Obre el menú principal

Canvis

4 bytes afegits ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
| notes_al_peu = <references group="nb"/><sup>*</sup> Membre de l'[[ONU]] i l'[[OEA]].
}}
El '''Perú''' (''Perú'' en [[castellà]], ''Piruw'' en [[quítxua]] i [[aimara]]), oficialment la '''República del Perú''', és un país de [[Sud-amèrica]] que limita al nord amb l'[[Equador]] i [[Colòmbia]], a l'est amb el [[Brasil]], al sud-est amb [[Bolívia]], al sud amb [[Xile]] i a l'oest amb l'[[oceà Pacífic]]. Té una geografia complexa dominada principalment per la [[serralada dels Andes]] i els corrents del [[Pacífic]], que el donen climes i paisatges molt variats, des d'una costa desèrtica a la puna dels Andes o a la [[selva tropical]] de la conca de l'[[riu Amazones|Amazones]].
 
El territori peruà fou la llar de la [[Civilització de Caral|civilització del Norte Chico]], una de les més antigues del món, i posteriorment de l'[[imperi Inca]], l'Estat més gran de la Sud-amèrica precolombina. L'[[imperi Espanyol]] va conquerir el territori durant el [[segle XVI]] i hi va establir un virregnat des del qual es va governar, per un temps, tot el subcontinent. Després d'aconseguir la seva independència, el Perú va viure períodes d'inestabilitat política i econòmica, alternada amb períodes de creixement i prosperitat econòmica.
 
El Perú en l'actualitat és una república democràtica i representativa dividida en vint-i-cinc regions. És un [[país en vies de desenvolupament]] amb un [[índex de desenvolupament humà]] mitjà i amb una elevada desigualtat econòmica. Les activitats econòmiques principals són l'[[agricultura]], la [[pesca]], la [[mineria]] ili ala manufactura de [[tèxtils]]. La població peruana, estimada en 28 milions, és multiètnica, fonamentada en els pobles indígenes, però que inclou la influència europea, africana i asiàtica. La llengua principal hi és el [[castellà]], tot i que un percentatge significatiu de la població parla el [[quítxua]] o altres [[llengües ameríndies]] nadiues. Aquesta combinació de tradicions culturals té com a resultat una ampla diversitat d'expressions en camps com ara l'art, la cuina, la literatura i la música.
 
== Etimologia ==
== Geografia ==
{{Article principal|Geografia del Perú}}
El Perú es troba a la regió occidental de Sud-amèrica entre l'[[línia equatorial|equador]] i el [[Tròpic de Capricorn]]. Té una superfície d'1.285.220 km², fent-lo en el 20è país més extens del món i el tercer del subcontinent. Limita al nord amb l'[[Equador]], al nord-est amb [[Colòmbia]], a l'est amb el [[Brasil]], al sud amb [[Xile]] i a l'oest amb l'[[oceà Pacífic]]. Posseeix una gran varietat de paisatges i climes ateses les seves condicions geogràfiques que també li han donat una gran diversitat de recursos naturals.
 
=== Geologia i relleu ===
[[Fitxer:Peru Topography.png|thumb|esquerra|Mapa topogràfic del Perú]]
El territori del Perú és delimitat per les [[placa tectònica|plaques]] [[placa Sud-americana|sud-americanaamericanes]] i la de [[placa de Nazca|Nazca]], les quals comparteixen un límit convergent de subducció de manera paral·lela a la costa occidental sud-americana. Aquesta subducció va formar, durant el [[Juràssic]] la Fosa de Perú-Xile, així com la [[serralada dels Andes]]. L'erosió de la serralada a format a l'est una vasta plana on abans de l'aparició dels Andes hi havia una porció de mar. Aquesta regió sedimentària és la [[plana amazònica]]. El mateix procés d'erosió ha causat l'escarpament dels Andes. Atesa la subducció tectònica, el territori del Perú és altament sísmic i hi ha regions amb activitat volcànica, en especial al sud. El territori peruà es troba en el [[Cinturó de Foc del Pacífic]].
 
