Casa Padellàs: diferència entre les revisions

Les obres d’obertura de la Via Laietana, iniciades l’any 1908, van ocasionar l’enderrocament de nombroses edificacions d’interès historicoartístic. La casa Padellàs, ubicada al núm. 25 del carrer Mercaders, va quedar afectada pel nou traçat urbà. L’edifici va poder ser recuperat i desmuntat pedra a pedra, l’any 1931 es procedí a la seva reedificació a la Plaçaplaça del Rei.

Abans de la fonamentació de la Casa Padellàs, Agustí Duran i Sanpere (Arxiu Històric de la Ciutat) demanavava demanar autorització per excavar el subsòl de la zona, però li va ser denegatdenegada. La troballa d’una àmfora fariava fer que es revoqués la negativa i s’iniciés l’excavació sistemàtica del subsòl Padellàsdel solar, desfentper a la qual cosa es va desfer els murs de formigó que ja realitzatss'havien alçat i intentantes va intentar reparar els danys produïts.

En quant,Quant a les restes arqueològiques localitzades, destacà la localització, per primera vegada, eldel parament interior d’un sector del mur romà. A més, es posà al descobert un sector de la cara interior de la muralla, una part de l’”interuallum” o carrer de circumval·lació interior de la ciutat, amb les clavegueres corresponents, i les diverses dependències. Aquestes restes arqueològiques varenvan ser interpretades com una “domus”. Es recolliren nombrosos pesos de telers, espàtules, agulles i agulles de cap i eines de tocador.

A més, es documentà part del que devia constituir una construcció termal, de la quequal ens resta la piscina “natatio” del “frigidarium” i la zona de desguàs. L’existència de dipòsits i la posterior construcció d’unes termes en el sector, de les quequals només resta la piscina del “frigidarium”, va donarfer apensar Agustí Duran i Sanpere a pensar en una “casacasa de baños”banys, considerantja coetàniamentque va considerar l'existència simultània de les restes del conjunt termal ambi els dipòsits de les instal·lacions prèvies industrials.

L’estudi exhaustiu de les restes arqueològiques per part de l’arqueòloga Julia Beltrán de Heredia, però, reinterpretà el conjunt com una instal·lació especialitzada denominada “fullonica”. El tenyit de teles, cintes o peces de roba usades es duia a terme a les tintoreries (“tinctoriae”). L’entrada als tallers es feia des del vial que anava resseguint la muralla, l’antic “interuallum”. Al tram de carrer situat al davant de les dues instal·lacions s’hi abocaven els rebuigs dels tallers i tota mena de residus, segurament producte de la neteja de piques i recipients. En aquest abocador s’han pogut localitzar diversos nivells que contenien tints, plantes i restes minerals, productes que es feien servir per tenyir i rentar roba. La datació de les dues instal·lacions es pot fixar al segle II dC. Els dos tallers dedicats a la neteja i tenyiment de roba es localitzen pròxims a la porta d’entrada a la ciutat que enllaçava amb el “cardo maximus” La L'“insula” presentava façana ala l'“interuallum” on es situen ambdues entrades independents i contigües a les dues instal·lacions. S’han conservat els sistemes d’evacuació de les instal·lacions que abocaven les aigües residuals a tres clavegueres que anaven fora la ciutat. Dues d’aquestes confluïen per a anar a trobar la claveguera principal que discorre al llarg del “cardo minor”. Els dos tallers contigus i segurament relacionats varen utilitzar com a abocador el vial públic, l’antic “interuallum”, que al segle II dC. havia perdut la seva primitiva funció.