a llibreters i aquests als cantaires i recitadors populars, que directament el propagaven i el venien (no havien de ser cecs en realitat). Hom pot considerar el cec difusor o el recitador, com un continuador del joglar de l’edat mitjana, però que passà a viure, a més de la caritat, de la venda del producte imprès.
Van ser moltes les impremtes especialitzades, i la producció de romanços i de literatura de canya i cordill ha estat molt abundant. La major activitat correspon a València, la ciutat més dinàmica de la península Ibèrica en aquest sentit, seguida de Barcelona. Reus, des de mitjans del segle XIX, va ser també un important centre productor. Palma i Lleida figuren entre les més antigues<ref>{{GEC|0208614|romanç de cec}}</ref>.
== Vegeu també ==
Linha 10 ⟶ 15:
[[Categoria:Història de la literatura]]
[[Categoria:Impresos]]
| |||