Francesc Josep I d'Àustria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació
Correcions a nivell ortogràfic i gramatical.
Línia 14:
Per a sorpresa de tothom, el petit ''Franzi ''creixia fort i sense patir gaires malalties i ja des de ben petit va despertar el seu interès pels afers militars, especialment les desfilades i els canvis de guàrdia.
 
Als 5 anys, el seu avi [[Francesc I d'Àustria]]  mor, i el seu oncle, [[Ferran I d'Àustria]], és nomenat successor. La impossibilitat d'engendrar fills i la feblesa del nou emperador fa que la mare de Francesc Josep I, [[Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)|Sofia de Baviera]], prengui la decisió de d'educar alel seu fill com si fos el futur emperador d'Àustria. El va educar cristianament i el va aïllar de tota influenciainfluència negativa per la seva educació, només uns pocs podien jugar amb el petit ''Franzi. ''Tot i ser una mare estricta, adorava al seu fill. Va gaudir de la seva posició d'arxiduquessa per vetllar per ell i exercir el seu rol com a mare, al contrari que la seva nora [[Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria)|Elisabet de Baviera]], que per la seva posició d'emperadriu es va veure obligada a cedir a les institutrius l'educació dels seus fills per ordre de la seva sogra.
 
Als 7 anys esés separat de la seva institutriu i és traslladat al seu propi apartament, on el compte [[Heinrich Bombelles]], un devot catòlic, és nomenat pel canceller [[Metternich]] com a tutor del futur emperador. Al mateix temps, la mare de Francesc Josep I nomena assistent a [[Johann Alexander]], compte de la [[família Coronini]], coronel de la vella escola, que li aportaria al seu fill una disciplina militar i estricta.
 
A partir dels 8 anys, les hores lectives del petit Francesc arriben a ocupar les 37 hores setmanals, tot i així, mai es queixava.
Línia 26:
Als 13 anys és nomenat coronel del regiment de Dragons, i un any després rep el [[Orde del Toisó d'Or|Toisó d'Or]].
 
Durant la revolució de les classes mitjanes vieneses el 1848, la cort arriba a fugir fins i tot de Viena. Durant aquesta fugida s'intenta buscar una solució al problema. Poc s'esperava de l'actual emperador, Ferran I d'Àustria, però el seu immediat successor, el pare de Francesc Josep I, [[Francesc Carles d'Àustria]], tampoc encaixava amb el perfil necessari per portar l'imperi a bon port. Finalment, el somni de la seva mare es complert,compleix i el nomenen emperador d'Àustria el 2 de desembre del 1848.
 
== Núpcies i descendents ==
Línia 36:
* SAI l'arxiduquessa [[Gisela d'Àustria]] nascuda a [[Viena]] el [[1856]] i morta el [[1932]] a [[Munic]]. Es casà amb el príncep [[Leopold de Baviera, príncep de Baviera|Leopold de Baviera]].
 
* SAI l'arxiduc [[Rodolf d'Àustria]] nat el [[1858]] a [[Viena]] i comtécometé suïcidi a [[Mayerling]] ([[Àustria]]) el [[1889]]. Es casà amb la princesa [[Estefania de Bèlgica]].
 
* SAI l'arxiduquessa [[Maria Valèria d'Àustria]] nascuda el [[1868]] a [[Budapest]] i morta el [[1924]]. Es casà amb l'arxiduc [[Francesc Salvador d'Àustria-Toscana]].
Línia 44:
Va assumir el tron el [[1848]], després que abdiqués el seu oncle, l'emperador [[Ferran I d'Àustria]]. Els deu primers anys de regnat ([[1848]] - [[1859]]) vingueren marcats per la recuperació de la pau interior malgrat que s'aplicà una terrible repressió principalment a les províncies italianes i a [[Hongria]]. Pel que fa a la política exterior el fet més destacable fou la no-intervenció de l'emperador a la guerra de [[Crimea]], cosa que provocà un fort distanciament entre l'emperador i el tsar [[Nicolau I de Rússia]], qui esperava una intervenció austríaca després de l'ajut rus arran de la revolució de [[1848]].
 
