Obre el menú principal

Canvis

Correcció de "a l'entorn de" per "entorn de"
El maig del 1420 Alfons s'embarcà en una expedició per consolidar el domini catalano-aragonès a les illes de Sardenya, Sicília i Còrsega. Durant aquest període de viatge constant va interessar-se per la successió del [[regne de Nàpols]], on governava la [[Joana II de Nàpols|reina Joana II]] sense descendència, i aquesta el va adoptar com a futur hereu l'agost de 1420.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Figueres |nom=Josep M. |títol=Història contemporània de Catalunya |url=http://books.google.cat/books?id=WXpu47ZF1vwC&pg=PA37&dq=alfons+1421+hereu&hl=ca&ei=6DJoTcC4K4zrOffJvMYL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC0Q6AEwAQ#v=onepage&q=alfons%201421%20hereu&f=false |editorial=Editorial UOC |data=2003 |isbn=8483187736 |pàgines=p.37 }}</ref> Alfons va derrotar l'octubre del 1421 amb un estol comandat per [[Romeu de Corbera]] als genovesos a la [[batalla de la Foç Pisana]],<ref>{{es}} Josep Ametller i Vinyas, ''Alfonso V de Aragón en Italia y la crisis religiosa del siglo XV'', p.118-120</ref>
 
Després de combatre contra les tropes de [[Muzio Sforza]] a l'[[Batalla del Castel Capuano|entorn del Castel Capuano]], on la reina estava sent assetjada, Alfons el Magnànim es va haver de retirar al [[Castell Nou de Nàpols|Castell Nou]], però el suport de les 22 galeres comandades per [[Joan Ramon Folc II de Cardona]] va millorar la seva posició.<ref>{{ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0014923 |títol=Joan Ramon Folc de Cardona |consulta=8 maig 2011 |obra= |editor=Enciclopèdia.cat |data= |llengua= }}</ref> La reina, pressionada pels angevins féu marxa enrere i el 1423 adoptà [[Lluís III de Provença|Lluís III d'Anjou]] (qui onze anys abans havia estat competidor del seu pare al [[Compromís de Casp]]) i Alfons va posar rumb de tornada als seus regnes, no sense abans [[Saqueig de Marsella|destruir el port de Marsella]] amb la seva flota, el més important dels dominis angevins.<ref>{{es}} Luis Suárez Fernández, ''[http://books.google.cat/books?id=oM93XvTFdPIC&pg=PA492&dq=marsella+1423&hl=ca&ei=h5jjS5W9K-OfOPbtteUN&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CFwQ6AEwBw#v=onepage&q=marsella%201423&f=false Historia de España antigua y media]'', p.492</ref>
 
Entre el [[1429]] i el [[1430]] va [[Guerra dels Infants d'Aragó|entrar en guerra]] amb el [[Regne de Castella]] per la defensa dels drets dels seus germans, els [[Infants d'Aragó]], [[Joan II d'Aragó]] i [[Enric I d'Empúries]],<ref name="Diccionari"/> que acabà amb la [[batalla d'Olmedo]] que suposà la mort d'[[Enric I d'Empúries]] i el triomf dels seus enemics a Castella.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balado Pachón |nom=A. |títol=Actas del IV Curso de Cultura Medieval seminario, La fortificación medieval en la Península Ibérica |capítol=Fases constructivas del castillo de Portillo |url=http://books.google.cat/books?id=xkQWxoKpxEYC&pg=PT266&dq=Batalla+de+Olmedo+1445&hl=ca&sa=X&ei=hS2RUua4Is6T0QXxg4GgAg&ved=0CEsQ6AEwAw#v=onepage&q=Batalla%20de%20Olmedo%201445&f=false |llengua=castellà |editorial=Santa María la Real |data=2001 |pàgines=266 |isbn=8489483159}}</ref>
351

modificacions