Diferència entre revisions de la pàgina «Ricard III d'Anglaterra»

Backingham--> Buckingham; ascenció-->ascensió; herei-->hereu
m (Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.)
(Backingham--> Buckingham; ascenció-->ascensió; herei-->hereu)
== Biografia ==
=== Infància ===
Ricard va néixer al Castell de Fotheringhay, a [[Northamptonshire]]. Era el vuitè i darrer fill de [[Ricard Plantagenet]] i Cecília Neville, i el quart que va arribar a l'edat adulta. Ricard va passar la major part de la seva infància al Castell de Middleham sota ella tutelatgetutela del seu cosí Ricard Neville, el 16è comte de Warwick. Allí coneixeria a la filla de Warwick Anna Neville, amb qui s'acabaria casant.
 
Com a descendent de les branques dels [[Casa de York|York]] i dels Mortimer de la casa reial dels [[Dinastia Plantagenet|Plantagenet]], el seu pare aspirava al tron d'Anglaterra. La guerra que s'esdevingué entre els York i la casa regnant dels [[Casa de Lancaster|Lancaster]] s'anomenà la [[Guerra de les Dues Roses]]. Quan el seu pare i el seu germà gran Edmund van morir a la Batalla de Wakefield, Ricard era encara un nen.
El segon dels germans, Eduard, aconseguí acabar amb la casa Lancaster i pujà al tron. Durant el regnat del seu germà Ricard va demostrar lleialtat i habilitats com a comandant. Va ser recompensat amb extenses terres al nord d'Anglaterra, i els títols de Duc de Gloucester i Governador del Nord, convertint-se en el noble més poderós i ric del regne. En canvi l'altre germà del rei, Jordi Plantagenet, va ser executat per traïció.
 
=== AscencióAscensió al tron ===
A la mort d'Eduard IV, el 9 d'abril dedel 1483, Ricard quedà a càrrec dels seus dos nebots: el nou rei Eduard V, de 12 anys, i Ricard de Shrewsbury, de 9. Al cap d'uns mesos va fer arrestar i executar alguns consellers acusant-los de planejar l'assassinat d'Eduard V, i poc després feu traslladar a Eduard i Ricard a la Torre de Londres justificant-ho com una mesura per garantir la seguretat dels dos nens. Ni Eduard ni Ricard van ser mai més vistos.
 
El 22 de juny dedel 1483 davant de la Catedral de Sant Pau es llegí una declaració de Ricard en la quequal assumia el tron d'Anglaterra basant-se en què el matrimoni d'Eduard IV havia estat il·legítim i que, en conseqüència, els dos nens eren bastards i ell era l'hereu ade la corona. La proclamació tenia el suport d'una acta del Parlament que constatava, d'acord amb el testimoni d'un bisbe, que Eduard s'havia casat en secret amb Elionor Butler abans de casar-se amb [[Elisabet Woodville]], invalidant el segon matrimoni.
 
El 6 de juliol de 1483 Ricard fou coronat a l'Abadia de Westminster com a Ricard III.
Per exemple, els textos transmesos pels [[Casa Tudor|Tudor]] on se'l descrivia com a geperut, amb el llavi torçat i una mà morta no semblen tenir cap base real, i són fruit d'un temps que s'associava la deformitat física amb un caràcter malvat. Tot i això, encara ara és conegut com a "Ricard ''Crookback''" (esquena corbada). L'any [[2013]], però, s'identificaren les restes del rei,<ref name="Despulles_Ara"/> que evidenciaven que Ricard III patia [[escoliosi]] quan va morir,<ref name="Despulles_EP"/> un fet que donaria una certa credibilitat a aquesta descripció.
 
Els defensors de Ricard també al·leguen que el fet que usurpés el tron dels seus nebots es podria considerar com una necessitat en temps de guerra (ja que un noi de difícilment hauria estat el líder necessari per combatre a la Guerra de les Dues Roses), i a més a més també cal considerar la possibilitat que l'acusació d'il·legitimitat dels fills d'[[Eduard IV d'Anglaterra|Eduard IV]] fos verídica (o com a mínim que no fos una fabricació del mateix Ricard). Sobre l'assassinat dels prínceps, Ricard és tan sols un dels sospitosos i el cert és que d'altres candidats com el Duc de BackinghamBuckingham o el mateix [[Enric Tudor]] també han de ser tinguts en compte.
 
Al segle XX es va establir la Societat Ricard III, el propòsit de la qual és netejar el nom del seu patró i discernir la veritat de les difamacions escampades posteriorment.
 
=== Núpcies i descendència ===
Després de la decisiva victòria dels York a la Batalla de Tewkesbury, el 12 de juliol dedel 1472, Ricard va casar-se amb la jove filla del comte de Warwick, [[Anna Neville]]. El primer marit d'Anna havia estat Eduard de Westminster, el fill i hereihereu d'[[Enric VI d'Anglaterra|Enric VI]] que precisament havia mort lluitant pels Lancaster a Tewkesbury.
 
Un any després Ricard i Anna van tenir el seu únic fill: Eduard Plantagenet, també conegut com a [[Eduard de Middleham]]. El príncep va morir el [[9 d'abril]] dedel [[1484]], poc després de la coronació del seu pare. Anna va morir l'any després, de manera que quan Ricard va caure lluitant contra els Lancastrians al Camp de Bosworth era ja un vidu sense descendència legítima.
 
== Representacions en la ficció ==
* La representació més famosa de Ricard III és la de l'[[Ricard III (Shakespeares)|obra epònima]] de [[William Shakespeare]]. Hi apareix com un geperut lleig i ambiciós capaç de qualsevol cosa per aconseguir el poder. L'obra comença amb l'ascensió al tron del seu germà Eduard IV, i la conspiració de Ricard contra l'honor i la vida del germà d'ambdós (Jordi) que és aal davant seu en l'ordre de successió. També manipula Anna Neville per casar-s'hi demostrant grans dots per a l'engany. Quan el seu germà mor, usurpa el tron al seu nebot Eduard V, ordenant-ne l'empresonament i l'assassinat d'ell i el seu germà. L'obra acaba amb la batalla de Bosworth, on abans de morir Ricard cau del cavall i recita l'exclamació més coneguda de l'obra (i sovint atribuïda al personatge històric real): "Un cavall! Un cavall! El meu regne per un cavall!"
* La primera part de la sèrie de televisió anglesa l'[[Escurçó Negre]] està escrita des del punt de partida quequan Ricard III va vèncer Enric Tudor al Camp de Bosworth, però va ser mort accidentalment per Edmund ''Blackadder'' ([[Rowan Atkinson]]), el fill d'un adult Ricard de Shrewsbury, que seria coronat com a Ricard IV. A l'últim episodi, Enric Tudor usurpa el tron i reescriu la història que ha arribat en l'actualitat.
 
== Referències ==
5.006

modificacions