La Serralada dels Andes és paral·lela a la costa pacífica, i divideix el país en tres regions geogràfiques:
=== Clima ===
[[Fitxer:Alpamayo.jpg|thumb|left|Alpamayo, pic dels Andes peruans]]
Tot i que Perú es troba en una regió equatorial, el Perú no presenta un clima exclusivament tropical; la influència dels Andes i el [[corrent de Humboldt]] hi produeixen una gran diversitat climàtica. Les temperatures de la costa són moderades, amb precipitacions baixes i amb humitat elevada, llevat de la regió més septentrional.<ref name=clima>Instituto de Estudios Histórico–Marítimos del Perú, ''El Perú y sus recursos: Atlas geográfico y económico''</ref> A la serralada, les pluges són freqüents durant l'estiu, mentre que la temperatura i la humitat disminueixen en augmentar l'altitud fins a arribar als pics gelats dels andesAndes.<ref name=clima/> La selva es caracteritza per les pluges abundants i les altes temperatures, llevat de la regió més meridional, la qual experimenta hiverns freds i pluges estacionals.<ref name=clima/>
 
=== Hidrografia ===
La majoria dels rius peruans s'originen als AndresAndes i drenen una de les tres conques hidrogràfiques del país. Els rius que desemboquen a l'oceà Pacífic són curts i de règim estacional. Els tributaris del [[riu Amazones]] són més llargs, més cabalosos i amb pendents menors. Els rius que desemboquen al [[Llac Titicaca]] són curts i de gran cabal.<ref name=clima/> Els rius més extensos del Perú són el [[riu Ucayali]] el [[riu Marañón]], el riu [[Putumayo]], el [[riu Yavarí]], el [[riu Huallaga]], el [[riu Urubamba]], el [[riu Mantaro]] i el [[riu Amazones]].
 
=== Ecologia ===
El relleu accidentat i la història natural del Perú han fet del país un territori [[països megadiversos|megadivers]], amb una gran varietat d'[[ecosistemes]], i en conseqüència, amb una gran diversitat de [[flora]] i [[fauna]]. Tot i que tradicionalment s'ha considerat que hi ha, al Perú, tres regions naturals, hi ha, de fet, sis [[bioma|biomes]] terrestres: dos de marins i 3 d'aigua dolça.
 
Quant al mar peruà, dos [[corrent marí|corrents marins]] que discorren en sentit oposat caracteritzen dos ecosistemes diferents. Al nord, des de la latitud 3,2 °S fins a la latitud 6 °S, hi ha lael [[corrent del Niño]] o la zona del mar càlid, amb temperatures que oscil·len entre els 20 °C i els 27 °C. Aquest corrent envaeix lael [[corrent de Humboldt]], que caracteritza la regió de mar fred amb temperatures que oscil·len entre els 12 °C i els 19 °C.
 
== Política i govern ==
=== Estructura constitucional ===
El Perú és una [[república]] [[presidencialisme|presidencialista]] de representació democràtica amb un sistema [[multipartidista]]. El sufragi és universal i obligatori per tots els ciutadans entre els 18 i els 70 anys.<ref>''[http://www.tc.gob.pe/legconperu/constitucion.html Constitución Política del Perú]'', Artículo N° 31.</ref> En les eleccions generals del 2006, el candidat del [[Partit Aprista Peruà]], [[Alan García]] va aconseguir, en la segona volta, el 52,6% dels vots. En les últimes eleccions generals del 2011, el candidat del [[Partit Nacionalista Peruà]], [[Ollanta Humala]] va aconseguir, en la segona volta, el 52,6% dels vots, i és l'actual [[president del Perú]]. La [[constitució del Perú]] estableix una clara [[separació de poders]], comuna dels sistemes presidencialistes:
* Elel [[poder executiu]] és ostentat pel [[president del Perú|president de la República]], el qual és el [[cap d'Estat]] i el [[cap de govern]] alhora, electe per un període de cinc anys sense la possibilitat de reelecció immediata; és a més, encarregat de la defensa nacional i presideix les [[forces armades del Perú]]; elegeix el [[primer ministre del Perú|primer ministre]] i tots dos elegeixen els membres del [[Consell de Ministres del Perú|Consell de Ministres]], l'òrgan encarregat de la direcció i la gestió dels serveis públics de l'Estat. La primer ministre actual és [[Ana Jara]];
* Elel [[poder legislatiu]] és ostentat pel [[Congrés de la República del Perú|Congrés de la República]], que presenta l'opinió pluralista de la nació i està integrada per [[unicameral|una sola cambra]] de 120 membres elegits per un període de cinc anys; i
* Elel [[poder judicial]] està constituït per una organització jeràrquica d'institucions que exerceixen la potestat de gestionar la justícia, entre les quals la [[Cort Suprema del Perú]], les [[sales superiors de justícia del Perú|sales superiors de justícia]], les corts de primera instància i les corts de pau.
 
