Col·lodió humit: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
[[Fitxer: Theodore Roosevelt on broken glass.jpg|right|thumb|Una vella placa deteriorada de col·lodió humit, amb [[Theodore Roosevelt]].]]
El '''col·lodió humit''' és un procediment [[fotografia|fotogràfic]] usat comunament fins a finals del s. XIX, consistent en unes plaques sobre les quequals es dipositava una emulsió fotogràfica de [[nitrat de plata]] en una suspensió de [[gelatina]]. La gelatina tenia la característica de sensibilitzar de formamanera considerablement ràpida el nitrat de plata, de forma que n'escurçava el temps d'exposició a la llum. Es considera que la tècnica va ser inventada gairebé simultàniament per [[Frederick Scott Archer]] i [[Gustave Le Gray]] al voltant de l'any 1850. Aquest tipus de fotografia es popularitzà durant prop de 40 anys, i molts fotògrafs i pioners en van millorar el procés.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.125|consulta=27 de novembre de 2014}}</ref>
 
El mètode suposa la utilització del col·lodió, una espècie de [[vernís]] que s'aboca líquiden forma líquida a les plaques. El [[col·lodió]] se sensibilitzava en nitrat de plata. Les plaques de [[vidre]] havien d'estar molt netes, per poder obtenir imatges nítides i sense taques.
 
Es diu ''col·lodió humit'' perquè la placa ha de romandre humida durant tot el procediment de presa i revelat de les imatges. Això suposava que els [[fotògraf]]s havien de portar amb ells el laboratori fotogràfic, a fi de preparar la placa abans de la presa i procedir a revelar-la immediatament. Es va generalitzar així l'ús de tendes de campanya i de carretes reconvertides en laboratoris per als fotògrafs que treballaven a l'exterior.
 
Un altre dels inconvenients d'aquest mètode era el de la fragilitat de les plaques de [[vidre]] emprades com a suport, que de vegades acabaven ratllades o trencades, posteriorment.
 
Amb l'ús d'aquest procediment es va aconseguir reduir el temps de d'[[Exposició (fotografia)|exposició]] a uns segons, la qual cosa va provocar-ne una disminució dels costos. UnaUn altraaltre dels grans avantatges n'era l'estabilitat de l'[[emulsió]] emprada.
 
La seva generalització va motivar l'abandó d'altres procediments com el [[daguerreotip]], ja que permetia obtenir diverses còpies, o el [[calotip]]. També va suposar la popularització de l'accés al mercat d'imatges de famosos per part de la burgesia i les escasses classes mitjanes.
 
== Història ==
[[Fitxer: 1860 Anonyme Un vétéran et sa femme Ambrotype.jpg|esquerra|thumb|Anònim: "Un veterà amb la seva dona", [[ambrotip]] tenyit a mà -amb col·lodió humit positiu.]]
El col·lodió humit va ser inventat l'any [[1851]] per [[Gustave Le Gray]], que va ser el primer a indicar un procediment amb aquest compost, aconseguinti va aconseguir imatges mitjançant el revelat amb sulfat de protòxid de ferro. [[Frederick Scott Archer]] va publicar, aquest mateix any, a Anglaterra, un estudi del ditd'aquest agent, que va suposar un gran avanç en el desenvolupament de la fotografia.
 
A partir de l'any 1855, es va imposar aquest procediment. Entre els fotògrafs que el van adoptar hi ha alguns autors clàssics com [[Charles Clifford]] i [[J. Laurent]], dos dels més importants fotògrafs que van treballar a Espanya, en l'època de la reina [[Isabel II]].
 
A la [[dècada de 1880]], el seu ús va començar a ser desplaçat per l'aparició de la [[instantània fotogràfica]], de les "plaques seques" de vidre alamb [[gelatina-bromur]]. Però les plaques de vidre alamb col·lodió van seguir emprant-se moltes dècades en els tallers d'arts gràfiques.
 
Les indústries gràfiques encara feien servir el col·lodió humit als anys de la dècada dels 60 del s.XX per a obres de línies i tonalitats, la majoria amb tintes negres sobre fons blanc, ja que, en grans formats, aquesta tècnica era força més econòmica que ella del [[cel·luloide]].
 
== Vegeu també ==
21.593

modificacions