|
[[Fitxer:Gabriel Balart i Crehuet (1895).jpg|thumb|'''Gabriel Balart i Crehuet''']]
'''Gabriel Balart i Crehuet''' ([[Barcelona]], [[8 de juny]] del [[1824]] - [[5 de juliol]] del [[1893]]) va ser un [[compositor]], [[director d'orquestra]] i [[pedagog]] català.
== Biografia ==
A set anys va començar a estudiar solfeig, piano i violí amb Francesc Sala. Posteriorment, [[Marià Vallès i Isant#Notes|Antoni Pasarell]] li ensenyà composició i violí. El 1842 anà a París, a ampliar la seva formació<ref name="necrologica">{{ref publicació|nom=J.|cognom=Roca y Roca|títol=Necrológica|publicació=La Vanguardia|data= 9 juliol 1893|pàgina=4|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1893/07/09/pagina-4/33422087/pdf.html}}</ref> amb [[Jean-Delphin Alard]], estudiant Harmonia amb [[Victor Dourlen]] i Contrapunt, Fuga i Composició amb l'operista italià [[Michele Carafa]]; hi obtingué el Premi Extraordinari del Conservatori. L'any 1849 es traslladà a Milà, on conegué la música escènica de l'època i es féu càrrec de la direcció del "Teatro Re", un dels millors teatres d'òpera de l'època. S'establí definitivament a Barcelona el 1853, i es dedicà a l'ensenyament; també dirigí òperes, tant a Barcelona com a Madrid.
Dirigí l'estrena de l'obertura de l'òpera ''[[Rienzi]]'', de [[Richard Wagner]] al [[Liceu]] de Barcelona el 6 de febrer del 1874. L'any 1886 cessà la seva producció com a compositor, de resultes d'haver estat nomenat professor d'harmonia i composició al [[Conservatori del Liceu]] de Barcelona. Més endavant esdevingué el segon director en la història de la institució, en reemplaçar-hi en [[Marià Obiols i Tramullas|Marià Obiols]]; conservà el càrrec fins a la mort. Tingué per alumnes<ref name="necrologica"/> una diversitat de futurs grans professionals: el seu successor en la direcció del conservatori, [[Francesc de Paula Sànchez i Cavagnach|Sànchez i Cavagnach]], [[Antoni Nicolau i Parera|Antoni Nicolau]], [[Vicenç Negrevernis]], [[Joaquim Maria Vehils i Fuchs|Joaquim Maria Vehils]], [[Domènec Sànchez i Deyà|Domènec Sànchez]], [[Joan Escalas i Feliu|Joan Escalas]], [[Màrius Calado i Colom|Màrius Calado]]...
En la seva l'estada italiana compongué algunes òperes, però sense gaire ressò. A partir de mitjans dels anys 50 començà a escriure sarsueles, algunes amb força èxit, com ''Amor y arte'', ''Los diamantes negros'', ''Los guardias del rey de Siam'' i ''Rival y duende''. A més a més, també va ser autor de diverses simfonies, dos himnes, peces corals i música de saló.<ref name="necrologica"/>
El seu fill, '''Gabriel Balart i Sobrevals''', també va ser músic.
|