La facultat d'interpretar la constitució en matèries específiques pertany al [[Tribunal Constitucional del Perú|Tribunal Constitucional]], integrat per set membres elegits pel Congrés de la Re pública per un període de cinc anys.
 
=== Governs regionals ===
Tot i que la constitució actual preveu la conformació de les regions del país, en l'actualitat l'Estat es troba en la primera fase del "procés de descentralització". A cada departament (24 en l'actualitat) així com la [[província constitucional del Callao]], de manera separada, s'han conformat 25 governs regionals—el govern regional del [[departament de Lima]] no té cap jurisdicció sobre la província del Callao, que té govern regional propi, ni sobre la [[província de Lima]], la municipialitatmunicipalitat de la qual ha adquirit totes les funcions d'un govern regional.
 
Segons les estipulacions de la [[Llei Orgànica de Governs Regionals]], les regions seran eventualment constituïdes per la iniciativa de les poblacions de dos o més departaments mitjançant les propostes de llurs governs regionals aprovades via [[referèndum]].<ref>[http://www.prodes.org.pe/pdf/normas/Ley_de_Demarcacion_Organizacion_Territorial.pdf Ley de Demarcacación Organización Territorial]</ref> El primer referèndum del 2005 no va aconseguir l'aprovació de cap dels projectes de la conformació de les regions aleshores presentades, per la qual cosa no es podrà realitzar cap altra consulta, segons la Llei de Bases de la Descentralització, per sis anys,<ref>www.pmde.gob.pe/archivos/leyesynormas/ley_bases_descentralizacion.pdf</ref> és a dir fins al 2011. Atès l<nowiki>'</nowiki>''statu quo'', col·loquialment es considera que el Perú està dividit en 25 "regions". Aquestes regions se subdivideixen en províncies, les quals al seu torn, se subdivideixen en districtes. N'hi ha, de províncies, 180, i de districtes, 1747.
Perú és tipificat com un [[país en vies de desenvolupament]]; el 2005 tenia un [[índex de desenvolupament humà]] del 0,773,<ref>United Nations Development Programme, [http://hdr.undp.org/en/reports/global/hdr2007-2008/ ''Human Development Report 2007/2008''], p. 230. Data d'accés: 28 de novembre de 2008</ref> i el 2006 tenia una renda per capita de US$3.374,<ref>International Monetary Fund, [http://imf.org/external/pubs/ft/weo/2007/01/data/weorept.aspx?sy=2006&ey=2006&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=%2C&br=1&pr1.x=20&pr1.y=14&c=512%2C941%2C914%2C446%2C612%2C666%2C614%2C668%2C311%2C672%2C213%2C946%2C911%2C137%2C193%2C962%2C122%2C674%2C912%2C676%2C313%2C548%2C419%2C556%2C513%2C678%2C316%2C181%2C913%2C682%2C124%2C684%2C339%2C273%2C638%2C921%2C514%2C948%2C218%2C686%2C963%2C688%2C616%2C518%2C223%2C728%2C516%2C558%2C918%2C138%2C748%2C196%2C618%2C278%2C522%2C692%2C622%2C694%2C156%2C142%2C624%2C449%2C626%2C564%2C628%2C283%2C228%2C853%2C924%2C288%2C233%2C293%2C632%2C566%2C636%2C964%2C634%2C182%2C238%2C453%2C662%2C968%2C960%2C922%2C423%2C714%2C935%2C862%2C128%2C716%2C611%2C456%2C321%2C722%2C243%2C965%2C248%2C718%2C469%2C724%2C253%2C576%2C642%2C936%2C643%2C961%2C939%2C813%2C644%2C199%2C819%2C184%2C172%2C524%2C132%2C361%2C646%2C362%2C648%2C364%2C915%2C732%2C134%2C366%2C652%2C734%2C174%2C144%2C328%2C146%2C258%2C463%2C656%2C528%2C654%2C923%2C336%2C738%2C263%2C578%2C268%2C537%2C532%2C742%2C944%2C866%2C176%2C369%2C534%2C744%2C536%2C186%2C429%2C925%2C178%2C746%2C436%2C926%2C136%2C466%2C343%2C112%2C158%2C111%2C439%2C298%2C916%2C927%2C664%2C846%2C826%2C299%2C542%2C582%2C443%2C474%2C917%2C754%2C544%2C698&s=NGDPDPC&grp=0&a= Countries].3 d'agost de 2007</ref> i un [[producte interior brut]] en [[paritat de poder adquisitiu]] de US$7.600 el 2007.<ref name=ciaecon/> Segons les estadístiques nacionals, el 2007 el 39,3% de la població és pobre, i el 13,7% és extremadament pobre.<ref>Instituto Nacional de Estadística e Informática, ''La pobreza en el Perú en el año 2007'', p. 3</ref>
 
