Carmina burana (cants goliards): diferència entre les revisions

El [[còdex]], que és un llibre en fulles blanques que normalment s'utilitza per escriure a mà, a més, recull un total de 300 rimes, escrites majoritàriament en [[llatí]] (encara que no amb metre clàssic), en part en un dialecte del [[llengües germàniques|germànic]] antic mitjà, i del [[francès]] antic. Van ser escrits per estudiants i clergues pels volts de la [[dècada del 1230]], i s'hi fa gala del gaudi per viure i de l'interès pels plaers terrenals, per l'amor carnal i el gaudi de la natura, i amb la seva crítica satírica als estaments socials i eclesiàstics, ens donen una visió contraposada a la que es va desenvolupar en el segle XIX respecte a l'edat mitjana com una "època fosca".

 

 

Els ''manuscrits del Carmina Burana'' són la màxima representació de la [[Goliard|poesia goliarda]], un moviment internacional, amb cançons originàries de diferents països: Occitània, França, Anglaterra, Escòcia, Suïssa, Corona d'Aragó, Castella i Alemanya que tracten temàtiques relacionades amb el vi, el joc i les dones. En els '''''Carmina Burana''''' se satiritza i critica tota la societat en general, especialment les persones que ostentaven el poder a la corona i sobretot en el clergat. Les composicions més característiques són les ''Kontrafakturen, ''produccions artístiques que imiten el ritme de les lletanies de l'[[Antic Testament]] per satiritzar la decadència de la cúria romana, o per construir elogis a l'amor, al joc o, sobretot, al vi, en la tradició dels ''carmina potoria''.