Diferència entre revisions de la pàgina «Victòria I del Regne Unit»

cap resum d'edició
(agafo escut de WD)
Malgrat que els seus pares no tinguessis més fills, la princesa tenia dos germans per part de mare, ja que la seva mare havia estat casada anteriorment amb el príncep [[Emili Carles de Leiningen]] i d'aquest matrimoni havien nascut dos fills, els prínceps Carles Frederic de Leiningen i la princesa Feodora de Leiningen, princesa de Hohenlohe-Lagenburg.
 
Als cap de vuit mesos del seu naixement, el seu pare el duc de Kent, [[Eduard del Regne Unit (duc de Kent i de Streathem)|Eduard del Regne Unit]] moria d'una greu pneumònia i tan sols una setmana després moria el seu avi, el rei [[Jordi III del Regne Unit]], la qual cosa convertia a la jove princesa en segona a la llista de successió a la Corona i presumpta hereva del príncep de Gal·les i futur rei [[Guillem IV del Regne Unit]] que no tenia fills.
 
En una primera etapa de la seva vida rebé la formació exclusivament en alemany que era la seva llengua materna i també amb la que es relacionava amb la seva institutriu. Posteriorment rebé formació en anglès i altres idiomes com el francès, el llatí, el grec i l'italià.
 
A l'edat d'onze anys morí el rei i padrí [[Jordi IV del Regne Unit]] deixant la Corona al rei [[Guillem IV del Regne Unit]] d'edat avançada i sense fills del seu matrimoni amb la princesa [[Adelaida de Saxònia-Meiningen (reina del Regne Unit)|Adelaida de Saxònia-Meiningen]]. La princesa es convertí en hereva a la Corona i per l'Acte de Regència de [[1831]] foren garantitgarantits els títols de duquessa de Kent i de Strathearn a la mare de la futura reina.
 
== Matrimoni i descendència ==
L'any [[1835]] la princesa Victòria coneixia al príncep que amb el pas dels anys es convertiria en el seu espòs i en l'amor de la seva vida, [[Albert de Saxònia-Coburg Gotha]]. Albert i Victòria eren cosins en primer grau, ja que el pare d'ell i la mare d'ella eren germans carnals, fills del duc [[Francesc I de Saxònia-Coburg-Saalfeld|Francesc Frederic de Saxònia-Coburg Saalfeld]].
 
Malgrat que es plantejaren importants contratemps en tornentorn del matrimoni, l'oposició del rei que preferia un príncep holandès o aquells que preferien un gran duc rus per la jove princesa, el partit encapçalat per la princesa [[Victòria de Saxònia-Coburg Saafeld]], duquessa de Kent, i el rei [[Leopold I de Bèlgica]], oncle de la princesa, guanyaren la partida. Es veia en l'Albert de Saxònia un jove educat en les millors universitats alemanyes, atractiu i molt capaç, alhora que pertanyia a una petitíssima casa principesca alemanya que no contribuiria a crear obligacions extres al Regne Unit i no dominaria l'agenda de la futura reina. Albert es convertí també en el candidat ideal pel Parlament.
 
El 10 de febrer de [[1840]], a la Capella Reial del [[Palau de Saint James]] de [[Londres]] es casà amb el príncep [[Albert de Saxònia-Coburg Gotha]]. En aquell mateix moment Albert adquiria el grau d'altesa reial i el títol de príncep consort del Regne Unit. La parella tingué nou fills i es convertiren en allò que els genealogistes han anomenat com els avis d'[[Europa]], juntament amb el rei [[Cristià IX de Dinamarca]].
 
* SAR la princesa reial [[Victòria del Regne Unit (reina de Prússia)|Victòria del Regne Unit]], nascuda a [[Londres]] el [[1840]] i morta a [[Berlín]] el [[1901]]. Es casà amb el kàiser [[Frederic III de Prússia]].
* SAR la princesa [[Beatriu del Regne Unit (princesa de Battenberg)|Beatriu del Regne Unit]], nascuda el [[1857]] a [[Londres]] i mort a Brantridge Park al [[comtat de Sussex]] l'any [[1944]]. Es casà amb el príncep [[Enric de Battenberg]].
 
