Anticlinal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Etimologia: correcció ortogràfica enllestida |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
Es denomina '''anticlinal''' el plec de l'[[escorça terrestre]] en forma de llom, els flancs
[[Fitxer: Anticlinal.png|250px|thumb|En un anticlinal l'empenta tectònica genera una deformació dels materials geològics]]
Línia 11:
L'anticlinal és una deformació en plec format en roques disposades en [[estrat]]s, que resulta d'[[Tectònica de plaques|esforços tectònics]] de tipus divers. En general, un plec anticlinal pot produir-se per pressions tangencials, per lliscament o corriment, per intrusió o ejecció de materials des d'àrees més profundes, o per deformacions verticals del substrat. Excepte en aquests dos darrers casos, el plec representa una reducció de l'àrea ocupada inicialment pels estrats i sol requerir l'existència d'un material plàstic en la base dels estrats plegats. En el cas de les deformacions verticals del substrat a causa del moviment de blocs, els esforços en la cobertora són distensibles. Igualment ho són en els plecs formats per intrusió o ejecció de materials plàstics més profunds, els quals acaben constituint el nucli del plec.
Un anticlinal es compon, en una secció transversal, de flancs i xarnera. Els flancs estan compostos pels estrats que s'inclinen en sentits oposats. Quan el plec està format per estrats de diferent competència i [[plasticitat]], els flancs poden presentar discordances
La xarnera és el lloc on es produeix la [[curvatura]] del plec o, si es vol, el lloc on els flancs es troben. La xarnera pateix tensions de distensió com a conseqüència de la curvatura, de manera que tendeix a obrir-se amb falles normals. Per aquesta causa, la xarnera és el punt més feble del plec, el lloc per on l'[[erosió]] ataca l'anticlinal, que pot arribar a obrir-se abans de concloure els esforços [[Tectònica|tectònics]] que el configuren i a originar un relleu invers, que neix ja invertit. Quan el plec abriga un material plàstic no estratificat de gran potència, la xarnera no es percep en aquesta capa, i es parla, aleshores, de ''nucli del plec''.
El pla axial divideix el plec longitudinalment en dues meitats i talla la xarnera per la clau. El pla axial defineix l'eix del plec, de manera que la seva trobada amb el pla horitzontal [[tangent]] a la clau de la xarnera representa el nivell d'eix que habitualment no es correspon amb el de culminació del plec. La línia que uneix els punts més alts del plec s'anomena ''línia de carenes''. El nivell d'eix o de culminació pot variar al llarg del plec i, en aquest sentit, es parla d'''elevació'' o ''descens del nivell d'eix''. Quan el descens és curt i s'encaixa entre dues elevacions, es parla de ''sella'' perquè el seu perfil recorda el d'una [[Sella de muntar|sella]]. En els extrems del plec, el capbussament dels estrats es disposa en forma de semicercle, a manera d'un quart de taronja; és l'acabament o tancament periclinal (del [[grec]] ''peri'' > voltant).
Un anticlinal pot originar un altre plec que neix d'un dels seus flancs, de manera que es produeix una digitació. El [[radi (geometria)|radi]] del plec, la seva amplada, i també la seva longitud i alçària són variables: podem trobar des de replecs l'amplada dels quals amb prou feines supera alguns [[decímetre]]s, i la seva alçària, algun [[centímetre]] (microplecs); fins a plecs de diverses desenes de quilòmetres d'amplada i centenars de metres d'alçària teòrica de la deformació. Igualment, podem trobar plecs d'alguns decímetres de longitud i plecs de diverses desenes de quilòmetres.
El radi de curvatura de l'anticlinal es pot conservar, de manera que el plec conserva sempre la mateixa forma; en aquest cas es diu que el plec és ''similar'', encara que aquest tipus de plecs és més teòric que real quan es tenen en compte totes les dimensions de l'anticlinal. Quan els estrats del plec mantenen la seva potència independentment de la seva posició, parlem de ''plecs isòpacs'', i quan no la conserven es parla de ''plecs anisòpacs'', que és el cas més usual per les raons que anteriorment s'han comentat. Quan no és possible diferenciar els estrats, es parla d'''antiforma''. Quan una estructura dominantment positiva té grans dimensions i replecs acusats, parlem d'un ''anticlinori''. Convé no confondre aquests termes amb l'anticlinal pròpiament dit.
== Tipus d'anticlinal ==
Línia 29:
Segons la seva disposició transversal, els anticlinals poden ser:
* '''Recte''', quan el pla axial és vertical.
* '''Inclinat''', quan el pla no és perpendicular a la superfície terrestre. Els plecs inclinats presenten flancs dissimètrics en el
* ''' Ajagut o ficat al llit''', quan el pla és paral·lel al pla de la superfície terrestre i els flancs estan horitzontals o subhorizontals.
* '''Bolcat''', quan l'anticlinal adopta una posició contrària, de manera que es presenta com un sinclinal. Aquest plec, com l'anterior, sol associar-se a fractures.
* '''
* '''
* ''' Encavalcant i fallat
* '''
* '''Braquianticlinal'''
* ''' Diapíric, '''
Tant aquests tipus com els que es poden descriure
== Formes de relleu pròpies de l'estructura anticlinal ==
L'[[estructura]] és una abstracció per descriure la carcassa que configura el plec, però rarament un anticlinal s'ajusta per complet a la descripció teòrica de l'estructura, amb tots els seus estrats i sense alteracions significatives. Només en casos excepcionals, com passa amb els plecs que van ser [[Fòssil|fossilitzats]] quan s'acabaven de formar i que s'estan exhumant ara, podem trobar aquesta situació; llavors, diem que és un plec '''original'''. Però el
Per això, quan els plecs estan '''conformes''' amb l'estructura i presenten amb pocs retocs la disposició que l'estructura assigna al relleu, se sol parlar de plecs '''originals'''. Quan els retocs són més grans, però
* '''Volta anticlinal''' conforme, amb forma de llom tancat per una capa rígida que en constitueix la [[volta]]. El tipus més comú és el que apareix en l'estil de relleu [[juràssic]] (perquè caracteritza la regió del [[Jura (coordillera)|Jura]]) i ha servit per proporcionar la nomenclatura de les principals característiques d'aquests plecs. Així, el llom anticlinal s'anomena '''mont''', i pot estar tallat perpendicularment al seu eix per una '''
* ''' Anticlinal no conforme
* '''Comba anular''',
* '''Anticlinals arrasats'''
== Vegeu també ==
|