Priel: diferència entre les revisions

Un '''priel''' és una mena de canal natural fora dels dics a les [[plana de marea|planes de marea]] de costes arenoses sotmesos a moviments de [[marea]] amb un desnivell de més d'uns metres al [[mar del Nord]] i als [[estuari]]s dels rius que hi desemboquen (per exemple: [[Somme]], [[Escalda]], [[Ems]], [[Weser]], [[Elba (riu)|Elba]] i [[Eider]]). Es pronuncia [pri:l], és un mot [[neerlandès]] o [[baix alemany]], d'[[etimologia]] desconeguda.<ref>{{Ref-llibre |cognom= van Veen |nom= P.A.F |autor= |enllaçautor= |cognom2= van der Sijs |nom2= Nicoline |autor2= |enllaçautor2= |capítol= priel |editor= |títol= Etymologisch woordenboek (Diccionari etimològic) |llengua= neerlandès |volum= |edició= |editorial=Van Dale Lexicografie |lloc= Utrecht-Antwerpen |data= 1989 |pàgina=696 |isbn= 90-6648-312-1}}</ref> S'utilitza també la paraula sinònima ''zwin,'' que subsisteix en molts topònims, del qual el més conegut és ''Het Zwin'' el braç de mar, avui ensorrat, del port medieval de [[Bruges]] o la ciutat de [[Zwijndrecht]] (= [[gual]] al Zwin)<ref>{{Ref-llibre |cognom= Geerts |nom= Guido |autor= |enllaçautor= |cognom2= van den Boon |nom2= Ton |autor2= |enllaçautor2= |capítol= zwin |editor= |títol= Van Dale Groot woordenboek der Nederlandse Taal (Gran diccionari de la llengua neerlandesa) |llengua= neerlandès |volum= 3|edició=13a ed.|editorial=Van Dale Lexicografie |lloc= Utrecht-Antwerpen |data= 1999 |pàgina=4137 |isbn= 90 6648 421 7 }}</ref> És una formació hidrogràfica de les costes sorroses o dels estuaris de rius a les quals hi ha un gran desnivell entre la marea alta i la mare baixa. El corrent canvia de direcció quatre vegades al dia: a marea alta terra endins i a marea baixa a mar enllà. El calat és força variable entre zero i alguns metres i el seu curs superior pot caure sec o quasi sec a marea baixa. Un priel pot ser la prolongació d'un riu dividir-se en uns braços. Els priels més llargs són al [[mar de Wadden]] i a la boca del Somme.

[[Fitxer:Priel_im_Sahlenburger_Watt.jpg|esquerra|thumb|Priel a marea baixa al [[Mar de Wadden|wad]] de [[Sahlenburg]] a prop de [[Cuxhaven]]. Es veu [[Neuwerk]] a l'horitzó.]]

[[Fitxer:11-09-04-fotoflug-nordsee-by-RalfR-024.jpg|thumb|Priel al Mar del Nord]]

Des de l'[[edat mitjana]], l'home va intervenir i canviar el llit dels priels o zwins, en construir dics per a protegir els pobles sovint inundats i per a crear terra de conreu. Les inundacions llargues després dels marors fortíssims de 1953 als [[Països Baixos]] i de 1962 als estuaris de l'Elba i del Weser a [[Alemanya]] van instigar un campanya d'obres d'enginyeria civil que van tallar molts ''priels'', punt feble de la costa, de la marea. La protecció va millorar, però un biòtop ric riscava de desaparèixer. Es cerquen solucions per a restaurar la influència de la marea tot i garantir un nivell de protecció suficient. Una de les solucions són els dics permeables que poden tancar-se completament en cas de maror fort. La ''stormvloedkering'' a l'Escalda oriental n'és un exemple.