Descendents de la reina Victòria són: la reina [[Elisabet II del Regne Unit]], la reina [[Margarida II de Dinamarca]], el rei [[Carles XVI Gustau de Suècia]], el rei [[Joan Carles I d'Espanya]], el rei [[Harald V de Noruega]], el rei [[Constantí II de Grècia]], el rei [[Miquel I de Romania]], la gran duquessa [[Maria de Rússia (cap de la casa imperial de Rússia)|Maria de Rússia]], el príncep [[Alexandre de Iugoslàvia (cap de la casa reial de Sèrbia)|Alexandre de Iugoslàvia]] i el duc [[Amadeu de Savoia-Aosta (V duc d'Aosta)|Amadeu de Savoia-Aosta]], entre d'altres.
 
== Obra de govern ==
=== La qüestió de Hannover ===
L'any [[1837]] moria al [[Palau de Buckingham]] el rei [[Guillem IV del Regne Unit]] i immediatament, es convertia en reina del [[Regne Unit]] la princesa Victòria. Des de l'any [[1714]], els sobirans anglesos eren també electors de [[Hannover]] primer i posteriorment reis de Hannover, pel fet que fou l'elector de Hannover qui esdevindria, l'any 1714, rei anglès amb el nom de [[Jordi I del Regne Unit]]. La unitat dinàstica dels dos territoris no es corresponia però amb una unitat de fet en qüestions de legislació. Per aquest motiu, mentre que a [[Hannover]] encara era vigent la [[llei sàlica]], al [[Regne Unit]] aquesta llei mai s'hi havia instaurat. D'aquesta forma, l'any [[1837]], a la mort del rei [[Guillem IV del Regne Unit]], el regne de [[Hannover]] passà al duc de Cumberland, que es convertiria en el rei [[Ernest August I de Hannover]] i els territoris britànics passaren a la reina Victòria. Els reis i els descendents hannoverians conservarien fins a l'any [[1917]] tots els seus títols britànics i, fins i tot, en l'actualitat formen part de la llista successòria a la Corona anglesa. L'actual cap de la casa dels Hannover és el príncep [[Ernest August de Hannover (príncep de Hannover)|Ernest August de Hannover]] espòs de la princesa [[Carolina de Mónaco|Carolina de Mònaco]].
 
=== Els primers governs ===
La primera visita oficial a l'illa es produí l'any [[1849]] essent especialment organitzada per lord Claredon, el lord Lieutenant d'[[Irlanda]]; és a dir, el cap de l'administració britànica a l'illa, amb l'objectiu d'atraure l'atenció dels polítics britànics cap als greus problemes que patia [[Irlanda]]. La imatge de la reina seguí durant els següents anys bastant deteriorada i així la Corporació de Dublin es negà a felicitar als prínceps de [[Gal·les]] pel seu matrimoni o pel naixement del seu primer fill, el príncep [[Albert Víctor del Regne Unit|Albert Víctor]]. La reina pressionà a membres dels gabinets ministerials, lord Lieutenant i inclús membres de la família reial a establir la residència a l'illa.
 
L'última visita de la reina a [[Irlanda]] es produí l'any [[1900]], mesos abans de morir quan ella anà a l'illa per tal d'apel·lar als homes irlandesos que s'allistessin a l'exèrcit britànic per tal de lluitar a la Segona Guerra Bòer. L'oposició nacionalista féu que [[Arthur Griffith]] establís una organització anomenada Cumann na nGaedheal que uní l'oposició britànica. Cinc anys després, Griffith va emprar els contactes realitzats en la campanya en contra de la visita de la reina per forma un nou moviment polític anomenat [[Sinn Féin]].
 
