Emili Giralt i Raventós: diferència entre les revisions

}}

'''Emili Giralt i Raventós''' ([[Vilafranca del Penedès]], [[1927]] - [[Barcelona]], [[2008]]) fou un historiador català.

Llicenciat el 1951 i deixeble de [[Jaume Vicens i Vives]], ha estat lector de castellà a la Universitat de Durham a [[Newcastle]] (1954-1955),<ref name=IEC>{{citar web |url=http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000070%5C00000001.pdf |títol=Emili Giralt i Raventós |consulta=27/3/2012 |obra= |editor=IEC |data= |llengua= }}</ref> professor a la [[Universitat de Barcelona]] (1959), catedràtic d'Història Universal Moderna i Contemporània a la [[Universitat de València]]<ref name=IEC/> (1965-1971) i a la de Barcelona (des del 1971). Fou director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona del 1975 al 1998. És el fundador i director del Centre d'Estudis d'Història Rural i de la revista Estudis d'Història Agrària, des del 1977. Fou director del Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, degà de la Facultat de Geografia i Història i vicerector d'ordenació acadèmica. També fou professor associat a la [[Universitat de la Sorbona]] del 1981 al 1983, i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (1992). Els seus treballs historiogràfics tracten, principalment, temes agraris, econòmics i socials de l'època moderna i contemporània. S'ha especialitzat en l'estudi de la població, de la història agrària i dels moviments socials als [[Països Catalans]].