Revisió del 23:53, 17 març 2015 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: es troba ubicat > està ubicat ← Edició anterior		Revisió del 00:24, 21 març 2015 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals Edició següent →
Línia 19: == Història == Al lloc on avui dia esse situa el museu, s'hi va emplaçar originariament la darrera sinagoga del Call gironí, de la qual s'han recuperat algunes parts entre 2012 i 2015, com és el cas del el bany ritual o micvé. Després que el [[Decret de l'Alhambra]] ordenés l'expulsió dels jueus, a partir de l'any 1492 l'edifici va ser venut i des de llavors va anar passant a mans privades fins a la dècada dels anys 80 del segle XX, moment en què s'inicià el procés de rehabilitació. A començaments dels anys 1990, l'[[Ajuntament de Girona]] i el Patronat del Call de Girona van considerar necessària la creació d'un centre d'estudis i d'una entitat museística que s'encarregués de recuperar, estudiar i donar a conèixer la memòria col·lectiva de la comunitat jueva al territori català i a la mateixa ciutat de [[Girona]]. Línia 25: El projecte arquitectònic va comptar amb dues fases: el mes de juliol de l'any [[2000]] s'inaugurava una primera fase de les sales del museu<ref>{{Ref-publicació\|cognom = A.A.V.V.\|nom = \|article = "Inauguració de noves sales"\|publicació = Butlletí del Patronat del Call núm. 2\|url = http://www.girona.cat/call/butlleti_v1/default.php?BT=23\|data = Tardor 2003\|pàgines = }}</ref>, i el desembre de 2012 s'habilitava un espai dedicat a les exposicions temporals, a la planta baixa de l'edifici. Des de l'any 2003, Sílvia Planas passà a ocupar el càrrec de directora del museu. == Col·leccions == Malgrat la dificultat de preservació d'objectes de la comunitat jueva catalana, ~~degut a~~per causes culturals, polítiques i els més de cinc-cents anys transcorreguts, el museu compta amb una col·lecció de peces que mostren la rica cultura hebrea. A la primera planta, inaugurada el 2003, s'hi explica la '''cultura jueva, la seva quotidianitat, religió, litúrgia i celebracions''', i hi podem trobar alugns vestigis arquitectònics i arqueològics, com són les làpides funeràries amb inscripcions hebrees procedents del cementiri jueu de Montjuïc o el micvé, bany ritual jueu. A la segona planta, oberta al públic a partir de 2007, s'hi parla d''''aspectes culturals, econòmics i científics''' de les comunitats jueves a Catalunya, amb noms com el mestre gironí Mossé ben Nahman o l'astrònom Jacob ben David Bonjorn. El discurs s'acompanya amb joies, atuells i documents originals, a més de reproduccions de segells i facsímils de llibres de medicina, entre d'altres.

Museu d'Història dels Jueus (Girona): diferència entre les revisions