== Els anys centrals de Govern ==
=== La dècada de 1850 ===
L'any [[1851]] es produí a [[Londres]] la Gran Exhibició de [[1851]]. Organitzada magistralment pel príncep [[Albert de Saxònia-Coburg Gotha|Albert]], va ser inaugurada oficialment per la reina l'1 de maig del mateix any. Tot i la por de molts, la mostra fou un rotund èxit que consolidà el [[Regne Unit]] a l'avantguarda dels nous ginys tecnològics i com a país punter en la revolució industrial.
 
L'any [[1852]] entrà al Govern Lord Derby que no estigué durant gairégaire temps a l'executiu, ja que no pogué mantenir una còmoda majoria parlamentària. La reacció de la reina fou d'ansietat per acabar amb la debilitat i poca durada dels primers ministres que ja arrossegava des de la Crisi de les Cambreres de Cort de l'any [[1842]]. Tant la reina com el príncep consort van encoratjar als polítics a formar grans coalicions que aportessin estabilitat a la vida política del país.
Lord Aberdeen arribà a l'executiu portant a terme una de les intervencions militar més importants del regnat de la reina Victòria a [[Europa]], la participació anglesa a la guerra de [[Crimea]] l'any [[1854]] al costat de l'Imperi Otomà i en contra de [[Rússia]]. Abans de l'entrada a la guerra havien corregut forts rumors de certes preferències reials pel bàndol rus en contra de l'otomà la qual cosa afecta la popularitat de la sobirana i de la família reial. Malgrat tot, el suport inequívoc de la reina Victòria i de la família reial al complet a les tropes britàniques que partien a la guerra i la institució de la "Creu Victòria" arran de la guerra com un premi al valor de la tropa van esvair els rumors existents.
 
=== Gladstone i Disraeli ===
El [[1868]], el conservador [[Benjamin Disraeli]] va entrar a l'executiu britànic. Amb el pas del temps mostraria ser el primer ministre preferit de la reina Victòria. El seu ministeri, malgrat tot, aviat col·lapsà, essent substituït pel Govern de [[Willian Gladstone]] membre del partit liberal. La reina mai mostrà capgens de simpatia per Gladstone ni per les seves polítiques la qual cosa contribuí a augmentar la seva preferència per Disraeli. Fou durant el govern de Gladstone al principi dels anys [[1870]] quan la reina va començar a emergir gradualment com una fortíssima figura social i política abandonant l'aïllament. Amb el suport actiu de la seva família va esdevenir cada vegada més activa.
 
El [[1872]], la reina Victòria patí un sisè atemptat en contra de la seva vida. L'atemptat provenia d'un irlandès que demanava la llibertat pels presoners irlandesos, Arthur O'Connor. [[John Brown]] va ser capaç d'interceptar la pistola abans que el propi O'Connor pogué cometre el regicidi que tenia preparat i en conseqüència rebé la medalla d'or a la valentia. O'Connor fou sentenciat a presó i a rebre càstigs corporals els quals eren permesos per l'Acte de [[1842]], malgrat això, Victòria condonà gran part de la condemna.
 
Disraeli tornà al poder l'any [[1874]] en un moment en què els sentiments imperialistes estaven en voga tant al [[Regne Unit]] com a [[Europa]]. El [[1871]], l'Imperi d'Alemanya havia estat proclamentproclamant ique la filla gran de la reina Victòria, la princesa reial [[Victòria del Regne Unit (reina de Prússia)|Victòria]], un dia esdevindria emperadriu de la principal potència continental d'[[Europa]], esdevenint jeràrquicament superior a la seva mare -que tan sols era una reina.
 
Per tal de prevenir qualsevol anamoliaanomalia diplomàtica, l'any [[1876]] es va promulgar un nou Acte de Títols Reial pel Parlament, acte en què s'incloïa el títol d'Emperadriu de l'[[Índia]] com a nou títol dels sobirans anglesos alhora Disraeli fou creat comte de Beaconsfield.
 
