Diferència entre revisions de la pàgina «Mefistofele»

cap resum d'edició
En aquests dos aspectes Mefistofele és el precursor de Yago, de l'''[[Otello (Verdi)|Otello]]'' verdià, que al seu torn influiria en els autors [[veristes]] i, encara que lateralment, en la figura de Scarpia, de la ''[[Tosca]]'' de [[Puccini]]. Boito, que va alternar la seva dedicació a la música amb l'activitat literària, sempre es va creure millor dotat per aquesta que per a la primera i, no obstant això, encara que cap comentarista italià vol reconèixer-ho és molt possible que la seva personalitat musical influís en l'últim Verdi pel contacte constant en que van estar tots dos compositors des que van iniciar la revisió de ''[[Simon Boccanegra]]'' (1881) i després la composició de les dues grans òperes finals de Verdi: ''Otello'' i ''[[Falstaff (Verdi)|Falstaff]]'', utilitzant els magistrals llibrets de Boito.<ref name="LV1987" />
 
''Mefistofele'' se sosté fermament en el repertori internacional gràcies a la personalitat de les seves melodies i la seva espectacularitat coral, i no pel fet que sigui la versió més completa del ''Faust'' de Goethe que existeix en el camp de l'òpera vigent. En el fons, per molt que s'hagi insistit en els valors literaris de les òperes, aquestes acaben triomfant o enfonsant-se per la música. I aquesta, en ''Mefistofele'' és el seu principal atractiu.<ref name="LV1987" />
coral, i no pel fet que sigui la versió més completa del ''Faust'' de Goethe que existeix en el camp de l'òpera vigent. En el fons, per molt que s'hagi insistit en els valors literaris de les òperes, aquestes acaben triomfant o enfonsant-se per la música. I aquesta, en ''Mefistofele'' és el seu principal atractiu.<ref name="LV1987" />
 
== Estrena a Catalunya ==
 
Després de l'estrena a Barcelona el desembre de 1880, el fervent wagnerià i apòstol de la nova música alemanya, [[Joaquim Marsillach]],
va abandonar momentàniament les seves polèmiques sobre les virtuts de la música de Wagner i sobre els defectes de l'òpera italiana (que defensava el crític del ''[[Diario de Barcelona]]'', [[Antoni Fargas i Soler]]) i va publicar tot un opuscle dedicat a la nova òpera de Boito. Amb aquest opuscle no només lloava la nova generació italiana, sinó que es postulava com a amic de l'òpera d'aquest país sempre que complís unes condicions mínimes d'adequació al nou estil.<ref name="LV1987" />
complís unes condicions mínimes d'adequació al nou estil.<ref name="LV1987" />
 
== Argument ==
[[Fitxer:Chaliapin F. (Шаляпин Ф. И.) 1910 as “Mefistofele”.jpg|thumb|[[Fiódor Xaliapin]] com a Mefistofele l'any 1910]]
===Pròleg===
En el cel. Déu rodejat per les forces celestials. Es presenta Mefistofele, qui es queixa que cada vegada li motiva menys temptar l'home. El cor celestial li pregunta si coneix l'ancià [[Faust (llegenda)|Faust]]. Ell respon que sí, i a més explica que el vell és fidel devot del Senyor. Aquesta consulta revifa l'interès del maligne per captar més serfs, la qual cosa l'indueix a apostar amb Déu per l'ànima de Faust. El seu envit és acceptat. Mefistofele desapareix. Després d'ell, les forces celestials es dissolen.
==Moments més cèlebres==
 
Les intervencions corals de veus blanques com a adultes al pròleg i l'epíleg són dels millors moments de la partitura. L'estil de Boito és una amalgama de les experiències operístiques anteriors, amb algunes peces que podrien estar integrades en el ja llunyà món de l'òpera [[belliniana]] (com l'ària de Margherita, la més famosa de la partitura, ''L'altra notte in fondo al mare'', amb la seva introducció instrumental tradicional i la seva estructura regular, apta per ser repetida amb ornamentacions, si la cantant ho desitja), i amb una escriptura tensetensa i sostinguda, que anuncia el llenguatge [[verista]], en altres parts de l'obra, i singularment en les intervencions per elal tenor.<ref name="LV1987" />
 
== Referències ==
175.278

modificacions