Concorde: diferència entre les revisions

Quan es va aixecar la prohibició americana per vols supersònics sobre l'oceà, la ciutat de [[Nova York]] va prohibir el Concorde a nivell local. Amb poca elecció de destinacions, [[Air France]] i [[British Airways]] van començar els serveis transatlàntics a [[Washington DC]] el 24 de maig. Finalment, a finals de 1977, Nova York va permetre l'operació del Concorde, prioritzant les avantatges del transport supersònic davant dels inconvenients del soroll i es van programar vols regulars des de París i Londres a l'aeroport John F. Kennedy de Nova York, amb el primer vol el 22 de novembre de 1977. Els vols operats per British Airways tenien l'indicador BA001, BA002, BA003 i BA004.

 

 

Per un curt període de temps durant el 1977 i de nou el 1979 i el 1980, British Airways i [[Singapore Airlines]] van compartir un Concorde per operar vols entre Bahrain i [[Singapur]]. L'avió, amb matrícula G-BOAD, es va pintar dels colors de Singapore Airlines al costat de babord i els de British Airways al d'estribord. Els vols es van cancel·lar als tres mesos per qüestions acústiques a petició del govern de Malàisia. Es va traçar una nova ruta que no sobrevolés l'espai aeri malai però en entrar en conflicte amb les autoritats [[Índia|índies]] es va declarar la ruta com a inviable. Des del setembre del 1978 al novembre de 1982 Air France va volar dos cops a la setmana a [[Ciutat de Mèxic]] via Washington D.C. La crisi econòmica, però, va forçar la cancel·lació de la ruta a aquesta ciutat i els últims vols estaven gairebé buits. En algun moment donat el Concorde va retornar a Ciutat de Mèxic i a [[Acapulco]] en [[vol charter|vols charter]].