L'any [[1859]] es produí el primer enfrontament del regnat de Francesc Josep en què l'exèrcit austríac hagué d'intervenir directament. La [[segona guerra de la independència italiana]] de [[1859]] va enfrontar al [[Segon Imperi Francès]] i el [[Regne de Sardenya-Piemont]] amb l'[[Imperi Austríac]], i es va tancar amb el [[Tractat de Zuric]] el novembre, pel quèque els [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] van cedir la [[Llombardia]] a França, la qual la va cedir a la casa de [[Dinastia Savoia|Savoia]]. Àustria conservà el [[Vèneto]], el [[Trentino]], el [[Tirol del Sud]], el [[Friül - Venècia Júlia]] i les fortaleses de [[Mantova]] i [[Peschiera]]. Tots els estats italians, fins i tot el Vèneto, que era austríac, hagueren d'unir-se a una confederació italiana, presidida pel Papa.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Schneid |nom=Frederick C. |títol=The Second War of Italian Unification 1859-61 |url= |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2012 |pàgines=82 |isbn=1780964501}}</ref> La derrota fou un cop psicològic important per l'emperador, un cop que féu que abandonés la vanitat que en part havia marcat la primera dècada del seu regnat.
 
[[Fitxer:Naš Cesar. Spomenica ob Petdesetletnici Njegove Vlade 1898.JPG|thumb|right|200px|Publicació eslovena en commemoració del 50è aniversari del regnat de Francesc Josep I.<ref>Amb ocasió d'aquest 50è aniversari, es va celebrar a Viena el [[Torneig d'escacs de Viena 1898]], que commemorava el cinquantè aniversari de l'ascensió al tron d'[[Àustria-Hongria]] de l'Emperador.</ref><ref>{{ref-web|url=http://www3.sympatico.ca/g.giffen/tournaments.htm |títol= Els més forts torneigs d'escacs de la història (notes i partides)|consulta=17 febrer 2010 |obra= |editor= |data= |llengua=anglès}}</ref>]]
L'any [[1864]] esclatà un conflicte menor al nord d'[[Alemanya]], al costat de la frontera danesa. Les pretensions danesosdaneses d'annexar-se els ducats de Slesvig-Holstein provocaren la intervenció conjunta d'Àustria i de Prússia. Una intervenció no desitjada pels austríacs que encara arrossegaven conseqüència de la guerra de [[1859]]. Malgrat tot, [[Prússia]] empenyé els austríacs i aquests assumiren [[Slesvig-Holstein|Holstein]] com una província més de l'Imperi. Prússia, però, declarà la guerra a [[Àustria]] l'any [[1866]] i aquesta conclogué amb una estrepitosa derrota austríaca a la batalla de Sadowa i amb la pèrdua de la província de [[Venècia]] i l'expulsió d'Àustria de la Confederació Germànica. Per primera vegada en més quatre-cents anys els [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] quedaven relegats als seus dominis austríacs i fora de joc tant a [[Itàlia]] com a [[Alemanya]].
 
La desfeta a la [[batalla de Sadowa]] provocà l'anomenat compromís austrohongarès. L'Imperi es dividí en dos territoris, [[Àustria]] i [[Hongria]]. L'emperador assumia el títol de rei d'[[Hongria]] i concedia plena autonomia política en els afers interns al territori hongarès. Els vincles entre els dos territoris es concentraven en la figura de l'emperador i en alguns ministeris conjunts com el d'afers exteriors.
 
Des de [[1867]], i principalment des del [[1871]] fins al [[1914]] Àustria s'hagué d'acontentar a jugar un paper secundari en els afers europeus. Aïllat de la cursa colonial, seguí veient en els Balcans el seu mercat i la seva expansió, dins d'aquesta lògica es produeix la incorporació de la província de [[Bòsnia]] al país. Malgrat tot, el problema de les nacionalitats aparaguéaparegué cada vegada amb més cruesa i les reivindicacions nacionals s'estengueren per tot el país però principalment als Balcans i a la República Txeca.
 
De mica en mica [[Àustria]] s'acostà a [[Alemanya]] per tal de garantir una portentpotent aliança militar que amb el pas dels anys la portaria a la [[Primera Guerra Mundial]]. Francesc Josep declarà la guerra a [[Sèrbia]] com a conseqüència de les pressions de l'Estat Major arran de l'assassinat de l'arxiduc [[Francesc Ferran d'Àustria]] a [[Sarajevo]] el [[1914]]. L'emperador morí d'una pneumònia a [[Viena]] el novembre de [[1916]] evitant així de veure la dissolució de l'Imperi el [[1918]].
 
==Viena, la capital de l'Imperi==