Perú és un país amb recursos naturals abundants; l'economia està molt enllaçada amb les exportacions amb els quals es financen les importacions i els pagaments del deute extern.<ref>Rosemary Thorp and Geoffrey Bertram, ''Peru 1890–1977'', p. 4.</ref> L'economia peruana ha variat molt durant les últimes dècades. Entre el 1968 i 1975 el govern de [[Juan Velasco Alvarado]] va introduir reformes radicals, entre les quals, la [[reforma agrària]], l'expropiació de les companyies estrangeres i un sistema de planejament econòmic centralitzat. Aquestes polítiques es van revertir durant la dècada de 1990 durant el govern d'[[Alberto Fujimori]]. La sobredependència en els minerals i els metalls afectadesafectada per les fluctuacions en els preus mundials, així com la manca d'una infraestructura adequada han dissuadit el comerç i la inversió. Després de molts anys amb un creixement inconsistent, l'economia peruana va créixer a taxes superiors al 4% del 2002 al 2006 i del 7,5% el 2007, gràcies als preus elevats dels minerals i metalls.<ref name=ciaecon>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/pe.html#Econ Peru]. Economy. CIA - The World Factbook. Data d'accés: 15 de desembre de 2008</ref> Malgrat tot això, els nivells de pobresa i desigualtat encara són elevats.<ref name=ciaecon/>
 
== Geografia humana ==
 
== Cultura ==
La cultura peruana té les seves arrels en les tradicions ameríndies i espanyoles,<ref>Víctor Andrés Belaunde, ''Peruanidad'', p. 472.</ref> tot i que ha estat influïda també per diversos grups ètnics d'[[Àfrica]], [[Àsia]] i [[Europa]]. La [[tradició artística peruana]] va començar amb la terrisseria elaborada, la fabricació de tèxtils, l'orfebreria i l'escultura de les èpoques preinques. ElEls inques van mantenir aquests oficis i van construir obres arquitectòniques impressionants com ara [[Machu Picchu]]. El [[barroc]] va predominar l'art virregnal que va fer un sincretisme amb les tradicions autòctones.<ref>Gauvin Alexander Bailey, ''Art of colonial Latin America'', p. 72–74.</ref> Durant aquest període l'art es concentrava majoritàriament en temes religiosos; les nombroses esglésies d'aquest període i les pintures de l'[[escola de Cuzco]] en són una mostra.<ref>Gauvin Alexander Bailey, ''Art of colonial Latin America'', p. 263.</ref> Les arts es van estancar després de la independència fins a l'aparició de l'[[indigenisme]] en la primera meitat del [[segle XX]].<ref>Edward Lucie-Smith, ''Latin American art of the 20th century'', p. 76–77, 145–146.</ref> Des de la dècada de 1950 l'art peruà ha estat eclèctic i influït per corrents internacionals i locals.<ref>Damián Bayón, "Art, c. 1920–c. 1980", p. 425–428.</ref>
 
[[Fitxer:Ceviche del Perú.jpg|thumb|[[Ceviche]], plat de peix i marisc.]]
La [[literatura peruana]] té les seves arrelesarrels en les tradicions orals de les [[civilitzacions precolombines]]. L'expressió literària colonial va incloure les [[crònica|cròniques]] i la [[literatura religiosa]]. Després de la independència, el [[costumisme]] i el [[romanticisme]] es convertiren en els gèneres literaris més populars com ara les obres populars de [[Ricardo Palma]],<ref>Gerald Martin, "Literature, music and the visual arts, c. 1820–1870", p. 37–39.</ref> [[José María Arguedas]],<ref>Gerald Martin, "Narrative since c. 1920", p. 178–179.</ref> i [[César Vallejo]].<ref>Jaime Concha, "Poetry, c. 1920–1950", p. 250–253.</ref> Durant la segona meitat del segle, un dels exponents més importants de la literatura peruana ha estat [[Mario Vargas Llosa]].<ref>Gerald Martin, "Narrative since c. 1920", p. 186–188.</ref>
 
