Obre el menú principal

Canvis

Correcció a nivell tipogràfic, de coherècia i cohesió
Germà petit de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], li fou encarregat pel seu germà el govern dels històrics territoris de la [[Casa d'Àustria]]: l'[[Arxiducat d'Àustria]], el [[Comtat del Tirol]], el [[Ducat d'Estíria]], el [[Ducat de Caríntia]] i el [[Ducat de Carniola]]. Per tal de desenvolupar més còmodament aquesta tasca fou nomenat, per l'emperador, rei de romans, títol vinculat a l'hereu de l'Imperi. Després de la mort de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], Ferran assumí el títol d'emperador del Sacre Imperi fins a la seva mort.
 
Amb la derrota i mort del rei [[Lluís II d'Hongria]] a la [[Batalla de Mohacs (1526)|Batalla de Móhacs]], cunyat de Ferran, els otomans, dirigits pel soldà [[Solimà II]], havien ocupat la major part d'[[Hongria]] i única resistia una petita llenca de terra hongaresa entre [[Àustria]] i l'[[imperi Otomà]]. Aquesta derrota hongarèshongarèsa comportà l'elecció de Ferran com a rei de [[Bohèmia]] i d'[[Hongria]] però també l'inici d'un període que duraria més de 150 anys de setges otomans sobre Viena.
 
Amb l'elecció de Ferran com a rei d'[[Hongria]], certs sectors de la noblesa hongaresa es posicionaren en contra de l'emperador i a favor del voivode de la [[Transilvània]], [[Joan Zapolya]]. La batalla de [[Tokaj]], de l'any [[1527]], entre els partidaris de Ferran (part de la noblesa i les tropes imperial) i els partidaris de Joan, donà la victòria a Ferran i consolidà el domini austríac sobre les restes de l'antic Regne d'Hongria.
==Problemes subsegüents==
 
Després de 1555, la [[Pau d'Augsburg]] va esdevenir el document de legitimació legal que regula la coexistència dels luterans i catòlics en les terres alemanyes del Sacre Imperi Romà,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bettenson |nom=Henry |cognom2=Maunder |nom2=Chris |títol=Documents of the Christian Church |url=http://books.google.cat/books?id=S92eUtZzosgC&pg=PA228&dq=Peace+of+Augsburg+1555&hl=ca&sa=X&ei=eydeVKbwHcjpaNbSgtgD&ved=0CCgQ6AEwAQ#v=onepage&q=Peace%20of%20Augsburg%201555&f=false |llengua=anglès |editorial=Oxford University Press |data=2011 |pàgines=229 |isbn=0191501514}}</ref> i va servir per millorar moltes de les tensions entre els seguidors de la "vella fe" (el catolicisme) i els seguidors de [[Luter]], però tenia dos defectes fonamentals. En primer lloc, Ferran s'havia precipitat en l'article sobre ''Reservatum ecclesiasticum'' durant el debat, no s'havia sotmès a l'escrutini i debat concom fou el cas de l'àmplia acceptació i suport del ''Cuius regi, eius religio''. En conseqüència, la seva redacció no cobria la totalitat o la majoria dels escenaris, fins i tot legals potencials. El ''Ferdinandei declaratio'' no va ser objecte de debat en la sessió plenària en absolut. Usant la seva autoritat per "actuar i resoldre", Ferran l'havia afegit en l'últim moment, en resposta a la pressió exercida per les famílies principesques i cavallers.
 
Si bé aquestes deficiències específiques es va girar contra l'Imperi en les dècades posteriors, potser la major debilitat més gran de la pau d'Augsburg va ser la seva incapacitat per tenir en compte la creixent diversitat de les expressions religioses que sorgeixen en les tradicions dels anomenats evangèlics i reformats. Altres confessions havien adquirit legitimitat popular, sinó legal, en les dècades següents i el 1555, les reformes proposades per Luter ja no eren les úniques possibilitats d'expressió religiosa: anabaptistes, com el frisó [[Menno Simons]] (1492-1559) i els seus seguidors, els seguidors de [[Joan Calví]], que van ser particularment forts al sud-oest i nord-oest, i els seguidors de [[Ulric Zwinglio]] van ser exclosos de les consideracions i proteccions d'acord amb la Pau d'Augsburg. Segons l'acord de d'Augsburg, les seves creences religioses romanien herètiques.
 
