Català septentrional: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 349:
=== Creacions pròpies ===
 
aigua senyada (aigua beneita), anderris (mals endreços), apoqueir (apoquir. Conflent), apuntar (preparar), arça/argelac/barder/(es)barja/esbarzer (esbarzer, bardissa), arpat (arpada; quantitat de coses que cap dins la mà, Vallespir), bernat o bernat pescaire (curt d'enteniment), bertranada (ruqueria), bispa (aire fred), bitllot, blincar (vinclar), borraller (baster), botzegada (empenta), brunzinar (brunzir), bullinada (sopa de peix), bulorda-bolorda (bellugueig de gent, multitud; brossa, vegetació menuda o residus de fullam i branquetes), calrada (calor molt intensa, escalfada per efecte de la calor excessiva, de l'empegueïment, etc.), canyo (pastís amb crema), carallada (collonada), cardina (cadernera, i afectivament dit a persones), carrota (pastanaga), casot (caseta de camp on es desa l'einam), cavalla (egua), clenxinar, coar (covar), conrou (conreu), (es)cretlla (escletxa), cresta (brama, escuma de la llet), dall, desbotar (esbotzar), despit, destret (ensurt), desvirondat, diós (mena de bull), donzell (mal blanc, muguet, candidiasi que es forma a les ungles de la mà, Conflent), einam (vaixella, conjunt d'utensilis de cuina), embans, enbantes (abans), embarbostir (empastifar; marejar), embraçar (abraçar), empatotar (embolcallar), empapussar (embolcallar), empinnar(-se), empinyar(-se) (empipar, enutjar, irritar), emplastrissar/empastissar (empastar, emplastrar, empastifar (s'hi usa també), encrancar (agafar fort), endevenir-se (avenir-se), endéu-siau (adéu-siau), endolit (adolit), endormir (adormir), enforatar (entaforar), enfonyar, engarota o esgarota (garota), enginyar (visar, apuntar, dirigir la punteria dret a un objecte), en(n)aiguar (s') (migrar-se amb una tristor morbosa una criatura o algunes vegades un adult o animal, generalment per desig o gelosia d'allò que ha vist menjar a un altre, per enyorança del mamar, dels acaronaments o d'altres beneficis), enregar, enristar, entemat (tossut), entornejar (envoltar), entorquillar (entortolligar; embolicar (un paquet), entrelluscar (entreobrir porta o finestra; fosquejar, fer-se de nit), entriquell (Conflent), esbergínia (albergínia), esbrollanc (esvoranc), escabotar, escapiar (escalabornar; començar a treballar una fusta o un altre material per a després treballar-lo amb més perfecció), escarcaix, esgargaix (escopinada), escorniflar, escorrilles, escoure (coure fig.), esgallimpar, espenta (empenta), espiar (mirar), estassabarders (eina de camp), esterlocar-estorlocar, esterrissant (esfereïdor), estiregonyar, estragina (teranyina), estrígol (ortiga), estrigolar, farro, fena, fener (faena-feina, faener-feiner), ferrussa (soroll), figa de Maó (figa de moro o de pala), foganya, follet (terbolí), fora (adv. solament; " de/que: tret, llevat de/que), forro (uixer), franquet (cranc), fredeluc, frissar, frixa (freixura), gallir, gambosí (gamba molt petiteta), ganaixa (mandrós), ganarra (peresa), goda (sorneria), grunyell, guifer (pedrer de l'aviram, guier), guspitllejar, jaça, jaçada, jupa, llamec, llerpa (taca), llevanera (llevadora, comare), llimauc, llimoc, llisar (lliscar), llisera (lloc relliscós), llocaret (ximplet), macar, maimó, màmia (ovella o cabra que no segrega llet més que per un mugró), marso (ser (a) ": tornar de la caça sense haver caçat res), menigo (melic, llombrígol. Prats de Balaguer), mossenya, noc, nyafar, nyama, nyany, nyaufar (abonyegar un objecte), ondada (onada), panxegar (panteixar), pa d'ocell (pa que ha agafat el gust del sarró), pa d'ou (mena de flam), palpantes (a les), palatreco/palitreco, passallís, passacamí (menja per a menjar pel camí), passavila (cercavila), patota (nina, joguet), pellot (drap d'escurar), perolada, perolat (calderada, contingut d'un perol), pessigoles, pets de fúger (cames ajudeu-me), penjolar (penjar), penjoll, pioc (malalt), piulots, podrigall, prestatge (bastida), primer (en) (tot primer), prixa (tenir ": tenir parròquia un comerç), queca (embarbussament, embarrassallengua), raïm espenat, ranc (coix), ranquejar (coixejar), rapat (grapat, Conflent), rebitllar (reballar), recoquillar (recaragolar), refastinyar (embafar, disgustar), refastinyós (desmenjat), remolesta (remor), rescald, resquill (esquitx), resquillat (esquitxar), resquitllar (relliscar), reveixí, roella (rosella), roleu, sabater (teixidor, insecte) sabuc (saüc), si ho cal (potser), sodrillar (sotragar), soldre (soler), talaiar, tampa, tanoca, taparada (fer "), temerut (tossut), tempanell, tiratge, tora (cadell, insecte), torcir (torçar), tort (coix), tortejar (coixejar), trebotxar-trebutjar (VERIFICAR grafia), tritllar, tritllo (dringar, dring), troncall (talòs), troncalleria (bestiesa), tuire (tova. mineral) vespilla (espurna), urpir, ventresca, xipot, xipotar, xipoter (tafaneria, tafanejar, tafaner), xot (mussol), xuca-mulla...
 
''Nota'': el rossellonès una certa tendència a afegir el prefix en- (l'IEC recull 'maridar' i 'emmaridar', 'arborar' i 'enarborar') en paraules com emmainadar, emmanllevar, empoar, emprimerenques, enaigualir, encaptivar, enfondo, enfastigar, enfastigós, enfuriat, enlletrat, enllevar, o bé a modificar determinats prefixos com al- per en-: enfalga o faula al Conflent) (alfàbega), antrament (altrament); en- en lloc de a-: embantes, embans, enbantes (abans), embraçar (abraçar), endevenir-se (avenir-se), endéu-siau (Adéu-siau), endormir (adormir), endolit (adolit), enfallegar (afalagar), engitanat (agitanat), enraconar (arraconar), enrossegar (arrossegar), enruïnat (arruïnat), ensaig o enseig (assaig), ensajar (assajar), ensolellat (assolellat), envergonyir (avergonyir); i encara hi ha un altre grup de mots, no tan nombrós com l'anterior, que ha canviat el prefix es- per en-: embiaxat (esbiaixat), enfondrar (esfondrar), engarrapar (esgarrapar)