Francesc Josep I d'Àustria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació |
Correcions a nivell ortogràfic i gramatical. |
||
Línia 14:
Per a sorpresa de tothom, el petit ''Franzi ''creixia fort i sense patir gaires malalties i ja des de ben petit va despertar el seu interès pels afers militars, especialment les desfilades i els canvis de guàrdia.
Als 5 anys, el seu avi [[Francesc I d'Àustria]] mor, i el seu oncle, [[Ferran I d'Àustria]], és nomenat successor. La impossibilitat d'engendrar fills i la feblesa del nou emperador fa que la mare de Francesc Josep I, [[Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)|Sofia de Baviera]], prengui la decisió
Als 7 anys
A partir dels 8 anys, les hores lectives del petit Francesc arriben a ocupar les 37 hores setmanals, tot i així, mai es queixava.
Línia 26:
Als 13 anys és nomenat coronel del regiment de Dragons, i un any després rep el [[Orde del Toisó d'Or|Toisó d'Or]].
Durant la revolució de les classes mitjanes vieneses el 1848, la cort arriba a fugir fins i tot de Viena. Durant aquesta fugida s'intenta buscar una solució al problema. Poc s'esperava de l'actual emperador, Ferran I d'Àustria, però el seu immediat successor, el pare de Francesc Josep I, [[Francesc Carles d'Àustria]], tampoc encaixava amb el perfil necessari per portar l'imperi a bon port. Finalment, el somni de la seva mare es
== Núpcies i descendents ==
Línia 36:
* SAI l'arxiduquessa [[Gisela d'Àustria]] nascuda a [[Viena]] el [[1856]] i morta el [[1932]] a [[Munic]]. Es casà amb el príncep [[Leopold de Baviera, príncep de Baviera|Leopold de Baviera]].
* SAI l'arxiduc [[Rodolf d'Àustria]] nat el [[1858]] a [[Viena]] i
* SAI l'arxiduquessa [[Maria Valèria d'Àustria]] nascuda el [[1868]] a [[Budapest]] i morta el [[1924]]. Es casà amb l'arxiduc [[Francesc Salvador d'Àustria-Toscana]].
Línia 44:
Va assumir el tron el [[1848]], després que abdiqués el seu oncle, l'emperador [[Ferran I d'Àustria]]. Els deu primers anys de regnat ([[1848]] - [[1859]]) vingueren marcats per la recuperació de la pau interior malgrat que s'aplicà una terrible repressió principalment a les províncies italianes i a [[Hongria]]. Pel que fa a la política exterior el fet més destacable fou la no-intervenció de l'emperador a la guerra de [[Crimea]], cosa que provocà un fort distanciament entre l'emperador i el tsar [[Nicolau I de Rússia]], qui esperava una intervenció austríaca després de l'ajut rus arran de la revolució de [[1848]].
L'any [[1859]] es produí el primer enfrontament del regnat de Francesc Josep en què l'exèrcit austríac hagué d'intervenir directament. La [[segona guerra de la independència italiana]] de [[1859]] va enfrontar al [[Segon Imperi Francès]] i el [[Regne de Sardenya-Piemont]] amb l'[[Imperi Austríac]], i es va tancar amb el [[Tractat de Zuric]] el novembre, pel
[[Fitxer:Naš Cesar. Spomenica ob Petdesetletnici Njegove Vlade 1898.JPG|thumb|right|200px|Publicació eslovena en commemoració del 50è aniversari del regnat de Francesc Josep I.<ref>Amb ocasió d'aquest 50è aniversari, es va celebrar a Viena el [[Torneig d'escacs de Viena 1898]], que commemorava el cinquantè aniversari de l'ascensió al tron d'[[Àustria-Hongria]] de l'Emperador.</ref><ref>{{ref-web|url=http://www3.sympatico.ca/g.giffen/tournaments.htm |títol= Els més forts torneigs d'escacs de la història (notes i partides)|consulta=17 febrer 2010 |obra= |editor= |data= |llengua=anglès}}</ref>]]
L'any [[1864]] esclatà un conflicte menor al nord d'[[Alemanya]], al costat de la frontera danesa. Les pretensions
La desfeta a la [[batalla de Sadowa]] provocà l'anomenat compromís austrohongarès. L'Imperi es dividí en dos territoris, [[Àustria]] i [[Hongria]]. L'emperador assumia el títol de rei d'[[Hongria]] i concedia plena autonomia política en els afers interns al territori hongarès. Els vincles entre els dos territoris es concentraven en la figura de l'emperador i en alguns ministeris conjunts com el d'afers exteriors.
Des de [[1867]], i principalment des del [[1871]] fins al [[1914]] Àustria s'hagué d'acontentar a jugar un paper secundari en els afers europeus. Aïllat de la cursa colonial, seguí veient en els Balcans el seu mercat i la seva expansió, dins d'aquesta lògica es produeix la incorporació de la província de [[Bòsnia]] al país. Malgrat tot, el problema de les nacionalitats
De mica en mica [[Àustria]] s'acostà a [[Alemanya]] per tal de garantir una
==Viena, la capital de l'Imperi==
|