==Abdicació de Carles V; Ferran emperador==
En 1556, enmig de gran pompa, i recolzant-se en l'espatlla d'un dels seus favorits (el comte Guillem de Nassau i Orange, de 24 anys), Carles va regalar les seves terres i càrrecs. L'imperi espanyol, que incloïa a Espanya, els Països Baixos, Nàpols, Milà i les possessions d'Espanya a Amèrica, va ser per al seu fill, [[Felip II d'Espanya|Felip]]. El seu germà, Ferran, que havia negociat el tractat l'any anterior, ja estava en possessió de les terres austríaques i també succeiria a Carles com a emperador del Sacre Imperi. Aquest curs dels esdeveniments es va garantir ja el [[5 de gener]] de [[1531]] quan Ferran va ser escollit [[rei dels Romans]] i així el legítim successor de l'emperador regnant.
 
Les opcions de Carles eren apropiades. Felip era culturalment castellà: va néixer a [[Valladolid]] i es va criar a la cort espanyola, la seva llengua materna era el castellà, i preferia viure a Espanya. Ferran estava familiaritzat amb, i per, els altres prínceps del Sacre Imperi Romà. Encara que ell també havia nascut a Castella, havia administrat els assumptes del seu germà a l'Imperi des de 1531. Alguns historiadors sostenen que Ferran també havia estat tocat per les filosofies reformades, i va ser probablement el més proper a quequè mai va arribar un protestant al Sacre Imperi Romà; l'emperador va romandre nominalment catòlic durant tota la seva vida, i es diu que es va negar a rebre els últims sagraments al seu llit de mort; però altres historiadors mantenen que era tan catòlic com el seu germà, si bé tendien a veure la religió com fora de l'esfera política.
 
L'abdicació de Carles va tenir conseqüències de llarg abast en les relacions imperials diplomàtiques amb França i els [[Països Baixos]], sobretot en la seva porció de les corones d'Espanya a Felip. A França, els reis i els seus ministres estaven cada vegada més incòmodes amb l'encerclament dels Habsburg i van buscar aliats contra l'hegemonia d'aquestosaquests entre els territoris fronterers d'Alemanya, i fins i tot d'alguns dels reis protestants. Als Països Baixos, l'ascensió de Felip a Espanya plantejava problemes particulars, pel bé de l'harmonia, l'ordre i la prosperitat; Carles no havia bloquejat la Reforma, i havia tolerat un alt nivell d'autonomia local. Un príncep fervent catòlic i rígidament autocràtic com Felip, feia témer una política agressiva, econòmica i religiosa cap als holandesos, el que resulta en una rebel·lió holandesa poc després que es va convertir en rei. La resposta militant de Felip va significar l'ocupació de gran part de les províncies per les tropes de, o al servei de, l'Espanya dels Àustries i el l'anar i venir dels homes espanyols en l'anomenada "carretera espanyola" entre els Països Baixos i el nord d'Itàlia, a través de les terres de [[Borgonya]] i de [[Flandes]].
 
L'abdicació no convertia automàticament a Ferran en emperador. Carles va abdicar com a emperador el gener de 1556 en favor del seu germà Ferran, però, a causa del llarg debat i tràmit burocràtic, la Dieta Imperial no va acceptar la renúncia (i per tant que fos jurídicament vàlida) fins al [[3 de maig]] de [[1558]]. Fins a aquesta data, Carles va continuar utilitzant el títol d'emperador.
L'any [[1552]], Ferran I redactà el seu [[testament]] definitiu. En aquest testament es consolidà el repartiment dels països patrimonials. Així, el seu fill primogènit rebia la dignitat imperial i el territori de la [[Baixa Àustria]], el regne de [[Bohèmia]] i l'escàs territori hongarès que subsistia a les mans de la Casa d'[[Àustria]] després de les nombroses incursions otomanes. El segon fill, l'arxiduc [[Ferran II d'Àustria]] rebia el [[Comtat del Tirol]] i els territoris habsburguesos repartits pel sud d'[[Alemanya]] ([[Àustria Anterior]]). L'arxiduc [[Carles II d'Àustria]] rebia el [[Ducat d'Estíria]], el [[Ducat de Caríntia]] i el [[Ducat de Carniola]].
 
A aquest repartiment, Ferran hi sumà la condició de divisió a parts iguals del deute contret per la defensa del patrimoni dels Habsburg. Aquest fet, portà nombroses conseqüènciaconseqüències en la fiscalitat austríaca del futur.
 
La divisió del patrimoni habsburguès d'[[Àustria]] fou llargament comentat i criticat. La raó per la qual Ferran optà per la divisió es basava en una llarga tradició medieval estesa per tota [[Europa]] que apostava per la divisió del territori entre els diferents fills mascles arribats a edat adulta. Aquest era el costum estès a diverses cases alemanyes com la saxona o a la palatina.
351

modificacions