Línia de força: diferència entre les revisions

Una '''línia de força o línia de flux''', en el context delde l'[[electromagnetisme]], és la corba lade [[tangent]] que proporciona la direcció del [[camp (física)|camp]] Enen aquest punt. Com a resultat, també és [[perpendicularitat|perpendicular]] a les línies equipotencials en la direcció convencional de major a menor [[potencial elèctric]]. Suposen una forma útil d'esquematitzar gràficament un camp, encara que són imaginàries i no tenen presència física.

Un tub de força, també anomenat ''tub d'inducció electrostàtica'' o ''tub de camp'', és el conjunt de les línies de força elèctrica que es mou de manera que el seu principi traça una corba tancada sobre una [[Superfície (matemàtiques)|superfície]] positiva, el seu final traça una corresponent corba corresponent tancada sobre la superfície negativa, i la mateixa línia de força hi genera una superfície tubular inductiva. Aquests tubs es diuen [[solenoide|''solenoides'']]s. En [[angle]]s rectes sobre el tub de força, hi ha una [[pressió]] que és un mitjà del producte del [[dielèctric]] i la [[densitat magnètica]]. Si, a través del creixement d'un [[camp (física)|camp]], els tubs de força es disseminen cap als costats o en amplada, hi ha una reacció magnètica a aquest creixement en intensitat del [[corrent elèctric]]. Tanmateix, si un tub de força es mou de bandabiaix, hi ha poca o capgens de resistència que en limiti la [[velocitat]]. Els tubs de força són absorbits pels cossos que hi exerceixen el [[moment]] i la [[massa]] [[gravetat|gravitatòria]].

==Confusions comunscomunes ==

En el context delde l'[[electromagnetisme]], se sol suposar que les línies de força tenen existència física, i fins i tot que són discretes i, per tant, almenys en principi, comptables.

Això deriva, probablement, d'una mala comprensió de l'experiment en el qual s'escampen llimadures de [[ferro]] sobre un full de [[paper]] que està col·locadalocat sobre d'un [[imant]], formant-hi línies discretes. La raó per la qual formen línies discretes no és que s'estiguin alineant amb línies magnètiques discretes pre-existents, sinó que les línies de les llimadures només poden tenir l'amplada d'una partícula de [[ferro]], i quan ess'hi forma una línia, aquesta en repel·leix a les altres. Per tant, el nombre de línies que es veuen i la proximitat entre ellesaquestes depèn de la mida de les partícules de ferro.

Per empitjorar les coses, en l'obsolet [[Sistema CGS]], hi havia una unitat de [[flux magnètic]] anomenada '' línia '' (més tard anomenada '' maxwell ''), que equivalia a 10^-8 [[weber (unitat )|weberíaweberia]].

Quan éses trencadatrenca un imant magnètic al voltant del seu [[Eix de simetria|eix]] de [[simetria]], la gent es pregunta si les línies de força roten o no amb l'imant. La pregunta no té sentit, ja que el flux magnètic no està format per línies discretes. És equivalent a preguntar sobre un disc d'un color uniforme, si el [[color]] (és a dir, la propietat, no la capa) es [[rotació|trencadatrenca]] amb el disc. Aquesta equivocació és la que dóna lloc a la [[paradoxa de Faraday]].

Una altra confusió sorgeix quan es pensa en el que li passa a una càrrega elèctrica que es deixa en el si d'un camp elèctric. ¿Es mourà seguint una trajectòria coincident amb la línia de força sobre la qual es va deixar? Per respondre correctament, cal recordar que sobre la càrrega actua una força proporcional al camp. Si es tracta d'un camp uniforme, les línies que el representen són paral·leles i equidistants, de manera que la força tindrà la direcció d'aquestes, invariable en ser el camp uniforme. El mateix passa si el camp no és uniforme (per exemple, el creat per una càrrega puntual), però les línies que el representen són rectes. No obstant això, quan les línies associades al camp són corbes, la força és tangent a ellesaquestes en cada punt (per ser-ho respecte al camp). Com una força no pot ser tangent a una trajectòria corba, es conclou que la càrrega no es podrà moure al llarg de la línia de força, excepte en el cas que aquesta sigui recta.