Càrrega buida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot corregeix l'ORDENA, en treu blancs i caràcters especials i posa majúscula on toca.
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
[[Fitxer: Obus 501556 fh000021.jpg|thumb|350px|Secció d'un projectil [[HEAT]] amb la configuració de càrrega buida visible al seua l'interior,; el con buit de coure està a la part superior del projectil; just sota del con, la zona groga conté l'explosiu.]]
La '''càrrega buida''' és una tècnica de construcció de [[projectil]]s explosius. Consisteix a redirigir i concentrar la força de l'explosió del projectil, per tal de superar un [[blindatge]]. La granada impacta contra el blindatge enemic, es detona la càrrega explosiva i, a causa de la forma en què està disposada, gran part de la força de l'explosió es projecta cap endavant
 
El principi de la càrrega buida consisteix bàsicament a aprofitar la força de l'explosió de la càrrega del projectil per fondre el metall d'un [[blindatge]]. Quan el projectil impacta contra el blindatge enemic, es detona la càrrega explosiva i, a causa de la seva disposició, es projecta cap endavant, amb una força i velocitat de 8.000 m/s i 10.000 k/cm² de pressió. L'efecte s'incrementa si s'afegeix un recobriment metàl·lic en forma de con invertit a l'explosiu, de manera que aquest recobriment es fon per la detonació i es forma un dard semilíquid que es projecta contra l'acer enemic i en fon el blindatge.
 
L'efecte s'aconsegueix disposant l'[[explosiu]] en forma còncava (forma de bol buit) o ​​cònica al voltant d'un con, generalment de [[coure]]. En produir-se l'explosió, la força d'aquestaaquest "rebota" a l'interior del con, que esse'n desvia de forma perpendicular a les parets d'aquest. L'efecte resultant és una suma dels components [[vector normal|normals]] al centre del con, que es converteix en un raig de gasos ([[plasma (estat de la matèria)|plasma]]) a alta pressió i temperatura, que arrossega el metall fos del propimateix con i el projecta cap al punt d'impacte del projectil, de formamanera que ess'hi produeix un efecte de [[penetració]] de fins a 30 o 40 cm en formigó o acer.
 
L'angle més adequat per al con és el de 60 graus; també cal optimitzar la distància de la base del con al [[blindatge]], amb la qual cosa esse'n millora sensiblement el poder de penetració. Aquest sistema de disposar l'explosiu en forma de càrrega buida es basa en l'[[efecte Monroe]].
 
Els panellsplafons separadors (planxes metàl·liques o reixetes de metall), disposats a uns decímetres de distància del blindatge principal, anul·len gairebé per complet els efectes d'aquest tipus de munició.
 
Es va utilitzar per primer cop en la [[Segona Guerra Mundial]] per part d'[[Alemanya]], en les seves armes personals [[anticarro]] [[Panzerfaust]]. Durant la Guerra del Golf, els tancs [[M1 Abrams]] nord-americans utilitzaven el projectil de càrrega buida [[STalbot]], que va destruir molts [[T-62]] i [[T-55]] en penetrar-ne la seva cuirassa, incinerar la tripulació i, posteriorment, fer detonar tots els explosius al seu interior.
 
{{ORDENA:Carrega Buida}}