Obre el menú principal

Canvis

4 bytes afegits ,  fa 4 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Sakhalin +Sakhalín)
| altresdenominacions=アイヌ語 (ainu-go)
| estats=[[Japó]], [[Rússia]]
| regió=[[Hokkaido]], illa de SakhalinSakhalín, [[illes Kurils]], extrem de la península de [[Kamtxatka]] i regió de Tohoku
| parlants= >1000
| rank=No està entre els 100 primers
L''''ainu''' ({{AFI|ˈaɪnuː|}})<ref>Laurie Bauer, 2007, ''The Linguistics Student's Handbook'', Edinburgh</ref> (Ainu: {{lang|ain|アィヌ・イタㇰ}}, ''Aynu itak''; [[japonès]]: {{lang|ja|アイヌ語}} ''Ainu-go'') és una llengua aïllada (única supervivent del grup de llengües ainu) parlada pels membres del grup ètnic dels [[ainus]] a l'illa de [[Hokkaido|Hokkaidō]] al nord del [[Japó]].
 
Fins al segle XX, les llengües ainu es parlaven a la meitat sud de l'illa de [[SakhalinSakhalín]] (ara tota ella pertanyent a Rússia) i també per petits grups de gent a les [[illes Kurils]]. Sols la variant de [[Hokkaido|Hokkaidō]] sobreviu. L'últim parlant d'ainu a [[SakhalinSakhalín]] va morir el 1994 i l'ainu de [[Hokkaido|Hokkaidō]] és ara mateix una llengua moribunda que ha estat en perill durant com a mínim les passades poques dècades. La major part dels 25,000 - 200,000 ainus ètnics del Japó parlen sols [[japonès]] en l'actualitat. En la ciutat de Nibutani (part de Biratori, a Hokkaidō) on viuen molts dels parlants nadius que queden, hi ha 100 parlants, dels quals sols 15 usaven la llengua diàriament a finals dels anys 1980s.
 
Hi ha actualment un moviment actiu que tracta de fer reviscolar el llenguatge, principalment a [[Hokkaido|Hokkaidō]] però també en altres llocs, amb la intenció de revertir un descens de segles en el nombre de parlants. Açò ha conduït a un augment en la quantitat de persones que l'aprenen com a segona llengua, especialment a la regió de [[Hokkaido|Hokkaidō]]. Tot açò es deu en gran part als esforços pioners d'un folklorista ainu dels últims temps, de nom [[Shigeru Kayano]], que és un parlant nadiu de la llengua ell mateix.
|}
 
Les plosives {{IPA|/p t ts k/}} poden ser sonores {{IPA|[b d dz ɡ]}} entre vocals i després de nasals. Tant {{IPA|/ti/}} com {{IPA|/tsi/}} es realitzen com {{IPA|[t͡ʃi]}}, i {{IPA|/s/}} esdevé {{IPA|[ʃ]}} abans de {{IPA|/i/}} i a final de síl·laba. Hi ha un poc de variació entre dialectes; al dialecte de [[SakhalinSakhalín]], els finals sil·làbics {{IPA|/p}}, {{IPA|t}}, {{IPA|k}}, {{IPA|r/}} varen sofrir lenició i es varen 'mesclar' donant {{IPA|/x/}}. Després de {{IPA|/i/}}, aquesta {{IPA|/x/}} es pronouncia {{IPA|[ç]}}. Una parada glotal {{IPA|[ʔ]}} s'insereix freqüentment al començ de les paraules, precedint una vocal tònica, però no és fonèmica.
 
Hi ha un sistema de tons. L'accentuació de paraules específiques varia un poc entre dialectes. Generalment, les paraules que inclouen afixes tenen un cop tònic alt que recau sobre l'arrel o sobre la primera síl·laba si aquesta és tancada o té un diftong, mentre que altres paraules tenen el cop tònic en la segona síl·laba. Hi ha, però, excepcions a aquesta generalització.
223.351

modificacions