La [[cuina peruana]] és una mescla de la cuina ameríndia sud-americana i l'espanyola amb influències africanes, àrabs, italianes, xineses i japoneses.<ref>Tony Custer, ''The Art of Peruvian Cuisine'', p. 17–22.</ref> Alguns menjars típics són els [[articucho]]s, el [[ceviche]], les [[humita]]s i la [[pachamanca]].
 
[[Fitxer:Angamos.jpg|thumb|Batalla d'Angamos, decisiva en la [[Guerra hispanosudamericana]]]]
Durant els primers anys de la República, les lluites endèmiques pel poder entre els líders militars provocaren inestabilitat política.<ref name="Walker"/> En aquest període es forjà la identitat nacional, en fracassar els projectes d'unificació de totes les antigues colònies hispanes, així com la unió amb Bolívia.<ref name=gootenberg>Gootenberg, Paul. Imagining development: economic ideas in Peru's "fictitious prosperity" of Guano, 1840–1880. Berkeley: University of California Press, 1993.</ref> Entre les dècades de 1840 i 1860, el Perú tingué un període d'estabilitat econòmica i política, basada en l'explotació del [[guano]]. El president [[Ramón Castilla]], se n'aprofità de les exportacions per incrementar els recursos de l'estat.<ref name=gootenberg/> Tanmateix, en malgastar-se els recursos, en la dècada de 1870, el país havia acumulat un gran deute, i els conflictes polítics resorgirenressorgiren.<ref name=gootenberg/>
 
El reconeixement per part d'Espanya de la independència de la [[República del Perú]] es va produir amb el [[Tractat de París (1879)|Tractat de París]] el 14 d'agost de [[1879]].<ref>''[http://books.google.cat/books?id=-YaanYkhfJEC&pg=PA325&dq=Par%C3%ADs+el+14+de+agosto+de+1879.&hl=ca&ei=BswVTZirAcvEswbN8unXDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ#v=onepage&q=Par%C3%ADs%20el%2014%20de%20agosto%20de%201879.&f=false Tratado adicional al de paz y amistad celebrado entre la República del Perú y el Reino de España]'', al llibre ''Las relaciones entre el Perú y España (1821-2000)''</ref>
 
Xile derrotà el Perú en la [[Guerra del Pacífic]] de 1879-1883, i perdé les províncies de d'[[Arica]] i [[Tarapacá]], en el [[Tractat d'Ancón]] i el [[Tractat de Lima]]. Les lluites internes posteriors a la guerra foren seguides d'un període d'estabilitat sota el govern del [[Partit Civilista]], i aquest fou seguit d'un període autoritari sota [[Augusto B. Leguía]].<ref>Mücke, Ulrich. Political culture in nineteenth-century Peru. Pittsburgh: University of Pittsburgh Press, 2004.</ref> La [[Gran Depressió]] influí en la caiguda de Leguía. Després de diversos conflictes polítics, emergí l'[[Aliança Popular Revolucionària Americana]]. La rivalitat entre aquesta organització i una coalició de l'elit i els militars definí la política peruana de les tres dècades següents.<ref>Palmer, David. Peru: the authoritarian tradition. New York: Praeger, 1980.</ref>
 
El 1968, les forces armades, encapçalades pel general [[Juan Velasco Alvarado]], dirigiren un cop d'Estat contra el president [[Fernando Belaúnde]]. El nou règim emprengué reformes radicals per tal de promoure el desenvolupament, però no aconseguí el suport popular.<ref>Philip, George. The rise and fall of the Peruvian military radicals. London: University of London, 1978.</ref>
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |Commons= Perú|Commonscat= |Viccionari= Perú|Viquidites= |Viquiespècies= |Viquillibres= |Viquinotícies= category:Perú|Viquitexts= |Viquiversitat= }}
* [http://www.peru.gob.pe/ Govern del Perú] {{es}}.
{{Patrimoni de la Humanitat a Perú}}
{{Mercosur}}
492

modificacions