L'administració de Disraeli caigué l'any [[1880]] quan els liberals guanyaren les eleccions generals. Gladstone havia renunciat al lideratge dels liberals l'any [[1876]] i la reina havia convidat a [[Lord Hartington]] a formar un nou executiu. Malgrat tot, Hartington no acceptà formar ministeris sense el suport de Gladstone.
L'any [[1882]] es produí un nou atemptat en contra la vida de la reina. Un boig escocès, Roderic Maclean, va disparar en contra la reina que era asseguda en un carruatge errant el tret.
 
Des de [[1880]] i fins a l'any [[1885]], el govern liberal de Gladstone introduí importants reformes sobretot en la llei electoral que malgrat que la reina no acceptava no tingué més remei que donar el seu consentiment. El [[1886]], Gladstone fou substituït pel conservador [[Lord Salisbury]] que creà un nou marc legislatiu independent per l'illa d'[[Irlanda]].
 
== Els últims anys ==
L'any [[1897]] se celebrà a [[Londres]] el jubileu de Diamants de la reina Victòria per tal de commemorar el seixantè aniversari de l'accés al tron de la sobirana. Una vegada més la capital britànica fou el màxim aparador de prínceps i reis europeus que rendien tribut a la reina, mare i àvia de reis i prínceps, Victòria.
 
L'any [[1896 ]]ja s'havia convertit en la sobirania més longeva del [[Regne Unit]] superant al rei [[Jordi III del Regne Unit]], el seu avi.
 
Els últims anys de la reina foren extremadament durs, l'any [[1884]] ja havia vist la mort del seu fill petit, el príncep [[Leopold del Regne Unit]], com a conseqüència de l'hemofília que patia i que li proporcionà la mort al sud de [[França]]. També havia vist a morir a dues de les seves filles i un altre fill seu, la gran duquessa [[Alícia del Regne Unit (gran duquessa de Hessen-Darmstadt)|Alícia de Hessen-Darmstadt]] l'any [[1878]], la mort de la princesa reial [[Victòria del Regne Unit (reina de Prússia)|VictòraVictòria de Prússia]] l'any [[1901]] i la mort del duc d'Edimburg, el príncep [[Alfred del Regne Unit (duc de Saxònia-Coburg Gotha)|Alfred del Regne Unit]]. La mort de la princesa reial fou especialment dura per la reina, ja que mantenia vincles estretíssims amb la seva filla gran que sentia com una dona excepcional.
 
La reina també veié la mort de dos dels seus néts, el príncep hereu del príncep de Gal·les, [[Albert Víctor del Regne Unit]], i la del príncep hereu [[Alfred del Regne Unit (príncep hereu de Saxònia-Coburg Gotha)|Alfred del Regne Unit]]. La reina també veié com la seva filla petita, la princesa [[Beatriu del Regne Unit (princesa de Battenberg)|Beatriu del Regne Unit]] perdia el seu espòs, el príncep [[Enric de Battenberg]] en una guerra africana i com dos dels seus quatre fills patien l'hemofília.
El seu últim acte públic fou la col·locació d'una pedra que inaugurava nous edificis que engrandirien el Museu d'Albert i Victòria de Londres.
 
El 22 de gener del [[1901]], la Reina moria a la seva estimada residència de l'Illa de Wight (la residència havia estat dissenyada pel seu espòs), a l'edat de 81 anys després de 63 anys, set mesos, i dos dies de regnat. El funeral tingué lloc el dia 2 de febrer del mateix any, enterrant la reina al costat del seu espòs al Fragmore Mausoleum.
 
Fou succeïda pel seu fill, l'etern príncep de Gal·les i rei [[Eduard VII del Regne Unit]] i la seva muller la princesa [[Alexandra de Dinamarca]].
492

modificacions