Revolució Americana: diferència entre les revisions

L'època revolucionaria s'inicià el 1763, quan [[Guerra Franco-índia|l'amenaça militar francesa sobre les colònies britàniques de Nord-amèrica]] arribà a la seva fi. Adoptant la política que les colònies havien de pagar una part substancial dels costos associats al manteniment de l'imperi, Gran Bretanya imposà una [[Llei del Timbre del 1765|sèrie d'impostos]] a la que succeïren [[Lleis Intolerables|altres lleis]] que resultaren summament impopulars. Com que [[impostos sense representació|les colònies mancaven de representació electa]] al [[Parlament del Regne Unido|Parlament britànic]] molts [[fills de la llibertat|colons consideraven que les lleis eren il·legítimes]] i una violació dels seus [[drets dels anglesos|drets com a anglesos]]. A partir del 1772, grups [[Patriota (Revolució Americana)|patriotes]] començaren a crear [[comitès de correspondència]] que donarien lloc al seu propi [[Congrés Provincial]] a la majoria de colònies. Al llarg de dos anys, els Congressos Provincials o els seus equivalents substituïren de manera eficaç l'aparell governant britànic a les antigues colònies, que culminà el 1774 amb la unificació del [[Congrés Continental]].▼

En resposta a les protestes dels Patriotes a Boston sobre qui els britànics intentaren afirmar la seva autoritat, els britànics enviaren tropes de combat. Conseqüentment, els [[Estat dels Estats Units|estats]] mobilitzaren les seves [[Milícia|milícies]] i entraren en lluita el 1775. Tot i que s'estima que els [[Legitimista (Guerra d'Independència dels Estats Units)|Legitimistes]] comprenien entre el 15 i el 20% de la població,<ref>Calhoon, "Loyalism and neutrality" a Greene and Pole, ''A Companion to the American Revolution'' (2000) pàg. 235 {{en}}</ref> des de l'inici fins a la fi de la guerra els Patriotes controlaren entre el 80% i el 90% del territori; els britànics tan sols tingueren unes poques ciutats costaneres durant un període de temps extens. El 1776, els representants de cadascun dels 13 estats independents votaren unànimement la [[Declaració d'Independència dels Estats Units|Declaració d'Independència]], establint els Estats Units, que originalment foren governats per una [[confederació]] formada per un [[Democràcia representativa|govern representatiu]] seleccionat per assemblees legislatives de l'estat (vegeu ''[[Segon Congrés Continental]]''). Els continentals s'aliaren amb [[Història de França|França]] el 1778, cosa que igualà les forces militars i navals. Els dos principals exèrcits britànics foren capturats per l'Exèrcit Continental, a la [[batalla de Saratoga]] el 1777 i la [[batalla de Yorktown (1781)|batalla de Yorktown]] el 1781, cosa que equivalgué a guanyar la guerra a favor dels Estats Units.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Wallenfeldt |nom=Jeff |títol=The American Revolution and the Young Republic: 1763 to 1816 |url=http://books.google.cat/books?id=XdWbAAAAQBAJ&pg=PA28&dq=October+19,+1781+yorktown&hl=ca&sa=X&ei=-CZgUpvBLcXUswaA84CoBQ&ved=0CG0Q6AEwCA#v=onepage&q=October%2019%2C%201781%20yorktown&f=false |llengua=anglès |editorial=Britannica Educational Publishing |data=2011 |pàgines=28 |isbn=1615307168}}</ref> El Segon Congrés Continental passà a ser el Congrés de la Confederació amb la ratificació dels [[Articles de la Confederació]]. El [[Tractat de Versalles (1783)|Tractat de Versalles]] del 1783 fou ratificat per aquest nou govern nacional i suposà la fi que els britànics reclamessin algun dels tretze estats.▼

{{ORDENA:Revolucio Americana}} <!--ORDENA generat per bot-->▼